Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…
A l'altra banda de la paret
Uau!!! Aquesta història ja es veia a venir que no podia acabar bé...(Per veure l'escena 43 seguiu l'enllaç a ricderiure bloc)
Escena 44
Dijous a les 11:30 h.
El Daniel ha marxat i el Joel i la Natàlia s'han quedat al parc. Quan el perden de vista, el Joel una mica més alleujat comenta.
- T'ha semblat sincer aquest home?
- No sé, i a tu?
- La veritat és que si, no m'ha semblat gaire afectat, però tampoc m'ha semblat que m'enganyés quan m'ha dit que intentaria solucionar-ho, tot i que em pensava que seria més complicat convèncer-lo perquè m'ajudés.
- Home, no sembla que se l'estimi gaire a la seva dona, potser li has donat l'excusa perfecte per separar-se.
- Ell feia cara de no estar gens informat del que fa o deixa de fer ella, ni tan sols sabia que ella m'havia fet fora del pis.
- Ja, això és molt fort! I no ha semblat que es sorprengués gaire quan l'hi has explicat lo de la denúncia per assetjament al gimnàs.
- Hostia! Espero que compleixi el que ha dit i la Carme retiri la denúncia. No em pot deixar sense casa i sense feina la molt cabrona!
- Bueno Joel, ell ha dit que ens ajudaria, oi? Doncs hi haurem de confiar. Anem a casa?
- Va sí, deixem de pensar en això que encara faré un disbarat. Anem!
I fent un passeig marxen del parc una mica més tranquils. El Joel espera que aquest malson no duri gaire.
Dues setmanes després.
El Joel encara no ha rebut cap trucada del Daniel, ni de la feina, ni de ningú, sembla que res canvia, i pensa que potser l'home s'ho ha repensat o bé no ha pogut convèncer a la Carme perquè retiri la denúncia d'assetjament i pugui tornar al gimnàs. El Joel està histèric, fins i tot li costa dormir a les nits. La única cosa que li sembla positiva és que la Natàlia és al seu costat, que confia en ell i li dóna suport, sinó ja s'hauria tornat boig. Llavors decideix fer alguna cosa especial per agrair-li a la Nat tot el que fa per ell i fer-li un sopar sorpresa.
- Són les 20.30 h., la Natàlia no arribarà fins a les deu i encara falta més d'una hora, vaig a comprar -, pensa el Joel, i decideix apropar-se a un supermercat d'aquests que tanquen més tard a comprar quatre coses per preparar-li un sopar romàntic. Agafa la moto i se'n va a comprar.
Una hora després torna carregat amb dues bosses, però quan entra al pis s'adona que la Natàlia ja ha arribat i està preparant el sopar. Dissimuladament, el Joel amaga totes les coses al rebost i li diu.
- No m'has dit que vindries a les deu avui?
- Sí, havia quedat amb la Joana, però al final se n'ha anat al cine amb el Miquel. I tu, d'on vens tan tard?
- Mira, he sortit a fer un tomb amb moto per tranquil·litzar-me, porto tota la tarda mirant el telèfon i no sona. He intentat localitzar de nou al maleït Daniel i no hi ha manera que m'agafi el telèfon.
- Va Joel, no et preocupis, relaxa't...
- Ai Nat, espero sortir-ne ben parat d'aquesta.
- Vinga, no hi pensis més, el sopar ja està preparat!
El Joel, ràpidament, para la taula i decideix que ja li prepararà el sopar l'endemà.
El dia següent el Joel i la Natàlia passen tot el dia fora de casa, tot i no haver-s'ho planejat gaire, porten una vida semblant a la de qualsevol parella, i passen tot el temps que poden junts. Després d'aquestes setmanes d'estrès, tot i que no han rebut notícies del Daniel, sembla que almenys la seva relació s'ha anat reforçant.
