Un conferenciant parlava sobre la gestió de la tensió. Va aixecar un got d'aigua i va preguntar a l'auditori:
- Quant creieu que pesa aquest got d'aigua?
Les respostes van oscil·lar entre els 20 i els 500 grams. Aleshores, ell afegí:
- El pes absolut no importa. Depèn del teps que el sostingui. Si el sostinc durant un minut, no passa res. Si el sostinc durant una hora, em farà mal el braç. Si el sostinc durant un dia sencer, haureu de trucar a una ambulància. I el pes és exactament el mateix, però com més temps el sostinc més pesat es torna. -I conclogué-: Si duem les nostres càrregues tota l'estona, més tard o més d'hora ja no serem capaços de continuar; la càrrega s'anirà tornant cada cop més pesada. El que hem de fer és deixar el got en algun lloc i descansar una mica abans de tornar-lo a sostenir. De tant en tant, hem de deixar la càrrega de banda. Només si descansem podrem continuar. Així, doncs, abans d'entrar aquesta nit a casa, deixeu fora la vostra càrrega, en un racó. Demà -si ho creieu convenient- la podreu recollir una altra vegada en sortir.
"No són contes... és la vida!"
Relats d'ecologia emocional
Jaume Soler i Maria Mercè Conangla
Molt bon símil, i no està mancat de raó. Saber-se relaxar una mica i deixar les preocupacions de banda sempre està bé. Però què difícil és fer-ho, oi?
ResponEliminaQuina raó que té....el més difícil es saber-fer
ResponEliminaSi, diga-li vacances, kit-kat, desconnecció, temporada cebàtica... digui com és digui és necessari! I mira de pas casi que ja us puc felicitar les festes-vacances de nadal!! BONES FESTES!
ResponEliminaPerò ens costa tant deixar la càrrega en entrar a casa. O això o n'hem d'aprendre. D'una vegada.
ResponElimina