"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dissabte, 20 de novembre de 2010

Dibuixos Animats

 Aquests dies pel Facebook hi ronda la següent notificació als murs de la gent:

Del 15 al 22 novembre canvia la foto del teu perfil
de Facebook per una d'un heroi de dibuixos animats de la teva infància i
convida als teus amics a fer el mateix... l'OBJECTIU? Aquests dies serà
la SETMANA DELS DRETS DE LA INFÀNCIA!!! Durant una setmana no veurem ni
una sola cara "real" al Facebook pero serà una invasió de... ...reco ......rds
d'infància! VINGA... tornem-nos nens!
I la veritat és que he de dir que a mi aquesta proposta m'ha fet venir records molt xulos, perquè jo de petita me'n feia un fart de mirar dibuixos animats. Uns dels primers dibuixos que recordo eren Jaki i Nuca, que jo creia que eren gossos, en lloc d'ossos i que, no sé perquè, crec que a tots els nens ens van impactar... avui en dia encara hi ha un fart de gossos que es diuen Nuca, i dic jo que deu ser per això, no? També em ve al cap que de molt petita mirava els dibuixos d'una nena que es deia Candy  i, que si no recordo malament, feia màgia, i això em tenia impressionada, jo debia voler ser com ella. Recordo els Gnomos, que es feien aquells petons amb el nas, i els temuts Trolls, que feien molta pudor i eren molt rucs. També m'encantava el Lucky Luke, que era un xulillo de la hòstia i sempre fumava! I d'altres com la Heidi, els Pica-Pedra, el Heman, l'Oso Yogui, el Dartacan i los 3 Mosqueperros els Barrufets, l'Inspector Gadget, l'Scooby Doo o los Diminutos, i tots els que em dec deixar.

En realitat, no tinc molt clar els anys que tenia quan veia aquestes coses, però si que recordo que a la meva vida, i suposo que a la de tots els de la meva generació, hi va haver un canvi radical quan va aparèixer el Club Super 3, perquè allò va ser la bomba, de sobte van aparèixer dibuixos en català, nous i impressionants totes les tardes, que ens van atrapar a tots com a bojos, l'Arale, els Bobobops, el Musculman i,  fins i tot, la Història de Catalunya que la feien els diumenges. Però la gran sensació, l'amo de l'època, la sèrie de dibuixos reina de les tardes a totes les cases, la que feia que deixessim de jugar al carrer i fessim cap a davant la tele era Bola de Drac, que tots anomenavem pel nom del protagonista, Son Goku.

Al mateix temps, més o menys, vam començar a veure Tele5 i Antena3, on també hi feien dibuixos que ens resultaven molt moderns; recordo que pel matí en mirava uns d'unes noies que jugaven a volleyball que m'agradaven molt, es deien la Panda de Julia, i també feien el Chicho Terremoto, però els meus preferits, que no sé de quines de les dues cadenes eren, sempre van ser en Ranma, que era un noi que si es mullava amb aigua freda, es convertia en noia, i si es mullava amb aigua calenta, en noi, i el Lupin, que era el capo d'un grup de lladres importants que atracaven museus i robaben peces d'art o joies; eren increïbles, tan en Ranma com el Lupin m'ajudaven a despertar-me pels matins, m'agradava molt.

Però abans d'acabar aquesta entrada, he de fer una menció especial a una serie que a mi m'agradava molt i que no era de dibuixos però recordo veure-la durant molt de temps tots els dissabtes al matí, la Punky Brewster, que era la meva ídol! Feia el que volia, era súper maca, portava els mitjos de colors i vivia amb el seu avi! Era una passada.



2 comentaris:

  1. punky bruster forever!!!!

    i pipi lagnstrom també!!!!

    ResponElimina
  2. Sí, sí, he passat per totes les fases que dius, i per més i tot. De molt petit mirava Mazinger Z i em quedava flipat davant la pantalla perquè no entenia res de res. També hi havia una sèrie que mai recordaré com es deia, l'he anat oblidant amb el temps. Però és clar, Primer el Doctor Slump i després Bola de Drac va ser el que va marcar la meva infància totalment. No vaig fer després el salt a Telecinco, ja no m'interessava i hi ha moltes sèries que la gent mirava i jo no, com Los caballeros del zodíaco.

    I Ranma era una passada, però em va agafar gran. Primer l'havien fet per A3, crec, o T5, però anys després la feien per TV3, i jo que no l'havia vist a les espanyoles, no et diré que no m'enganxés a mirar-la en català, tot i que ja tenia una edat!

    ResponElimina