"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal

Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

divendres, 26 d’agost del 2011

L'home de Vitruvi és IMPOTENT

Fa 7 anys que em vaig separar, però no us penséssiu pas que esteu llegint a una solterona solitària, què va! Als meus 42 anyets estic de molt bon veure encara i, de tant en tant, vaig tenint els meus afers amatoris, però... jo ja no estic per tornar-me a aparellar que sola s'hi està molt bé!

Doncs fa un parell de mesos vaig fer una ruta per Europa amb un parell de companyes de feina i, ves per on, a una botiga d'encants de Praga, vaig trobar un quadre amb una rèplica de l'Home de Vitruvi que va captar la meva atenció! La vaig comprar i quan vaig tornar a casa la vaig penjar a una paret de la meva habitació.



Jo sempre he estat una persona de gran sensibilitat, per l'art, la música, el cinema, etc. Així que des de la primera nit en que vaig penjar el quadre vaig començar a somniar amb aquest home musculós. Als primers somnis l'Home de Vitruvi apareixia com si fos un amic meu, m'hi veia prenent cafè, sortint de copes o anant a la platja... fins ahir. La passada nit, l'Home de Vitruvi es va convertir en el meu amant somniat! Us podria relatar tot el somni, però m'ho estalviaré i passaré directament a la fase amatòria. Doncs això, després de diferents estira i afluixa en el somni fèiem cap al llit, ens fèiem petonets, carícies, massatges... i finalment, quan arribava el moment clau de la relació sexual onírica, pataxof! L'Home de Vitruvi se m'asseu al costat del llit i em diu:

- Estimada, jo ja fa anys que, després d'una seria malaltia, vaig quedar-me impotent! Però tranquil·la, he portat el meu maletí sexual.

Aleshores, l'apost senyor treia del costat del llit un maletí ple de cigales de plàstic i altres estris per donar-me plaer, com si fos un d'aquells venedors de tuppersex, sabeu?

Llavors m'he despertat tota suada, he mirat el despertador i he vist que eren les 5 de la matinada, tot i així m'he aixecat d'una revolada, he despenjat el quadre i l'he penjat a l'habitació dels enredos. No el vull tenir més a l'habitació, a veure si ara el somni es convertirà amb un déjà vu!



Ale, amb una mica de retard, aquesta és la meva aportació a l'últim Relats Conjunts!

7 comentaris:

  1. mai és tard si arriba bé! pobret impotent! bon relat!

    ResponElimina
  2. Si ja es veia que tanta perfecció no podia ser, home, per algun cantó havia de fallar. He dit fallar, eh?

    ResponElimina
  3. I si proves de posar damunt la tauleta de nit una rèplica del David de Miquel Àngel? Ves a saber...;-)

    ResponElimina
  4. Ara em sorgeix un dubte…
    La Venus de Boticelli serà frígida?

    ResponElimina
  5. Molt bo, però mira que arraconar-lo al cuartu dels trastos. Mira que alguna joguina dura mentre tingui piles, que la majoria dels homes ens cansem :D

    ResponElimina
  6. Elfreelang, pobre impotent i pobra xica...

    Xexu, ni res ni ningú és perfecte, encara que a simple vista ho sembli!

    Ric, gràcies!

    Toni, ja li recomanaré a la xica del relat lo del Miquel Àngel, a veure si li funciona millor que l'home de Vitruvi.

    Mon, m'ho hauràs d'explicar a un relat què passa amb la Venus de Boticelli.

    Alyebard, es veu que a la protagonista les joguines no li van!

    Gràcies a tots pels vostres comentaris!

    ResponElimina