"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dissabte, 15 d’octubre de 2011

15 d'Octubre

(Del llibre de Jaume Soler i M. Mercè Conangla No són contes... és la vida!)

Inspirat en les paraules de Pau Casals


Ets una meravella.

 Cada segon que vivim és un moment nou i singular en l'univers, un moment que no es repetirà mai més. I què ensenyem als nostres nens? Els ensenyem que dos i dos són quatre i que París és la capital de França. Quan els instruirem sobre qui són ells?


Hauríem de dir a cadascun d'ells:
     - Saps qui ets? Ets una meravella, ets únic. En tots els anys que han passat, no hi ha hagut cap altre nen com tu. L'agilitat de les teves cames, l'habilitat dels teus dits, la teva manera de moure't... Tu pots arribar a ser un Shakespeare, un Miquel Àngel o un Beethoven. Tens capacitat per a qualsevol cosa. Ets una joia. I, quan creixis, ¿podràs fer mal a un altre ser que sigui com tu, una meravella?
     Cal que treballis -tots hem de treballar- per fer que el món sigui digne dels seus nens.


Avui és 15 d'octubre i sense TU no podem!





5 comentaris:

  1. M'agafes en fora de joc, no sé què passa aquest dia...

    ResponElimina
  2. Doncs allà intentarem estar.... ni que sigui per MOLESTAR!
    Salut i força!

    ResponElimina
  3. Jo sí que sé quin dia és avui....no tinc clar si podré anar-hi però igualment hi seré ni que sigui en ànima

    ResponElimina
  4. Xexu, segueix l'enllaç http://www.democraciarealya.es/blog/2011/06/22/en-camino-hacia-el-15-de-octubre/

    Alba, molestarem tant com calgui i el temps que faci falta!

    Elfreelang, espero que hi siguis!

    ResponElimina
  5. Em deixeu discrepar una mica?
    Penso que als nostres nens no els hem d'ensabonar, els hi hem de dir la veritat, sempre. Els hem d'educar en el sentit que potser no seran els millors en tot, que quan caiguin (pq cauran) han d'aixecar-se, que no es pot ser perfecte, però es pot ser millor. He de dona'ls la mà i acompanyar-los a la majoria d'edat amb la motxilleta carregada de valors, hem de renyar-los i besar-los just al moment que toca, em d'intentar entendre'ls, els hem d'escoltar, hi hem de ser... senzillament.

    ResponElimina