"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dissabte, 27 de novembre de 2010

Díficil el·lecció!



Avui és el dia de reflexió abans de les properes eleccions al Parlament de Catalunya i jo, tot i així, encara no sé a qui votaré, ni tant sols si votaré! Per primera vegada, sento que no cal anar a votar.

No em sento representada per cap partit polític, i totes les fórmules que demostrarien això a través del vot, ja sigui fent-lo nul o votant en blanc, no em semblen pas satisfactòries, perquè finalment serà com deixar via lliure al partit majoritari, que en aquest cas crec que, inevitablement, serà CiU. 

Recordo, que a les últimes el·leccions hi va haver un índex molt alt de persones que no van anar a votar,  i tot i que la majoria de partits van dir que l'augment de l'abtenció per part de la població catalana l'havien entès com un càstig, no hi ha hagut cap canvi, ni en la forma de fer política ni en cap altre sentit. Potser s'hauria de fer una jornada de reflexió el dia següent a les eleccions per valorar coses com aquestes, i sortir al carrer a preguntar a la gent perquè no va anar a votar. Tothom que es queda a casa el dia de les eleccions no és pas que no sàpiguen de què va, o que passin de tot, jo no dic que d'aquests no n'hi hagi, però dubto que siguin la majoria.

Realment, penso que constantment se'ns entavana a través dels mitjans de comunicació perquè ens decantem per un o altre grup polític amb tonteries, sense que cap dels partits tingui una intenció real de millorar la situació de la població com a motiu principal per arribar al govern. I en l'últim mes, sentir els eslògans publicitaris dels partits polítics catalans, t'acaba de deprimir. El poder és l'objectiu, i després ja decidiràn com ho fan i com gestionen els recursos dels quals disposen.

La major part del debat electoral d'aquesta setmana passada es va centrar en fer-se critíques els uns als altres en relació a la situació econòmica actual, la qual cosa va deixar en una posició bastant crítica al PSC. Jo crec que l'estat econòmic del país, ni és responsabilitat d'un sol partit, ni es solucionarà  amb cap dels que esperen ser escollits, però tot i així, no li resto importància al tema, tot i que em sembla que l'han explotat excessivament. Se m'acut que el lema "la unió fa la força", hauria estat un bon eslògan per a unes eleccions com les de demà, seria una bona fórmula per millorar en tots els sentits, i en el debat l'únic que ho va dir va ser el representat del ICV. Per mi, ho fagin millor o pitjor, sempre serà més positiu que al govern hi hagi diferents colors que no un de sol.

En realitat no sé molt bé què faré demà, ja ho he dit, però tinc clar el que faria si pogués i si servís d'alguna cosa; cridaria a la ciutadania i els convidaria a presentar-se als col·legis electorals amb una pancarta com aquesta:





Què en dirien els mitjans de comunicació davant d'una revolta ciutadana com aquesta?? Sería boníssim!! Perquè de vegades les coses no són blanques o negres, i els polítics sembla que no se n'adonin.

Com a última opció també valoro anar a votar a la CORI, a veure si així ho entenen que hi ha gent que no es sent representada per ningú i que volen una altra cosa.


4 comentaris:

  1. si tots ens haguessin venut unitat i ganes de treballar per catalunya la campanya electoral hauria estat millor. La que s'ha fet fot pena de veritat

    ResponElimina
  2. estic igual que tu Ad!

    però com que sóc juantxi...
    ja pots imaginar a qui votaré...
    jeje
    salut!

    ResponElimina
  3. Mai ens sentim representats del tot. Som molt crítics, de vegades massa i tot. Jo he esta dubtant els últims darrers dos anys. Però a l´hora de la veritat, sempre estic allà. I amb els deures fets. Els meus deures es treure la balança i pesar. Si em pesa més el bo, tiro pel dret, sense pensar amb el dolent, que ja ve sol...
    Estic de dol estimada Adriana, no pq el meu partit de tota la vida hagi rebut de valent, sinó pq han guanyat els nostres pitjors enemics, i no parlo dels convergents, sinó dels altres, que s´omplin de la boca d´insults, que ens fan els discurset amb castellà, que no es mullen mai en res, només en fotre merder, però tenen el seu tercer lloc.
    Som uns desgraciats, no aconseguirem mai la independencia, ens falta empenta, visió de país, orgull de poble.
    Resistiré encara que sigui l´últim mohicà!

    ResponElimina
  4. Encara que hagi guanyat el PP el sobiranisme esxisteix i es posiciona fort: SI (4 escons), ERC (10), gran part de CiU i part de ICV i segons les enquestes un 20% del PSC.
    No està tot negre, el que passa es que tot s'ha polaritzat, i els grans partits s'hauran de plantejar grans reptes, el més clar és el del PSC, que haurà de decidir entre espanyolisme i catalanisme.
    Però de totes totes, el PP té 18/135, el sobiranisme en té molts més, les enquestes apunten un 42% de la població catalana. Força i a ser positius

    ResponElimina