Al vespre, el Joel aprofita que la Natàlia va a fer una visita als seus pares i se'n va cap a casa a preparar el sopar sorpresa per la Nat. Tot i que només prepara unes pizzes, decora el menjador com si fos una haima, enretira els mobles, posa coixins sobre la catifa del menjador, col·loca espelmes per tota la casa, posa una ampolla de vi a la nevera, i reprodueix una selecció de música especial pel moment.
Quan la Natàlia arriba es queda sorpresa i s'emociona en veure el que li ha preparat el Joel. L'abraça,li fa un petó i junts seuen a terra per sopar. El Joel serveix el vi i tot just quan són a punt de brindar, sona el timbre de la porta del pis La Natàlia s'aixeca, obre la porta i es queda totalment estorada en veure que hi ha dos policies.
- Bona nit, hi ha el Joel Llaberia a casa seva.
- Mmm... - La Natàlia s'ha quedat blanca, i no pot ni respondre. De seguida veu al Joel al seu darrere que diu.
- Sí, sóc jo.
Automàticament un dels policies es treu les manilles de la butxaca i s'apropa al Joel i l'emmanilla mentre l'altre policia diu.
- Sr. Joel Llaberia Guardiola, queda vostè detingut com a presumpte autor de l'assassinat de la Sra. Carme Montagut Solé.
- Com?? Això no pot ser? Jo no he fet res? - Diu el Joel mentre la policia el pren escales avall.
Escena 44
Dijous a les 11:30 h.
El Daniel ha marxat i el Joel i la Natàlia s'han quedat al parc. Quan el perden de vista, el Joel una mica més alleujat comenta.
- T'ha semblat sincer aquest home?
- No sé, i a tu?
- La veritat és que si, no m'ha semblat gaire afectat, però tampoc m'ha semblat que m'enganyés quan m'ha dit que intentaria solucionar-ho, tot i que em pensava que seria més complicat convèncer-lo perquè m'ajudés.
- Home, no sembla que se l'estimi gaire a la seva dona, potser li has donat l'excusa perfecte per separar-se.
- Ell feia cara de no estar gens informat del que fa o deixa de fer ella, ni tan sols sabia que ella m'havia fet fora del pis.
- Ja, això és molt fort! I no ha semblat que es sorprengués gaire quan l'hi has explicat lo de la denúncia per assetjament al gimnàs.
- Hostia! Espero que compleixi el que ha dit i la Carme retiri la denúncia. No em pot deixar sense casa i sense feina la molt cabrona!
- Bueno Joel, ell ha dit que ens ajudaria, oi? Doncs hi haurem de confiar. Anem a casa?
- Va sí, deixem de pensar en això que encara faré un disbarat. Anem!
I fent un passeig marxen del parc una mica més tranquils. El Joel espera que aquest malson no duri gaire.
Dues setmanes després.
El Joel encara no ha rebut cap trucada del Daniel, ni de la feina, ni de ningú, sembla que res canvia, i pensa que potser l'home s'ho ha repensat o bé no ha pogut convèncer a la Carme perquè retiri la denúncia d'assetjament i pugui tornar al gimnàs. El Joel està histèric, fins i tot li costa dormir a les nits. La única cosa que li sembla positiva és que la Natàlia és al seu costat, que confia en ell i li dóna suport, sinó ja s'hauria tornat boig. Llavors decideix fer alguna cosa especial per agrair-li a la Nat tot el que fa per ell i fer-li un sopar sorpresa.
- Són les 20.30 h., la Natàlia no arribarà fins a les deu i encara falta més d'una hora, vaig a comprar -, pensa el Joel, i decideix apropar-se a un supermercat d'aquests que tanquen més tard a comprar quatre coses per preparar-li un sopar romàntic. Agafa la moto i se'n va a comprar.
Una hora després torna carregat amb dues bosses, però quan entra al pis s'adona que la Natàlia ja ha arribat i està preparant el sopar. Dissimuladament, el Joel amaga totes les coses al rebost i li diu.
- No m'has dit que vindries a les deu avui?
- Sí, havia quedat amb la Joana, però al final se n'ha anat al cine amb el Miquel. I tu, d'on vens tan tard?
