"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dilluns, 23 de gener de 2012

L'hora dels adéus

Amb una mica de recança m'acomiado. Com diu la cançó, no sé si serà un adéu per sempre o adéu per un instant, la qüestió és que "El meu racó" cada vegada me'l sento menys meu i tinc ganes de descansar una temporada, sense sentir-me malament si no escric (cosa que sé que passa a molts blocaires) i dedicar el meu temps lliure a altres formes creatives! No sé pas si algú trobarà a faltar el bloc, però si en algún moment jo el trobo a faltar, hi tornaré!



Gràcies a tots/es els/les que m'heu acompanyat durant aquests anys!

A reveure!

dissabte, 31 de desembre de 2011

Cap al 12

Abans que acabi l'any us vull desitjar que cremeu tot lo dolent que hagi portat el 2011, agafeu ben fort el que ha estat bo i porteu-ho cap al 2012!

Feliç any nou!

dimecres, 16 de novembre de 2011

20-N, VOTA però NO ELS VOTIS!

Cada vegada és més complicat acceptar les regles democràtiques i participar del joc polític. Crec que avui dia tots som conscients que tot és una farsa i que votant no aconseguirem quasi ve res, però no votar encara és pitjor!

Si no ens unim no aconseguirem canviar les coses. Si no estem d'acord amb els que ens governen diguem-ho ben alt i ben clar, al carrer i a les urnes. 
No anar a votar pot tenir molt de significat, hi estic d'acord, però si no aconseguim que la major part de la població no voti no aconseguirem que l'abstenció tingui sentit. Si l'única manera d'aconseguir canvis en la política més propera és participant del seu joc, doncs fem-ho, però fem-ho bé!! 
Crec que s'ha d'anar a votar encara que no ens identifiquem amb cap partit polític. Si no volem que segueixin guanyant els partits de sempre i no volem continuar mantenint-nos en el bipartidisme PSOE-PP doncs votem als partits minoritaris. I si ni els minoritaris ens convencen, doncs anem a votar i fem-ho nul, però deixem de votar en blanc i deixem de quedar-nos a casa per les el·leccions, perquè sinó seguirem beneficiant als de sempre i no canviarem res.

Penjo un vídeo molt explicatiu. Si dubteu dediqueu-hi 5 minuts (Feu-lo córrer per les xarxes socials!!).

El 20-N tots Anonymus!


Si voleu podeu veure el vídeo complet.



dissabte, 15 d’octubre de 2011

15 d'Octubre

(Del llibre de Jaume Soler i M. Mercè Conangla No són contes... és la vida!)

Inspirat en les paraules de Pau Casals


Ets una meravella.

 Cada segon que vivim és un moment nou i singular en l'univers, un moment que no es repetirà mai més. I què ensenyem als nostres nens? Els ensenyem que dos i dos són quatre i que París és la capital de França. Quan els instruirem sobre qui són ells?


Hauríem de dir a cadascun d'ells:
     - Saps qui ets? Ets una meravella, ets únic. En tots els anys que han passat, no hi ha hagut cap altre nen com tu. L'agilitat de les teves cames, l'habilitat dels teus dits, la teva manera de moure't... Tu pots arribar a ser un Shakespeare, un Miquel Àngel o un Beethoven. Tens capacitat per a qualsevol cosa. Ets una joia. I, quan creixis, ¿podràs fer mal a un altre ser que sigui com tu, una meravella?
     Cal que treballis -tots hem de treballar- per fer que el món sigui digne dels seus nens.


Avui és 15 d'octubre i sense TU no podem!





dijous, 29 de setembre de 2011

El sacrifici de cançons...

La vida està plena d'etapes, i les etapes estan plenes de cançons que les evoquen; així doncs a la vida vas guanyant i perdent cançons, i de vegades, has de sacrificar records i per tant, has de sacrificar cançons també...
Hi ha cançons que et retornen a llocs, moments i persones que de vegades t'alegra recordar i que de vegades no et permeten oblidar i jo (persona sensible per excel·lència) he d'anar eliminant cançons i llistes de reproducció per deixar de recordar-me d'allò que no em fa bé. Per sort, després d'un sacrifici musical, apareix una nova cançó que t'omple altra vegada la nova etapa vital, igual que apareixen persones i situacions que li donen sentit.
Fa mesos a la meva vida va aprèixer una veu, vaja, un cantant, carregat de noves cançons i que m'ha conduit fins a una nova etapa, el Toni Zenet. Siguem realistes, hi ha noves cançons que també em recorden al passat, però que endolceixen el record, encara que no sempre sigui positiu.
Us deixo una cançó preciosa que estic segura que no deixarà indiferent a ningú i que, tant de bo, us acompanyi en una nova etapa.


