Què fa una "Noia llegint una carta davant una finestra"?

Em reenganxo a les propostes de Relats Conjunts a través d'aquesta imatge; 

El 9 d’abril de 1609, un decret va forçar l’expulsió dels moriscos de la monarquia hispànica, començant pels valencians. En Jacint, tement ser perseguit, trobat i expulsat cap a l'Àfrica, o en el pitjor dels casos, mort a mans de qualsevol, tot i no conèixer altra terra que la valenciana, es va veure obligat a fugir, sense dónar informació a ningú d'on anava o d'on s'amagava, ni tan sols a l'Elisenda. 

Des d'aquell any l'Elisenda, pel seu aniversari, rebia un poema sense remitent, però que ella sabia del cert que era d'en Jacint, perquè sempre hi havia una rameta de farigola a dins del sobre, que era el regal que Jacint li feia cada 3 de novembre com a felicitació d'aniversari. Per l'Elisenda aquesta carta era l'únic símbol d'amor i l'únic lligam que tenia amb el Jacint des de feina 8 anys. Però també era la il·lusió que li mantenia l'esperança de seguir esperant la tornada del seu estimat.

Un any més, l'Elisenda llegia i rellegia la carta a la seva cambra fins a adormir-se, esperant l'arribada del seu vell amor, el Jacint.