- Mira, he sortit a fer un tomb amb moto per tranquil·litzar-me, porto tota la tarda mirant el telèfon i no sona. He intentat localitzar de nou al maleït Daniel i no hi ha manera que m'agafi el telèfon.
- Va Joel, no et preocupis, relaxa't...
- Ai Nat, espero sortir-ne ben parat d'aquesta.
- Vinga, no hi pensis més, el sopar ja està preparat!
El Joel, ràpidament, para la taula i decideix que ja li prepararà el sopar l'endemà.
El dia següent el Joel i la Natàlia passen tot el dia fora de casa, tot i no haver-s'ho planejat gaire, porten una vida semblant a la de qualsevol parella, i passen tot el temps que poden junts. Després d'aquestes setmanes d'estrès, tot i que no han rebut notícies del Daniel, sembla que almenys la seva relació s'ha anat reforçant.
Al vespre, el Joel aprofita que la Natàlia va a fer una visita als seus pares i se'n va cap a casa a preparar el sopar sorpresa per la Nat. Tot i que només prepara unes pizzes, decora el menjador com si fos una haima, enretira els mobles, posa coixins sobre la catifa del menjador, col·loca espelmes per tota la casa, posa una ampolla de vi a la nevera, i reprodueix una selecció de música especial pel moment.
Quan la Natàlia arriba es queda sorpresa i s'emociona en veure el que li ha preparat el Joel. L'abraça,li fa un petó i junts seuen a terra per sopar. El Joel serveix el vi i tot just quan són a punt de brindar, sona el timbre de la porta del pis La Natàlia s'aixeca, obre la porta i es queda totalment estorada en veure que hi ha dos policies.
- Bona nit, hi ha el Joel Llaberia a casa seva.
- Mmm... - La Natàlia s'ha quedat blanca, i no pot ni respondre. De seguida veu al Joel al seu darrere que diu.
- Sí, sóc jo.
Automàticament un dels policies es treu les manilles de la butxaca i s'apropa al Joel i l'emmanilla mentre l'altre policia diu.
- Sr. Joel Llaberia Guardiola, queda vostè detingut com a presumpte autor de l'assassinat de la Sra. Carme Montagut Solé.
- Com?? Això no pot ser? Jo no he fet res? - Diu el Joel mentre la policia el pren escales avall.
Esperem no haver decepcionat gaire als/les lectors/es amb aquest final tan dràstic.
Qui sap?
Potser aquesta història no s'acaba aquí?
Potser aquesta història algun dia continúa?
Però de moment, tot i que en Ric i jo ens hem divertit molt fent-la i llegint els vostres comentaris, hem decidit prendre'ns un descans que no sabem quant durarà.
Fins la propera!!!
Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:
Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, Escena 5, Escena 6, Escena 7, Escena 8, Escena 9, Escena 10, Escena 11, Escena 12, Escena 13, Escena 14, Escena 15, Escena 16, Escena 17, Escena 18, Escena 19, Escena 20, Escena 21, Escena 22, Escena 23, Escena 24, Escena 25, Escena 26, Escena 27, Escena 28, Escena 29, Escena 30, Escena 31, Escena 32, Escenta 33, Escena 34, Escena 35, Escena 36, Escena 37, Escena 38, Escena 39, Escena 40, Escena 41, Escena 42
Quan un està de pega, fins amb els collons ensopega. Això diuen. Però bé, això ens porta a una segona temporada de la sèrie, és clar. De totes maneres, el que interessava era què passava amb en Joel i la Natàlia, i això ja ho sabem. Ella sap que ell no ha fet res, i li seguirà donant suport. Queda mal sabor de boca amb aquest final (que no és un final), però bé, és la vostra història!
ResponEliminaOOOOOH ara que semblava que tot anava bé! pobre Joel!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCom diu la llei de Murphy: "Quan una cosa pot anar malament... sempre acaba anant malament"
ResponEliminaTotes les grans històries han de tenir un final impactant... i aquest ha sigut moolt impactant!! Però no crec que sigui un final això.. té pinta de ser un arreveure la propera temporada!!
