Estava enfadat am si mateix, però després se li va acudir que en el fons és bastant natural no saber el que un vol:
L'home no pot saber mai què és el que ha de voler perquè no té més que una vida i no la pot ni comparar amb les seves vides anteriors ni corregir-la en les posteriors.
Què és millor, estar amb la Tereza o quedar-se sol?
No existeix cap mena de possibilitat de compovar quina decisió és la millor, perquè no existeix cap comparació possible. L'home ho viu tot de seguida per primera vegada i sense cap preparació. Com si un actor representés la seva obra sense el més petit assaig. Però, quin valor pot tenir la vida si el primer assaig de viure ja és la vida mateixa? Per això la vida sempre sembla un esbós. Però tampoc esbós no és la paraula precisa, perquè un esbòs és sempre l'esborrany d'alguna cosa, la preparació per a una pintura, mentre que l'esbós que és la nostra vida és esbós per a res, un esbós sense pintura.
"Einmal ist keinamal", Tomás es repetia per a si mateix aquest proverbi alemany. El que s'esdevé només una vegada és com si no s'esdevingués mai. No poder viure més que una sola vida és com no viure'n cap.
"La insostenible lleugeresa del ser"
Milan Kundera
Carpe Diem, lo important de la vida és viure-la tal i com raja, sense fer mal a ningú.
ResponEliminaRecordo, especialment les primeres planes de "La insostenible lleugeresa del ser", com d'aquelles que "et toquen". No podem assajar, és cert, però l'art d'anar improvisant també te una certa gràcia.
ResponEliminaI, fet i fet, no en queda altra.
Mai se sap què és millor. Actues i desprès pots valorar si era millor o no. Potser ni tan sols et pares a valorar; total, ja està fet i no té volta enrera.
ResponEliminaAri.
quina inseguretat tot plegat no?
ResponEliminamai sabem si fem lo millor o només anem ensopegant un cop rere l'altre...
tenen raó tots... improvitzar, carpe diem, actuar de cor,
Palante!
salut!