"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dijous, 9 de desembre de 2010

Jugues??

Començaré dient que m'encanta jugar, a jocs de taula, jocs online, jocs de paraules, jocs de cartes, etc. tots m'agraden!! I, tot i que no soni gaire "políticament correcte" jo jugo per guanyar, no ho puc evitar. Sóc competitiva al màxim quan es tracta de jocs. Entenc que hi ha gent que no té aquest esperit de competició i que tant li fa guanyar o perdre, probablement per això no acostumen a guanyar mai, però per part meva hi ha una intenció clara de sortir vencent dels jocs en que participo; tot i que no sempre ho aconsegueixo.
He de ser realista, hi ha coses que se'm dónen millor que altres, com per exemple el Rummikub, que sempre acostuma a sortir-me bé, i altres jocs, com poden ser els literaris del Jesús M. Tibau, en que probablement mai guanyaré cap dels lots de llibres que regala. Però lo important és jugar o participar, tant fa com ho anomenem. I jo, si puc jugar, jugo!! I si puc guanyar, millor! 
No entenc aquelles trobades d'amics en que sempre hi ha algú que diu: "jo no jugo, no m'agrada" o el que és pitjor "jo no jugo, miro". Per mi són persones ben extranyes, no m'entra al cap que algú prefereixi quedar-se al marge mentre els altres s'ho passen bé.
Deu ser per aquesta dèria amb el joc que tinc tendència a perdre el temps enganxada a diferents formats d'entreteniment. Sense cap dubte el més motivador és fer trobades amb amics, sovint anomenades "ludopates", per passar el màxim d'hores possibles jugant, si es pot, a jocs d'estratègia. Però si estic sola i vull jugar, també em puc passar les hores davant l'ordinador, jugant online o amb jocs de PC. Crec que hi ha molt pocs dies a l'any que no fagi alguna partida, sola o acompanyada.

I per acabar deixeu-me fer promoció dels millors jocs de taula que coneixo que ara que s'acosta el Nadal pot ser que algú aprofiti la informació
Començaré pel joc estrella, el Carcassone (per mi el millor joc del món!).


És original, quan saps jugar l'estratègia és constant, però com en la majoria dels jocs, l'atzar hi té molt a dir. Lo millor és que cap partida és igual. Si algú el coneix (o no?) i vol jugar-hi online pot seguir aquest enllaç http://games.asobrain.com/ on trobarà el joc amb un altre nom, li diuen Toulouse, i amb alguna norma canviada. Si algú s'anima a comprar-lo ha de saber que les seves possibilitats són moltes, ja que existeixen moltes expansions per al joc.
Un altre de boníssim és els Colonos de Catan, al qual també es pot jugar online a través de la pàgina esmentada anteriorment, on s'anomena Xplorers, i que al mercat també disposa de moltes expansions.
Seguint amb l'estratègia he d'anomenar el Risk, on es fa la guerra en gran format i ha crescut a casa de molts de nosaltres regalant-nos hores d'emoció mentre fem la guerra intercontinental.
Per jugar amb molta gent m'encanta el Jungle Speed, que pot acabar amb els nèrvis de qualsevol i fins i tot provocar ferits en l'intent d'agafar el totem.
Un altre d'aquets per a molta gent, però molt més tranquilet, és El Gran Dalmuti un joc molt simple i molt divertit, apte per a tota la família.  
En qüestió de jocs d'imatges, n'hi ha un que em té el cor robat, jejeje! És el  Kaleidos. Un joc on cada persona veu el que li sembla!
I si es tracta de jugar a les cartes, per mi, sense cap mena de dubte, el millor joc és la Botifarra, a la qual també podeu jugar online a través del Butinet, tot i que les possibilitats d'acció a la web cada vegada són més límitades si no pagues la cuota.

He de dir que me'n deixo molts, molts, molts, però podeu estar segurs que he fet una bona sel·lecció.

4 comentaris:

  1. boníssima selecció! o sigui els millors!

    diagnòstic: ludopata total

    espera't a conèixer el Puerto Rico i l'Agrícola...

    au salut!!!
    això de ser tant competitiva... tu has fet atletisme no?
    `^_^´

    ResponElimina
  2. si, noia... ludopata total! encara que també penso que has de ser més tolerant i deixar que els que no vulguin jugar no ho facin... si no tu i jo acabarem malament, pq si tu ets ludopata total jo sóc just el contrari que tu... jugo per passar el temps però no m'emociona com a tu, està clar!!!
    potser sóc massa tranquil.la per jugar, deu ser això, quan jugava a l'empires sempre m'emparrava fent poblets i mai exercits, això diu molt de mi, no? jijij... què hi farem!

    ResponElimina
  3. Maria, jo tolero tots aquells que no juguen, només dic que em costra d'entendre'ls! I... si fer poblets diu molt de tu, significa q voler lluitar diu molt de mi??? jajajja!

    ResponElimina
  4. jajaja... doncs, si... ja està tot dit! quin parell per anar a la glà!

    ResponElimina