"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

diumenge, 27 de març de 2011

A l'altra banda de la paret (24)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…

A l'altra banda de la paret
(Per veure l'escena 23 seguiu l'enllaç a ricderiure bloc)






Escena 24
diumenge 19 h.

El Joel està estirat al llit, llegint un llibre, quan sona el timbre de casa.
- Ei Joel! Què fas? Estàs igual que et vaig deixar ahir... - Diu el Miquel quan el Joel li obre la porta del pis.
- És que des de divendres que no he tornat a sortir de casa...
- Ja ho vam veure ahir, que ens vas deixar penjats al Paco a mi i a l’Ignasi.
- Tio, ja us ho vaig dir que no sortiria...
- Bueno home, doncs ara vesteix-te que anem a veure el Barça.
- Hosti, havia pensat escoltar-lo per la radio... A més, passo de birres, tapes, etc. Que demà al matí he de ser a l’hospital perquè em treguin el guix i si puc després aniré a currar i tot.
- Joel tio, vesteix-te i marxem, i si vols beu coca-cola tu! Si jo tampoc vull que se’m faci gaire tard. A més, ja va sent hora que m’expliquis què va passar amb la Natàlia divendres, no?
- Brrrr! Va... està bé... Em dutxo, em vesteixo... però de la Natàlia no en vull ni parlar, no en vull saber res, quina rabia haver-la deixat venir a dormir.
- Però si semblava que tot anava bé, jo encara no em puc creure que no us emboliquéssiu. Ara, que tampoc entenc perquè la tia va arribar de mal rollo al pis i em va xutar del llit.
- Perquè no està bé del tarro Miquel!
- Tio, alguna cosa havia de passar, i si no m’ho expliques tu, espero que m’ho expliqui la Joana.
- La Joana?
- Sí, demà he quedat amb ella, i suposo que la Natàlia li haurà explicat; les noies s’ho expliquen tot, saps?
- Però què dius?? Has tornat a quedar amb aquesta tia.
- Sí, què passa?? És súper simpàtica, està la mar de bona i naltros no ens vam quedar jugant a nines divendres al pis de la Natàlia, saps què vull dir, no?
- Espero que no li hagi dit res...
- Però tio, perquè no m’ho expliques? Si no hagués passat res no t’importaria que li hagués explicat a la Joana.
- Perquè si que va passar res Miquel. Va passar que jo sóc un imbècil!
- Va tio, calma’t i explica’m.
- Doncs vam arribar aquí, vam fer uns xupitos, vam anar al llit i ens vam embolicar... quan de sobte, en obrir el calaix de la tauleta per pillar els condons ella va veure unes calces, les calces que vaig trobar a la bústia, saps?
- Sí, i...
- I les calces eren seves.
- Uau!! O sigui que ella volia tema i per això te les va deixar... i quin problema hi ha?
- Doncs que la tia es va pensar que jo li havia robat, perquè ella diu que no me les va deixar, i enlloc de parlar-ne i deixar-me explicar, es va posar com una fera, em va insultar i se’n va anar súper picada.
- Què??? No entenc res!
- Doncs jo tampoc!! Au, me’n vaig a la dutxa.
Uns minuts després el Joel torna ja canviat i els dos amics es preparen per marxar. El Miquel obre la porta i surt primer, mentre espera que el Joel acabi d’agafar les coses. Llavors, s’obre la porta del pis del costat , d’on surten la Joana i la Natàlia.
- Ei Miquel! - Diu la Joana
- Hola xiques! - Diu el Miquel apropant-se a fer-li un petó a la galta a la Joana.
- Hola diu la Natàlia. - Que sembla que tingui molta pressa i estigui atabalada.
Just en aquell moment el Joel també surt i es troben els 4 al replà.
- Hola. - Diu el Joel molt serio.
- Hola. - Contesta la Joana.
I la Natàlia sense ni mirar-lo diu “Adéu” i comença a baixar ràpidament les escales en direcció al carrer. La Joana, amb cara de circumstàncies, es disculpa i també se’n va.
Els dos amics, es queden plantats al replà amb un pam de nas, i el Joel diu.
- Tu creus que és normal això?
- Va Joel, no hi pensis més... ja veuràs com aviat li passarà...
- M’és igual si li passa o no li passa, jo d’aquesta paia no en vull saber res més. Va marxem!
I els dos amics surten al carrer.



Sembla que les coses no van gaire bé entre aquests dos...
Voleu dir que ho arreglaran això??



Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:

6 comentaris:

  1. No, no, les coses no van bé, però aquí està la Joana per d es fer mals entesos... espero!

    ResponElimina
  2. Vaaaaa, això està fet, home! Ara hi ha una mica d'embolic, que si no seria massa fàcil, però a la que la Joana xerri, la situació canvia radicalment. Després a veure com es disculpen cadascú... però han d'acabar el que van començar... i no tan ràpid, Joel!!!

    ResponElimina
  3. Jajaja! Tant de bo no us equivoqueu!

    ResponElimina
  4. uff, complicat el tema, tots amb morros i amb el culpable equivocat! mmm... a veure què passa... no sé jo com s'acabarà això, com el rosari de l'Aurora!?

    ResponElimina
  5. quina facilitat que tenim tots plegats per posar morros...amb el que ens perdem

    ResponElimina
  6. a tantu que pinten bastos!!!!
    s'arreglen o no s'arreglen?
    jo diria que...

    `^_^¨

    ResponElimina