Cal dir també que, per sort, les cançons es sacrifiquen temporalment però mai desapareixen ni s'esborren i sempre arriba un moment en que pots recuperar-les i reviure-les de nou!

(No puc evitar afegir un nou enllaç, una cançó tan bona com l'anterior amb un videoclip encisador...)



dilluns, 29 d’agost de 2011

Ningú té la CULPA!!

Estem massa acostumats a buscar (i trobar) culpables de les coses que passen. Des de petits interioritzem la paraula CULPA i la utilitzem per justificar les coses que no ens agraden o que no volem acceptar. Crec que hauriem de deixar de parlar de culpa i utilitzar paraules com responsabilitat, causa, etc.
Les coses sovint passen perquè han de passar, no per una qüestió de culpa, les coses no van malament "per culpa de...", sinó que les circumstàncies fan que les coses vagin malament, digue-li per falta de responsabilitat dels propis actes, per espectatives errònies creades en relació a alguna cosa, però tot sovint acabem culpant a algú quan en realitat no hi ha culpables, perquè en el fons cada persona és responsable (en la majoria dels casos) de la seva felicitat o infelicitat.
Probablement, el pitjor del concepte culpa és sentir-se "culpable de..." i haver de conviure amb aquest sentiment.



Sovint els actes que en un moment donat fem per algun motiu, que amb el temps podem considerar erronis, després nosaltres mateixos els transformem en culpa, i haver d'arrossegar el pes de la culpa d'alguna acció es pot fer insuportable. El millor és acceptar que en un moment donat pensaves d'una determinada manera i vas actuar en conseqüència, encara que amb el pas del temps i després de donar-li mil voltes, potser arribis a pensar que et vas equivocar o que podries haver actuat diferent. És més, sovint, el sentiment de culpabilitat va associat a una exigència massa elevada amb nosaltres mateixos (xeic, que som humans!!) i, fins i tot, amb mancances afectives de la propia persona que fan que creguem que hem de fer contents a tots els que ens envolten tal i com ens agradaria que ens féssin contents a nosaltres mateixos.
A més, equivocar-se no és culpa de ningú, és normal i fins i tot sà i útil, sinó, com aprendríem a fer bé les coses, ningú neix ensenyat i de tot se n'aprèn.
Així doncs, jo opto per començar canviant el meu vocabulari i, poc a poc, anar canviant el pensament.
Tot i així, si amb alguna acció he ferit algú, el millor no és sentir-me culpable, sinó disculpar-me amb aquell a qui he fet patir, encara que no ho hagi fet amb intenció.

Apa, després d'expressar un sentiment (altrament dit, desfogar-se) us desitjo salut i alegria per cada dia!

I no patiu, que no convertiré pas el bloc en un manual d'autoajuda... hahaha!

diumenge, 28 d’agost de 2011

Entrada 101!!!

Iep, iep, iep! Altuuu!!

Quasi em passa desapercebut que amb aquesta... ja he fet més de 100 entrades al meu blog, exactament aquesta és l'entrada 101! Uaaau!!!

Quan el vaig començar no tenia gaire clar quant duraria, si només serien quatre històrietes i prou, si faria xarxa amb altres blogs, si l'utilitzaria com a espai de creació, com a lloc informatiu, etc. Al final, sense ni plantejar-m'ho, és un poti-poti de tot el que tinc ganes d'explicar, d'inventar o de compartir.

Tenir un blog ha resultat ser una experiència genial i molt gratificant!  Dic que és genial perquè em serveix com a distracció, també com a punt de comunicació o informació de com em sento, del que faig o del que passa al meu voltant, i perquè també s'ha convertit en un espai de creació de "puta mare" (disculpeu l'expressió però és que no n'hi ha cap altra que expressi millor el que vull dir!).

A més, el blog enganxa... i molt! Quan veus que hi ha gent que et llegeix i s'interssa pel que escrius i que participa de les propostes que fas o opina sobre el que expliques, et motiva a seguir escrivint i a seguir participant de la blogosfera, perquè no només m'he enganxat a escriure, sinó que també m'he enganxat a llegir molts blogs interessantíssims, divertidíssims o simplement originals!

Així doncs, després de 2 anys de tenir blog (el dia 12 d'agost va ser el meu segon aniversari, que com que sóc molt despistada em va passar desapercebut) estic molt i molt contenta de l'experiència i de la xarxa de relacions virtuals que hi he establert! I si tot va bé, hi haurà blog per uns quants dies encara!!

Apa, salut i gràcies a tots els que han fet possible que avui estigui tan contenta de tenir un blog!