Sóc fumadora i, tot i que moltes vegades he pensat en deixar-ho, mai ho he aconseguit o potser mai hi he posat prou força de voluntat; així que em prenc la nova, opriment i radical llei anti-tabac pel costat positiu i intento pensar que a partir d'ara fumaré menys. Tot i que hauria preferit poder seguir decidint si fumo o no fumo.
També vull dir que, entenc que hi hagi molta gent satisfeta de la nova llei i de que als espais públics no es pugui fumar, i mira, potser ja era hora que la llei es posés del costat dels no fumadors, ja que sempre havia estat del nostre.
També vull dir que, entenc que hi hagi molta gent satisfeta de la nova llei i de que als espais públics no es pugui fumar, i mira, potser ja era hora que la llei es posés del costat dels no fumadors, ja que sempre havia estat del nostre.
Tot i amb això, considero que la llei hauria de contemplar espais per a fumadors, sobretot en aquells bars o restaurants que fa uns anys van invertir diners en modificar els espais per a fer zones per a fumadors, o l'Estat els hi retornarà els diners. I em sembla malament la possibilitat de provocar conflictes entre les persones, amb el tema aquest que de que qualsevol pot denunciar. I em molesta molt que em venguin la moto de que l'Estat es preocupa per la meva salut, si fós així el que prohibirien és que el tabac portés tantes substàncies nocives i posarien més control sobre les tabacaleres.
Aquí deixo un paràgraf del llibre La verdadera historia del Club Bilderberg de Daniel Estulin, que crec que dóna una visió, probablement més crítica i realista de la campanya antitabac.
"El refuerzo positivo se está aplicando al estilo de los conocidos libros Un mundo feliz, d'Aldous Huxley, y Walden Dos, de B. F. Skinner: darle algo positivo a la gente cuando cumple las normas impuestas por el Club, pero cerrando cualquier posibilidad de que estas normas se analicen o cuestionen. Los amos del mundo intentan hacer que la gente se sienta y cuando hace lo que ellos disponen; durante los últimos 30 años la población se ha vuelto cada vez más obediente y sumisa (por ejemplo, vemos últimament cómo se está promoviendo el voluntariado, elogiando y a los que se unen a él, aunque su fin último sea reducir el malestar provocado en la sociedad por el desempleo y así prevenir los ). Para saber hasta dónde pueden llegar sin que la población se subleve, están realizando múltiples experimentos, como la actual campaña contra el tabaco. Que la gente fume o no, no es algo tan importante para los gobiernos como parece. Mucho más nefasto para la salud de la población son los gases que sueltan los coches, contra los que no se hace nada. Aunque los técnicos que aplican las campañas antitabaco crean fervientemente en su necesidad, desde arriba es sólo un experimento más sobre la sumisión de la población, y sobre el que deben estar bastante contentos con los resultados: observen lo que ocurre en el metro o en el AVE si a algún se le ocurre encender un cigarrillo. En seguida será observado como si se tratara de un leproso y alguien se le acercará para decirle educadamente que está prohibido fumar. Observen también la cara de satisfacción de quien hace el comentario: la misma que cuando sacaba una buena nota en el colegio o cuando ayuda a alguien; la sasifacción de haber cumplido con su deber y de sentirse para formar parte del sistema. ¿Pueden ustedes recordar si esta actitud era habitual hace 20 o 30 años?"
Sigui com sigui, ens en sortirem
...o no??
...o no??
Jo m'estimaria més que la gent fes mala cara quan veies algú escopir o pixar-se a la via pública...o tirar un paper a terra o algú que no ajuda algú altre que ha caigut....( ara més que mai seguiré fumant ni que sigui a la intimitat)
ResponEliminaM'agrada el que dius perquè és coherent i crític. Jo estic molt content que per fi s'apliqui aquesta llei, veig que s'està complint i em sento bé. Sí que tens raó que l'Estat, ja que ho ha decidit, hauria de compensar els locals que van fer esforços per adaptar-se en el seu moment.
ResponEliminaNo es pot impedir que els que fumen es perjudiquin a ells mateixos, però almenys posant lleis d'aquestes, no perjudicaran a altres. Ostres, no havia pensat en les discoteques, perquè fa molt que no hi vaig. Allò sí que deu ser diferent, ara!
doncs jo també fumo però ja m'esta bé la llei aquesta,
ResponEliminano passa res per passar estones sense fumar,
de fet millor fumar el menys possible o no fumar,
i sortir a pendre l'aire em sembla genial,
tot fos com això!!!!!
apa salut!!!
Si que és tot un tema... jo sóc dels que no fumo i ara entro als bars i restaurants més content, tot i que sí, allò de la llei de mica en mica i els que van fer obres als locals per adaptar-s'hi no ha estat pas just, t'ho miris com t'ho miris.
ResponEliminaLo de la obediència i la sumissió no crec que tingui marxa enrera... l'argument de la seguretat no es pot contradir de cap manera, ho fan per "viure en un món més segur", de manera que les restriccions es venen encaminades a construïr-nos un món feliç.
Cada vegada que m'he d'acabar l'aigua per pujar a un avió hi penso, intentant no enuagar-me mentre em bec la seguretat, la felicitat i la llibertat.