"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dilluns, 29 d’agost de 2011

Ningú té la CULPA!!

Estem massa acostumats a buscar (i trobar) culpables de les coses que passen. Des de petits interioritzem la paraula CULPA i la utilitzem per justificar les coses que no ens agraden o que no volem acceptar. Crec que hauriem de deixar de parlar de culpa i utilitzar paraules com responsabilitat, causa, etc.
Les coses sovint passen perquè han de passar, no per una qüestió de culpa, les coses no van malament "per culpa de...", sinó que les circumstàncies fan que les coses vagin malament, digue-li per falta de responsabilitat dels propis actes, per espectatives errònies creades en relació a alguna cosa, però tot sovint acabem culpant a algú quan en realitat no hi ha culpables, perquè en el fons cada persona és responsable (en la majoria dels casos) de la seva felicitat o infelicitat.
Probablement, el pitjor del concepte culpa és sentir-se "culpable de..." i haver de conviure amb aquest sentiment.



Sovint els actes que en un moment donat fem per algun motiu, que amb el temps podem considerar erronis, després nosaltres mateixos els transformem en culpa, i haver d'arrossegar el pes de la culpa d'alguna acció es pot fer insuportable. El millor és acceptar que en un moment donat pensaves d'una determinada manera i vas actuar en conseqüència, encara que amb el pas del temps i després de donar-li mil voltes, potser arribis a pensar que et vas equivocar o que podries haver actuat diferent. És més, sovint, el sentiment de culpabilitat va associat a una exigència massa elevada amb nosaltres mateixos (xeic, que som humans!!) i, fins i tot, amb mancances afectives de la propia persona que fan que creguem que hem de fer contents a tots els que ens envolten tal i com ens agradaria que ens féssin contents a nosaltres mateixos.
A més, equivocar-se no és culpa de ningú, és normal i fins i tot sà i útil, sinó, com aprendríem a fer bé les coses, ningú neix ensenyat i de tot se n'aprèn.
Així doncs, jo opto per començar canviant el meu vocabulari i, poc a poc, anar canviant el pensament.
Tot i així, si amb alguna acció he ferit algú, el millor no és sentir-me culpable, sinó disculpar-me amb aquell a qui he fet patir, encara que no ho hagi fet amb intenció.

Apa, després d'expressar un sentiment (altrament dit, desfogar-se) us desitjo salut i alegria per cada dia!

I no patiu, que no convertiré pas el bloc en un manual d'autoajuda... hahaha!

7 comentaris:

  1. Interessant apunt. Estic d´acord en que donar la culpa (-es) als altres o a certes circumstàncies circumstancials sol ser un error. L´error solem ser nosaltres mateixos, però com bé dius, de tot se n´apren. Ara, culpables n´hi han, i si n´hi han, hi hauria d´haver un sentiment de culpa. Una altre cosa és com gestionar aquest sentiment. Aqui torno al que dius de que de tot se n´apren.

    Però no em facis cas, no sigui que em senti culpable.

    Per cert, felicitats pels teus 100.

    ResponElimina
  2. Així com hi ha els que s'auto-culpen de tot, també hi ha els que no es fan responsables de res ni quan en realitat amb els seus actes han perjudicat a altra gent. La culpa és una lacra per les nostres consciències, cert, però també és un concepte real, una cosa que existeix. Ni l'hem de carregar a algú, ni a nosaltres mateixos, de manera gratuïta. Però si cal buscar culpables per demanar responsabilitats, també s'ha de fer.

    A mi el post m'ha semblat molt interessant, és dels que fan parlar!

    ResponElimina
  3. recorda:
    Qui és capaç de somriure quan tot li està sortint malament, és perquè ja té pensat a qui donar la culpa.

    ResponElimina
  4. Gran part dels responsables de la culpa són els nostres referents culturals occidentals... en altres cultures això de la culpa no hi és... bona reflexió

    ResponElimina
  5. "Hauríem d'eliminar certes paraules
    Del món que no ens fan cap falta
    No tenir perquè de nou pronunciar-les
    I així de nou inventar-les
    Trenca que significa un mot desagradable
    Canviem què diuen les paraules
    Borrem el que embruta el missatge
    Trenquem els sons i el llenguatge"

    ResponElimina
  6. Crec que la paraula 'culpa' és una paraula global. És curta, fàcil de dir, té un sentit ampli i es pot diversificar. Vivim temps en que necessitem utilitzar eufemismes per a dir qualsevol cosa. Cert, la forma de parlar és important, però de vegades matitzar molt, encara ho fa més dur, perquè en el fons, tots sabem el que fem bé o malament!
    Tonets =:)

    ResponElimina
  7. Estranger, no et sentis pas culpable per opinar i dir el que penses (però de vegades pensa que hi ha opinions que s'han de dir molt fluixet, jejeje!)

    Xexu, jo crec que hi ha responsables i irresponsables!

    Ai Mon, m'agrada + pensar que qui somriu és que és valent i està content!

    Elfreelang, tens tota la raó!

    BeA, ets una crack! Quan quedem per inventar un nou diccionari?

    Judit, doncs ens deixarem guiar per la consciència del bé i el mal sense culpar exageradament!

    Gràcies a tots per comentar!

    ResponElimina