"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal

Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

diumenge, 30 de gener del 2011

A l'altra banda de la paret (7)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…



A l'altra banda de la paret
[Per veure l'escena 8 seguiu l'enllaç a Ricderiure Bloc]




Escena 7

Diumenge 23.00 h.

- Oeoeoeoe! Oeoe! quin partidàs!! Aquests culés no hi ha qui els pari! Vinga va, anem a veure les calcetes de la veïna? - Crida el Miquel tot animat.

- Però què dius, si són les onze i fot un fred que pela! - Respon el Joel.

- Home, a mi si les calcetes són maques se’m passa el fred de cop - Anima el cotarro l’Ignasi.

- Tu perquè vas més sortit que un capellà! Tios, jo passo de calces i de la veïna! Si voleu hi pugeu valtros! Jo el que vull és sopar i amb el braç així no vull cuinar pas, truco i que ens portin unes pizzes?? - Proposa el Joel.

- Per mi no cal que en demanis que he de marxar, demà m'he d'aixecar a les 5 per anar a treballar - Diu el Jordi mentre es posa la jaqueta i es despedeix dels amics.

- Val, per naltros ja pots demanar un parell de pizzes familiars, i mentres ho fas, naltros anem a investigar el veïnat - I mentre el Miquel diu això estira l’Ignasi pel braç, obre la porta i corren escales amunt cap al terrat.

El Joel treu el cap a l’escala i crida - Flipats!! No la lieu eh! - Tanca la porta i agafa el telèfon per encomanar el sopar.

Uns minuts després el Miquel i l’Ignasi truquen al timbre i quan el Joel obre la porta es queda impactat, es troba els seus amics revestits amb roba de la veïna, el Miquel porta unes calcetes vermelles per sobre els texans i uns sostens negres amb puntilla per sobre el jersei i l’Ignasi apareix amb l’horrible pijama de la Hello Kitty de color rosa fúcsia que li va tot apretat.

- Mare meva, que esteu sonats o què? Va entreu que la veïna encara us veurà des de casa seva si mira per la porta. Però no veieu que això no és normal? que no podeu pillar la roba dels “meus” veïns i posar-vos-la com si fos vostra. Vinga tios, traieu-vos la roba i pujeu a estendre-la allà on era, que ni es noti que l’heu tocat! A veure si aquesta tia tindrà mala llet i encara em denunciarà per robar-li! Mare meva, és que em fotreu en un merder eh!

En Miquel i l’Ignasi entre rialles escandaloses i posats afeminats fan cas del Joel que els mira amb cara de pocs amics, quan de sobte es sent “creeeec”.

- Merda, s’ha estripat! - Crida l’Ignasi mentre s’intenta treure la samarreta.

- Tio, ets la polla! Ja podries haver anat en compte txeic! - Diu el Joel mentre observa un estrip de més d’un pam de llargada al mig de l’esquena del pijama. - I ara què fotem? -

- Mira, pengem els sostens, les calces i el pantaló del pijama, i de lo altre fem com que no en sabem res, total, no ets l’únic veí de l’escala, pot haver estat qualsevol, o pot haver estat el vent.- Diu el Miquel sorneguer.

- Si ves, haurà estat el vent avui que no en fot ni mica! Vinga va, fem això perquè no podem fer res més. Jo ni pujo! - Diu el Joel tot preocupat.

L’Ignasi i el Miquel fan cas de l’amic, pengen la samarreta estripada al penjador del rebedor del Joel, i rient pugen cap al terrat, col·loquen la roba i quan baixen, pam, es troben dues noies que surten de casa la veïna del Joel.

- Bona nit maques! - Diu el Miquel tot vacil·lón.

- Bona nit! - Responen elles quasi sense mirar-los.

Les dues noies comencen a baixar escalons xiuxiuejant, mentre ells piquen a la porta del Joel, i de sobte, una d’elles es gira i els hi pregunta: - Que viviu aquí? - I l’Ignasi, fent-se l’interessant respon. - No, hi viu el nostre colega Joel, però ens hi passem mitja vida aquí, així que ja ens anirem veien, no? -.

I la noia, picant-li l’ullet li respon: - Pot ser. Fins aviat! -.

Llavors el Joel obre la porta i ells entren, mentre elles segueixen baixant les escales.

 La cosa s'anima, jijiji! Apa, la història continuarà...


Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els següents enllaços



6 comentaris:

  1. El següent és el que explicaran els amics a en Joel, segur que aquest s'està perdent moltes coses cagant-se en la veïna. A veure si ara no li explicaran per quedar-se-la ells!

    ResponElimina
  2. ui ui ui, que aquí hi ha destrucció de pijames, i substracció de roba interior...
    salten xispes aquí !!!

    ResponElimina
  3. fa dies que llegeixo i de moment anem bé....pinta que hi haurà marro

    ResponElimina
  4. juas juas bo! molt bona serie a l'altra banda...de la paret!

    ResponElimina
  5. que no n'hi ha més? ja tinc "monu" de l'altra banda de la paret!!!

    ResponElimina
  6. jajaja nenaa genial!! quin far de riure!

    ResponElimina