"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dijous, 29 de setembre de 2011

El sacrifici de cançons...

La vida està plena d'etapes, i les etapes estan plenes de cançons que les evoquen; així doncs a la vida vas guanyant i perdent cançons, i de vegades, has de sacrificar records i per tant, has de sacrificar cançons també...
Hi ha cançons que et retornen a llocs, moments i persones que de vegades t'alegra recordar i que de vegades no et permeten oblidar i jo (persona sensible per excel·lència) he d'anar eliminant cançons i llistes de reproducció per deixar de recordar-me d'allò que no em fa bé. Per sort, després d'un sacrifici musical, apareix una nova cançó que t'omple altra vegada la nova etapa vital, igual que apareixen persones i situacions que li donen sentit.
Fa mesos a la meva vida va aprèixer una veu, vaja, un cantant, carregat de noves cançons i que m'ha conduit fins a una nova etapa, el Toni Zenet. Siguem realistes, hi ha noves cançons que també em recorden al passat, però que endolceixen el record, encara que no sempre sigui positiu.
Us deixo una cançó preciosa que estic segura que no deixarà indiferent a ningú i que, tant de bo, us acompanyi en una nova etapa.


Cal dir també que, per sort, les cançons es sacrifiquen temporalment però mai desapareixen ni s'esborren i sempre arriba un moment en que pots recuperar-les i reviure-les de nou!

(No puc evitar afegir un nou enllaç, una cançó tan bona com l'anterior amb un videoclip encisador...)



13 comentaris:

  1. I la sensació que tens quan, per casualitat, escoltes una cançó que et pensaves que ja no sentiries mai més... la llagrimeta, no? mola molt aquesta sensació, tot records que et trompiquen al cor, al cap...
    Zenet, és una bona elecció! el vaig conèixer aquest estiu al festival de Pirineos Sur! un gran romàntic, un gran personatge!!!
    m'agrada que hagis revisculat el blog!!! petonets, bonica!

    ResponElimina
  2. Tens raó, retrobar cançons és quasi tan bonic com retrobar persones! I ja et vaig dir que Zenet era una bona proposta!!

    ResponElimina
  3. Definitivament, aquest no és el meu estil musical, ni de bon tros! Em sap greu, no deixaré que formi part de cap etapa... però sí que estic molt d'acord amb el que expliques al post, la música ens marca moltíssim, i algunes cançons les relacionem inevitablement amb algunes persones i fets. De vegades és per bé, però ja sabem que quan més ho recordem és quan és per mal. Per més que ens agradés aquell tema, costa molt que el tornem a mirar amb bons ulls.

    ResponElimina
  4. Xexu, m'encanta la teva sinceritat, jo en realitat crec q no estic definida en cap estil musical, només em defineixo en el que em transmeten les cançons! I si, tens raó, normalment pesen més els mals records que els bons, però com diu la Maria, al cap del temps també està bé recordar-los, perquè per sort, amb el temps acostumem a recordar més el bo que el dolent!

    ResponElimina
  5. No t'ha passat mai el trobar-te una època de la teva vida sense que hi puguis incloure cap banda sonora? Sense trobar cap cançó, grup, cantant... que t'ompli aquelles estones en que voldries música? I estàs fart d'escoltar la música que fins llavors escoltaves i et desesperes per intentar alguna cosa que faci entrar aire fresc a la teva discografia personal?

    Doncs a mi sí... i ara mateix puc dir que estic en una d'aquestes fases. I m'envaeix una sensació d'avorriment... necessito recomanacions per a descobrir!

    ResponElimina
  6. Porquet... m'ha passat! Però sempre han estat èpoques tristes, apàtiques i fluixes, espero que tu no estiguis en una d'aquestes! Un consell, entra a Groveshark (el gran substitut de l'spotify i troba la banda sonora que estàs esperant!)

    ResponElimina
  7. No no, no parlo precisament d'èpoques tristes, només que, musicalment parlant, la vida entra en un buit ja sigui per casualitat, per mala sort o per haver absorbit excessivament tota la música que ja tens.

    Al Groovshark ja hi tinc compte i vaig fent la meva llisteta de música... així i tot sempre em trobo que no sé ben bé que buscar! Necessitaria algú que m'anés guiant! Alguna recomanació (a part de la dels vídeos que ja me'ls miraré tranquil·lament a casa)?

    ResponElimina
  8. el segon video de veritat que es molt bo...i molt encertat, m'agrada

    ResponElimina
  9. Gràcies per les cançons! almenys una mica de música per a distreure'ns o per plorar de gust si en tenim ganes

    ResponElimina
  10. Porquet, no sé si sóc una bona recomanadora jo, però si no saps què escoltar posa't RNE4/RNE3 i descobreix coses o bé escolta RAC1, jajaja!

    Garbi, jo el trobo fantàstic!!!

    Elfreelang, de res!

    ResponElimina
  11. I els records d'allò que no has viscut? Potser són encara pitjors, i hi ha cançons que ens ho recorden.

    ResponElimina
  12. Totes les coses que repleguem amb els sentits fan de nosaltres el que som. Els sons, els sabors, les olors, els tactes, les imatges, tot tot, ens va construint...

    La música genial, un boleret adaptat xulíssim, però a mi personalment, el toc de "gitaneo" de la veu no m'agrada gens. Prefereixo altres versions, tot i que els arrenjaments musicals d'aquest són una xulada, ais, llàstima de veu...
    Ho sento x tu Zenet!

    ResponElimina
  13. Ai Josep, prou feina tinc amb els que si que han sigut... m'agrada més pensar que els altres són d'allò que encara puc fer!

    Judit, ja saps que a mi el rollo aflamencat-rumbero-agitanat em tira! Tot i que també saps que me'n tiren molts altres...

    ResponElimina