"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dilluns, 20 de desembre de 2010

A l'altra banda de la paret

"A l'altra banda de la paret" és el títol d'una nova aventura blogaire.
Juntament amb en Ric, d'en ricderiure bloc, iniciem una col·laboració novel·lística on intenterem entretenir i entretenir-nos a través d'una història conjunta.


Per dur-la a terme hem creat 2 personatges, jo el masculí, el Joel, i en Ric el femení, la Natàlia; que de casualitat s'han trobat vivint en el mateix replà, en pisos separats només per una paret.
A partir d'aquest punt de connexió entre els dos personatges, anirem escrivint paral·lelament una història que presentarem a través d'escènes que podreu anar llegint als dos blocs i que tindràn continuítat, una escèna donarà sentit a l'altra escèna.
Així doncs, aquí comença A l'altra banda de la paret




Introducció

Hola, sóc el Joel, tinc 31 anys i estic mig deprimit. Fa quatre mesos que em sento més sol que la una quan arribo a casa. Abans la Sra. Francisca vulguis que no, em feia companyia, i tot i que de vegades em semblava una mica corcó, des de que va morir que... com ho diria... la trobo a faltar, i és que després de 3 anys compartint replà li havia agafat apreci. Però bueno, ja m’hi acostumaré!

Des de fa tres o quatre dies sento al llogater que obre i tanca la porta del pis de la Sra. Francisca, suposo que deu ensenyar el pis a possibles inquilins, perquè ahir en vaig veure sortir una parella jove que, per cert, no feien gaire cara de satisfets. Però jo ja estic acollonit, a veure qui hi farà cap.


Si teniu ganes de conèixer la Natàlia seguiu el següent enllaç i tindreu més informació sobre la història.

A veure quant dura aquesta "sèrie"...

Fins aviat!


9 comentaris:

  1. Fa bona pinta.Ja us seguiré de prop.

    ResponElimina
  2. He llegit el teu i el seu, i de moment sembla força interessant això que es vegi dels dos cantons. Aquí hi haurà marro segur! Sempre publicareu al mateix temps (més o menys) les dues històries paral·leles? Això en facilitarà el seguiment. Estaré atent, doncs. Haurem de saber què hi ha d'autobiogràfic en aquestes històries, encara que estiguin creuades...

    ResponElimina
  3. Quina passada! Ja tenim 2 seguidors de la història!!
    Intentarem anar publicant a l'hora o bastant seguit, espero que us agradi!

    ResponElimina
  4. hehehe...
    d'aquí se'n pot treure molt de suc...
    `^_^´
    aviat més!!!
    començo jo!
    salut!

    ResponElimina
  5. ¡ui què divertit! m'agrada la idea, us aniré seguint!!

    ResponElimina
  6. Uix! El Joel em sembla afortunat... tot i estar mig deprimit, li arribarà, al costat mateix, una Natàlia feliç que li il·luminarà els dies. Crec que serà millor veïna encara que la seva tieta.

    ResponElimina
  7. M'encanta!!! Ja tinc ganes de seguir llegint!

    ResponElimina
  8. Molt bona la idea, jo també us seguiré!!! crec que parlo per tots quan dic que en volem més!!! Petonets i fins aviat!

    ResponElimina
  9. Doncs... us donarem més!!! jajaja! Fins aviat!

    ResponElimina