"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal

Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dilluns, 27 de desembre del 2010

A l'altra banda de la paret (2)

 
Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …


A l'altra banda de la paret
[per veure l'escena (1) seguiu l'enllaç a Ricderiure Bloc]
 
Escena 2.


Diumenge 06:30


El Joel arriba a casa després d'una nit de festa.


Ostres, l’última no me l’hauria d’haver begut -pensa mentre puja les 87 escales que el separen del 4t. pis. Una feinada per treure les claus, posar-les al pany, etc.- Mecagondéuitotselsantsdelcel-hostiaaaa!! Quin mal! Quin mal!
Però això què collons és??? Un banc??
Però qui cony ha posat aquest banc aquí??
Merda, segur que ja tinc veí. Serà ruc. No m'ho puc creure! Però què es pensa, que el replà és seu o què?? Acaba d’arribar i ja ocupa l’espai compartit.
Mira, perquè són les 4 de la matinada i vaig cego com una cabra, que sinó li picava a la porta i quan obrís li fotia el banc pel cap.
A més, què collons hi vol fer al replà que s'hi posa un banc, sortirà a llegir?? o pretén fer petar la xerrada amb els veïns al replà de casa?? S'ha de ser capullo per fotre un banc al replà eh!!!
I jo casi em foto de cap, m'està sortint un blau al sec de la cama que fliparé!
Uff! Ara vaig a dormir, però demà, demà... demà em sentirà aquest que es creu el rei del bloc!
Amb moltes dificultats obre la porta del pis i entra.



A mi i a en Ric ens agradaria molt que, algú amb una mica de gràcia fent dibuixos, ens donés un cop de mà posant imatges als nostres personatges i a les seves vides. Si algú amb una mica de garbo s'anima creiem que pot ser molt enriquidor per la història.


I properament, continuarà...




dissabte, 25 de desembre del 2010

Vent



I el vent bufava com mai, 
i el fred calava dins el òssos 
humitejant-los fins a grinyolar. 

No podia suportar-ho més, 
li faltava calor... i la trobaria!



Un poema de fa temps sorgit d'un calaix oblidat que, amb el vent de l'última nit, torna a tenir vigència!

divendres, 24 de desembre del 2010

Relats Conjunts

Arribant a Granada, aturo el cotxe a la primera gasolinera que trobem, i com en altres temps, surt una noia a omplir-me el dipòsit.
 M'impressiona. Amb un estil neo-punky em recorda la Salander.
I porta un devantal de topos de flamenca que em trenca els esquemes.
Crec que m'he enamorat.

Dia rere dia la recordo quan veig, a través de la finestra de casa meva la seva imatge desdibuixada.

No l'oblidaré mai.


De vegades el que prometia ser una història llarga i bonica es converteix en un petit i curt relat sense més sentit que el de poder expressar una idea.

Bones Festes a tothom!!

dimecres, 22 de desembre del 2010

Dubtes vitals



Estava enfadat am si mateix, però després se li va acudir que en el fons és bastant natural no saber el que un vol:
L'home no pot saber mai què és el que ha de voler perquè no té més que una vida i no la pot ni comparar amb les seves vides anteriors ni corregir-la en les posteriors.
Què és millor, estar amb la Tereza o quedar-se sol?
No existeix cap mena de possibilitat de compovar quina decisió és la millor, perquè no existeix cap comparació possible. L'home ho viu tot de seguida per primera vegada i sense cap preparació. Com si un actor representés la seva obra sense el més petit assaig. Però, quin valor pot tenir la vida si el primer assaig de viure ja és la vida mateixa? Per això la vida sempre sembla un esbós. Però tampoc esbós no és la paraula precisa, perquè un esbòs és sempre l'esborrany d'alguna cosa, la preparació per a una pintura, mentre que l'esbós que és la nostra vida és esbós per a res, un esbós sense pintura.
"Einmal ist keinamal", Tomás es repetia per a si mateix aquest proverbi alemany. El que s'esdevé només una vegada és com si no s'esdevingués mai. No poder viure més que una sola vida és com no viure'n cap.

"La insostenible lleugeresa del ser"
Milan Kundera

dilluns, 20 de desembre del 2010

A l'altra banda de la paret

"A l'altra banda de la paret" és el títol d'una nova aventura blogaire.
Juntament amb en Ric, d'en ricderiure bloc, iniciem una col·laboració novel·lística on intenterem entretenir i entretenir-nos a través d'una història conjunta.


Per dur-la a terme hem creat 2 personatges, jo el masculí, el Joel, i en Ric el femení, la Natàlia; que de casualitat s'han trobat vivint en el mateix replà, en pisos separats només per una paret.
A partir d'aquest punt de connexió entre els dos personatges, anirem escrivint paral·lelament una història que presentarem a través d'escènes que podreu anar llegint als dos blocs i que tindràn continuítat, una escèna donarà sentit a l'altra escèna.
Així doncs, aquí comença A l'altra banda de la paret




Introducció

Hola, sóc el Joel, tinc 31 anys i estic mig deprimit. Fa quatre mesos que em sento més sol que la una quan arribo a casa. Abans la Sra. Francisca vulguis que no, em feia companyia, i tot i que de vegades em semblava una mica corcó, des de que va morir que... com ho diria... la trobo a faltar, i és que després de 3 anys compartint replà li havia agafat apreci. Però bueno, ja m’hi acostumaré!

