Arribant a Granada, aturo el cotxe a la primera gasolinera que trobem, i com en altres temps, surt una noia a omplir-me el dipòsit.M'impressiona. Amb un estil neo-punky em recorda la Salander.
I porta un devantal de topos de flamenca que em trenca els esquemes.
Crec que m'he enamorat.
Dia rere dia la recordo quan veig, a través de la finestra de casa meva la seva imatge desdibuixada.
No l'oblidaré mai.
De vegades el que prometia ser una història llarga i bonica es converteix en un petit i curt relat sense més sentit que el de poder expressar una idea.
:) Molt bones festes per a tu i els teus!
ResponEliminaLa Salander, està clar, mereix tot un monument.
molt bon relat, molt ben "pintada" l'idea,
ResponEliminaja ho diuen, lo bueno si es breve, dos cops bo,
bones festes!!!
un petó!!!
Curt, però una bona idea al cap i a la fi, te n'has sortit molt bé.
ResponEliminaA vegades és diu més amb poques paraules que en massa paraules, bon relat també.
ResponEliminaFeliç 2011!!!Petosns
Gràcies i feliç 2011 a tothom!
ResponEliminaMolt bon relat...més que curt jo diria que condensat! feliç any 2011!!
ResponElimina