Tinc una filla que podria anomenar nena prodigi, si si... i no us penseu que és fàcil conviure amb ella!
Ara té 7 anys, i des dels 5, en que va aprendre a escriure, que no para de fer-ho! Ja ha escrit 3 llibres de contes, 2 novel·les i 1 llibre de poemes. Això no es pot aguantar!!! Sobretot, perquè jo, no sóc capaç d'escriure sense faltes, i no tinc idees creatives, la seva mare i jo no sabem què fer, cada vegada que hem d'entragar una nota a l'escola ella hi passa el corrector, quan llegim a casa ens crítica les novel·les perquè ella ja les ha llegit, si li regalem un llibre es riu de nosaltres perquè no tenim criteri, etc. És insuportable, volem una nena normal, crec que l'haurem de portar al psicòleg o tancar-la a algun centre, jo no l'aguanto!!
Aquesta és la meva primera aportació a El bloc dels contes "divers"; i espero que no sigui l'última!!
Coi...tant bona és la història que fins a l'últim parraf m'he preocupat i tot.
ResponEliminaMolt bona aportació
molt bo!!
ResponEliminauau quina filla!
tranquil pare, adaptat-hi i treu-ne profit i que ella també en tregui profit... lu que podeu apendre junts!!!!
`^_^´
El que s'ha d'aconseguir és que una nena tan intel·ligent no es torni repel·lent, que pot arribar molt lluny! Bona història, però quina por de nena.
ResponEliminauna carta desesperada d'un pare amb pocs recursos, no hi ha un manual de la paternitat està clar, però sempre es pot aprendre, fins i tot d'una nena petita.
ResponElimina