Des de fa tres o quatre dies sento al llogater que obre i tanca la porta del pis de la Sra. Francisca, suposo que deu ensenyar el pis a possibles inquilins, perquè ahir en vaig veure sortir una parella jove que, per cert, no feien gaire cara de satisfets. Però jo ja estic acollonit, a veure qui hi farà cap.


Si teniu ganes de conèixer la Natàlia seguiu el següent enllaç i tindreu més informació sobre la història.

A veure quant dura aquesta "sèrie"...

Fins aviat!


dijous, 16 de desembre del 2010

Ara que ve Nadal diré...

...que cada vegada m'agrada menys el Nadal!

1. Perquè jo vull que m'estimin tot l'any i no només per Nadal, i que m'ho diguin tot l'any també.
2. Perquè per més que ho intenti, sempre acabo trobant a faltar aquells que no hi són, forçada per frasetes del facebook, del correu, etc. Perquè recordar-los, els recordo tot l'any.
3. Perquè em gasto una pasta en regals i "pongos", sopars, dinars, etc.
4. Perquè les postals de Nadal són cutres del cagar.
5. Perquè no suporto la gent que es disfressa a través d'imatges photoshoperes (com les aplicacions del facebook) són tan rídicules que haurien d'estar prohibides.
6. Perquè em rebenten els anuncis de joguines de la TV a tot hora, i les cutre-pelis nadalenques.
7. Perquè no m'agrada que els altaveus del meu poble, les botigues i els espais públics fagin sonar constantment nadales.
8. Perquè no m'agrada haver de celebrar coses com, el cap d'any, forçosament... perquè tothom ho fa.
9. Perquè no m'agrada recordar que quan era petita i creia que els reis mags eren realment mags i el tió era realment màgic em sentia més feliç.
10. Perquè no m'agrada haver de fer petons a tothom (jo no sóc excessivament petonera) cada vegada que em feliciten el Nadal o l'any nou.
11. Perquè fot molt anys que no faig pessebre, ni arbre, ni res de res... i les decoracions nadalenques excessives em treuen de polleguera.
12. Perquè no m'agrada que el que ahir valia 5€ per Nadal en valgui 15€
15. Perquè em posa dels nervis que la gent només pensi amb els més desafavorits quan ve Nadal.
16. Perquè no suporto haver de decidir si vaig amb aquests o amb els altres per les festes de Nadal.
17. Perquè no m'agrada haver-me de mudar en els dinars familiars.
18. Perquè no suporto veure els ninots del pare Noel i els reis mags pujant pels balcons.
19. Perquè les llums intermitents que són per tot arreu com a decoració em posen frenètica.
20. Perquè trobo que la gent que es disfressa de pare Noel i tomba per les grans superfícies de consum van molt mal disfressats i trenquen l'esperit nadalenc dels nens, igual que els reis quan, al final de la nit, ja porten la cara despintada.


I ja no poso més perquès, perquè com més en poso més se m'acudeixen... i finalment he d'acceptar que acabo fent el que fa la majoria durant aquestes dates i passo pel tubo, la qual cosa m'acava fent sentir bastant ruc.

Sé que la majoria de la gent no pensa com jo, i probablement jo no he pensat així sempre, però... cada vegada m'agrada menys el Nadal!

Ale, fins aviat!

dimarts, 14 de desembre del 2010

Un got d'aigua


Un conferenciant parlava sobre la gestió de la tensió. Va aixecar un got d'aigua i va preguntar a l'auditori:
- Quant creieu que pesa aquest got d'aigua?
Les respostes van oscil·lar entre els 20 i els 500 grams. Aleshores, ell afegí:
- El pes absolut no importa. Depèn del teps que el sostingui. Si el sostinc durant un minut, no passa res. Si el sostinc durant una hora, em farà mal el braç. Si el sostinc durant un dia sencer, haureu de trucar a una ambulància. I el pes és exactament el mateix, però com més temps el sostinc més pesat es torna. -I conclogué-: Si duem les nostres càrregues tota l'estona, més tard o més d'hora ja no serem capaços de continuar; la càrrega s'anirà tornant cada cop més pesada. El que hem de fer és deixar el got en algun lloc i descansar una mica abans de tornar-lo a sostenir. De tant en tant, hem de deixar la càrrega de banda. Només si descansem podrem continuar. Així, doncs, abans d'entrar aquesta nit a casa, deixeu fora la vostra càrrega, en un racó. Demà -si ho creieu convenient- la podreu recollir una altra vegada en sortir.




"No són contes... és la vida!"
Relats d'ecologia emocional
Jaume Soler i Maria Mercè Conangla

diumenge, 12 de desembre del 2010

Joc d'imatges

Hi ha llocs que et porten records i records que no es poden oblidar...