O això espero, perquè heu aconseguit atrapar-me des del primer moment fins al final i trobarem a faltar cada setmana la nostra dosi de "A l'altra banda de la paret"! Així que espero que el descans no sigui molt llarg!! :)
Pobres de vosaltres que no hi hagi una segona temporada! :)
ResponEliminaQue no, que no, que no podeu deixar el pobre Joel, així! Au, va! que segueixi... eh?
La veritat és que m'ho he passa t molt bé amb aquesta història! Gràcies a tots dos!
vaaaaaa!!! sou un animaaaaals!!! pobreeeeeee! i a més... i si realment ha sigut ell?!?!
ResponEliminaun final de pel.licula, si, si, m'encanten aquests finals així, que passarà? sabrem que passarà? o cadascú que s'imagini el que vulgui?
ResponEliminaAd! una experiència creativa increïble fer aquesta serie, no m'ho hagués imaginat així quan vam començar,
força i amunt que si no és per aquí serà per un altra banda! (de la paret!)
salut!!!
això és només el final.......... de la primera part. Continuarà, o això és el que espero, que ja hi estava enganxat
ResponEliminaOstiiii!! jajaj, aquest final sí que no me l'esperava! vés a saber... potser sí que ho ha fet ell! A veure si després del merescut descans us decidiu a fer un... 5 mesos més tard! ;)
ResponEliminaXexu, quanta raó tens, aquest Joel no para d'ensopegar-se. I... diuen que "las segundas partes nunca fueron buenas", ja veurem què passa en el futur!! Gràcies per ser un seguidor tan fidel.
ResponEliminaElfreelang, el Joel sembla que no acaba de tenir sort! Gràcies pels teus comentaris!
SrS13, aquest Murphy és un torrecollons. M'alegra que el final t'hagi impactat i encara m'alegra més que t'hagis enganxat a la història i que ens trobis a faltar... Moltes gràcies!
Carme, m'encanta que t'hagi agradat i que esperis una segona volta, de moment no et podem prometre res, però si que et prometo que lectors fidels com tu han fet que en Ric i jo ens motivéssim molt més a l'hora d'escriure. Gràcies!
Marta, com pots pensar que ha estat el Joel? Si és un sant... jejeje! Així que creus que som uns animals, no te l'esperaves aquest final eh! M'agrada haver-te sorprès!
Ric, ets un crack, els dos sabem que sense la teva capacitat de "manipulació" i la meva capacitat de "acceptació de la manipulació" les coses no haguessin anat tan bé! Ha estat un plaer! Confio que la creativitat ens continuarà unint molt de temps!
Garbi, gràcies per enganxar-te! Ja t'imagino amb l'orella enganxada a la paret per descobrir què fan el Joel i la Natàlia a partir d'ara!
Alba, segurament els millors finals són els menys previsibles. I si hi ha una segona part, espero que et deixis sorprendre moltes més vegades! Gràcies per seguir-nos!
Ualaa enhorabonaa!!!
ResponEliminaQuina llàstima que s'hagi acabat, xo bueno.. akt final sembla que hi haurà segona part no?? jejejeje k fort xo... la carme morta.. mare mevaa i ara haurà passat kuan ell va anar a comprar i no li va dir a la natalia.. uiuiuiuiuiui
bones vacances i torneu aviat!!
Ei, això no pot quedar així. Com tot bon culebrón, ara podeu descansar que venen vacances, pero a la tornada ens mereixem la nova temporada... encara en podeu treure molt de suc de tot això i vosaltren en sabeu força d'expremer el fruit! Vinga, ànims que això s'ho val!
ResponEliminaCristina, la Carme a mort, però no avancis esdeveniments que no sabem si això seguirà o no... Gràcies per les teves ajudetes puntuals!
ResponEliminaLaura, amb animadores com tu fins i tot a mi em sabrà greu si no hi ha segona part, ja veurem com va que el futur està per venir, però gràcies pels ànims i l'energia positiva!