A l'altra banda de la paret (4)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …

A l'altra banda de la paret

[per veure l'escena (3) seguiu l'enllaç a Ricderiure Bloc]

Diumenge 13:30


Una flaire deliciosa s’introdueix en els alcoholitzats somnis del Joel.
- Gràcies senyora Francisca, avui no seria capaç de cuinar-me ni un ou ferrat i em va molt bé que una veïna com vostè em porti el dinar, estic segur que aquest estofat serà boníssim...
- Sí fill meu, serà boníssim, perquè hi he posat un ingredient estrella; el gustós tros de la pell que recobreix l’òs de la tíbia que ahir, tan amablement, em vas deixar al replà de casa.

Amb aquest últim pensament al cap el Joel es desperta de cop.
Bua! Estic fatal!! Quina ressaca!! I quin blau que m’ha sortit a la cama; ara veig que m’hi vaig fer sang i tot. Avui els hi diré algo als acaparadors aquets que tinc per veïns i que s’espavilin a treure el banc de “casa meva”.

 En això que li sona el telèfon.
- Sí?
- Ei tio no hi he pensat...
- No, ja no vindré, que encara estic al llit però ens veiem pel fútbol.
- D’acord, quedem al vespre a casa meva i el mirem, digue’ls-hi tu als altres. 

Em moro de gana i no tinc ni una birra a la nevera, n’hauré de comparar a Cal Paco, bueno com que no tinc cap ganes de cuinar, baixaré a comprar les cerveses pel derbi i de pas em pillaré un bocata.

Quan puja les escales de casa carregat amb 2 paquets de mitjanes, l’entrepà i liant-se un cigarro, de sobte, un gat que baixa com un sonat per l’escala es creua entre les seves cames i el Joel es fot de cap.

Aaaaaaaa quin mal al colze!!! Jodeeeeeer!! Encara me l’hauré trencat! Però d’on ha sortit aquest puto gat?? Vaya hòstia!! I sort que eren llaunes sinó...
Segur que els veïns nous s’han deixat la porta del terrat oberta i hi ha entrat un gat!! Mare meva, encara no els hi he vist la cara i ja els odío!! Aquets han vingut a destrossar-me la vida, a rebentar-me l’existència!!

El Joel recull l’escampall de tabac i cerveses i puja fins al pis renegant en veu alta dels veïns, entra a casa  i amb una patada carregada d’odi tanca la porta i segueix cridant. Va a la cuina, ho deixa tot sobre el marbre i corrent se’n va al mirall a mirar-se el colze.
Merdaaaaaaaa!! Me l’he trencat, segur que me l’he trencat. No el puc ni moure.No pot ser! Mataré als veïns!!
L’aspecte del colze del Joel és llastimós, el té molt inflat, amb un color granatós que va increscendo al mateix ritme en que creix el seu dolor.

Si voleu llegir les escenes anteriors seguiu els enllaços:

- Presentació Natàlia
- Presentació Joel
- Escena 1
- Escena 2

Apa, fins aviat!