A veure si endevineu els llocs que mostro en imatges??

1
2
3
4
5
6
 7

Ànims!!

divendres, 10 de desembre del 2010

La nena prodigi...




Tinc una filla que podria anomenar nena prodigi, si si... i no us penseu que és fàcil conviure amb ella! 
Ara té 7 anys, i des dels 5, en que va aprendre a escriure, que no para de fer-ho! Ja ha escrit 3 llibres de contes, 2 novel·les i 1 llibre de poemes. Això no es pot aguantar!!! Sobretot, perquè jo, no sóc capaç d'escriure sense faltes, i no tinc idees creatives, la seva mare i jo no sabem què fer, cada vegada que hem d'entragar una nota a l'escola ella hi passa el corrector, quan llegim a casa ens crítica les novel·les perquè ella ja les ha llegit, si li regalem un llibre es riu de nosaltres perquè  no tenim criteri, etc. És insuportable, volem una nena normal, crec que l'haurem de portar al psicòleg o tancar-la a algun centre, jo no l'aguanto!!

                                                                                                            Un pare desesperat!


Aquesta és la meva primera aportació a El bloc dels contes "divers"; i espero que no sigui l'última!!

dijous, 9 de desembre del 2010

Jugues??

Començaré dient que m'encanta jugar, a jocs de taula, jocs online, jocs de paraules, jocs de cartes, etc. tots m'agraden!! I, tot i que no soni gaire "políticament correcte" jo jugo per guanyar, no ho puc evitar. Sóc competitiva al màxim quan es tracta de jocs. Entenc que hi ha gent que no té aquest esperit de competició i que tant li fa guanyar o perdre, probablement per això no acostumen a guanyar mai, però per part meva hi ha una intenció clara de sortir vencent dels jocs en que participo; tot i que no sempre ho aconsegueixo.
He de ser realista, hi ha coses que se'm dónen millor que altres, com per exemple el Rummikub, que sempre acostuma a sortir-me bé, i altres jocs, com poden ser els literaris del Jesús M. Tibau, en que probablement mai guanyaré cap dels lots de llibres que regala. Però lo important és jugar o participar, tant fa com ho anomenem. I jo, si puc jugar, jugo!! I si puc guanyar, millor! 
No entenc aquelles trobades d'amics en que sempre hi ha algú que diu: "jo no jugo, no m'agrada" o el que és pitjor "jo no jugo, miro". Per mi són persones ben extranyes, no m'entra al cap que algú prefereixi quedar-se al marge mentre els altres s'ho passen bé.
Deu ser per aquesta dèria amb el joc que tinc tendència a perdre el temps enganxada a diferents formats d'entreteniment. Sense cap dubte el més motivador és fer trobades amb amics, sovint anomenades "ludopates", per passar el màxim d'hores possibles jugant, si es pot, a jocs d'estratègia. Però si estic sola i vull jugar, també em puc passar les hores davant l'ordinador, jugant online o amb jocs de PC. Crec que hi ha molt pocs dies a l'any que no fagi alguna partida, sola o acompanyada.

I per acabar deixeu-me fer promoció dels millors jocs de taula que coneixo que ara que s'acosta el Nadal pot ser que algú aprofiti la informació
Començaré pel joc estrella, el Carcassone (per mi el millor joc del món!).


És original, quan saps jugar l'estratègia és constant, però com en la majoria dels jocs, l'atzar hi té molt a dir. Lo millor és que cap partida és igual. Si algú el coneix (o no?) i vol jugar-hi online pot seguir aquest enllaç http://games.asobrain.com/ on trobarà el joc amb un altre nom, li diuen Toulouse, i amb alguna norma canviada. Si algú s'anima a comprar-lo ha de saber que les seves possibilitats són moltes, ja que existeixen moltes expansions per al joc.
Un altre de boníssim és els Colonos de Catan, al qual també es pot jugar online a través de la pàgina esmentada anteriorment, on s'anomena Xplorers, i que al mercat també disposa de moltes expansions.
Seguint amb l'estratègia he d'anomenar el Risk, on es fa la guerra en gran format i ha crescut a casa de molts de nosaltres regalant-nos hores d'emoció mentre fem la guerra intercontinental.
Per jugar amb molta gent m'encanta el Jungle Speed, que pot acabar amb els nèrvis de qualsevol i fins i tot provocar ferits en l'intent d'agafar el totem.
Un altre d'aquets per a molta gent, però molt més tranquilet, és El Gran Dalmuti un joc molt simple i molt divertit, apte per a tota la família.  
En qüestió de jocs d'imatges, n'hi ha un que em té el cor robat, jejeje! És el  Kaleidos. Un joc on cada persona veu el que li sembla!
I si es tracta de jugar a les cartes, per mi, sense cap mena de dubte, el millor joc és la Botifarra, a la qual també podeu jugar online a través del Butinet, tot i que les possibilitats d'acció a la web cada vegada són més límitades si no pagues la cuota.

He de dir que me'n deixo molts, molts, molts, però podeu estar segurs que he fet una bona sel·lecció.