"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal

Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dissabte, 25 de desembre del 2010

Vent



I el vent bufava com mai, 
i el fred calava dins el òssos 
humitejant-los fins a grinyolar. 

No podia suportar-ho més, 
li faltava calor... i la trobaria!



Un poema de fa temps sorgit d'un calaix oblidat que, amb el vent de l'última nit, torna a tenir vigència!

5 comentaris:

  1. Però al final va trobar la calor que buscava?

    ResponElimina
  2. jajaja! sempre hi ha un pedaç pa un descosit!

    ResponElimina
  3. Vigila, que dormir amb els peus destapats pot refredar-te!

    ResponElimina
  4. Ja ho deia la cançó: Calenta´t amb el vent (o era escolta-ho en el vent?) =;)
    Hem tingut uns dies de calma, però ara torna a bufar!

    ResponElimina