A l'altra banda de la paret (5)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …

A l'altra banda de la paret
[Per veure l'escena (6) seguiu l'enllaç a Ricderiure Bloc]

Escena 5

Diumenge 18.15

Després de 2 h. a Urgències el Joel surt amb el braç enguixat i haurà d’estar un mes amb el braç penjant.

Ostres, quina mala sort que tinc, és que ho sabia que la caiguda tindria conseqüències, ja ho veia jo que el colze feia mala pinta, però què hi farem?

El Joel entra a casa amb els ànims per terra i se’n va directe al sofà a jaure; just estirar-se s’adona que ha de posar una rentadora, perquè ja no li queden texans nets per anar a treballar. S’aixeca, posa la rentadora, torna al sofà i s’adorm.

Dues hores després sona el timbre de casa, són el Miquel, l’Ignasi i el Jordi que venen a veure el futbol.

- Tio, què t’ha passat??

- M’he fisurat el colze, perquè un gat se m’ha creuat per l’escala i no l’he pogut esquivar.

- Un gat? De qui?

- Doncs no ho sé, o és el gat dels nous veïns o s’ha col·lat pel terrat.

- Tens nous veïns?

- Per desgràcia si...

- Per desgràcia?

- Si, per desgràcia! Ahir, quan tornava de festa em vaig ensopegar amb un banc que m’havien col·locat al replà sense avisar ni demanar-me permís i casi em xafo la cama, i al migdia casi em mato per culpa del gat.

- I ja has parlat amb ells?

- No! Encara no he tingut temps, perquè m’he passat la tarda a urgències i quan he arribat m’he adormit al sofà.

- Va Joel, tranquil que no és tan greu. Posem el futbol i veient al Messi et passa tot?

- Val, neu preparant el Canal Digital i agafeu birres de la nevera, que jo mentres aniré a estendre una rentadora.

Carregat amb el coci ple de roba i les pinzes al mateix braç puja cap al terrat a estendre la roba, en arribar s’adona que tots els seus cordills estan plens de roba estesa.

Me cagon tot! Els veïns usurpadors no en tenen prou amb els seus dos cordills que també han d’ocupar els dos que em corresponen a mi. Això és molt fort!! Vaig a parlar amb ells.

Just quan pren aquesta decisió s’adona que tota la roba que hi ha estesa és femenina; calces i tangues de mil colors, un pijama de la Hello Kitty horrorós, sostens, faldilles, mitges i samarretes de dona.

Mare meva, és una paia!!

Dona havia de ser!!

- Joeeeeeel!! Que comença el partit!!

En sentir el crit del Jordi el Joel decideix deixar la xafarderia veïnal per més tard, torna a agafar el coci i les pinces i baixa fins al seu pis i penja la roba en un estenedor de peu que, en teoria, només utilitza els dies que plou.

(Miquel) - Però que no havies pujat al terrat a estendre??

(Joel) - Si, però els cabrons dels nous veïns tenen els meus fils d’estendre ocupats, i a més, estic segur que és una paia, perquè tot són samarretes, sostens, calces, tangues, etc.

En sentir la descripció que en Joel fa de la roba que hi ha estesa al terrat, els amics comencen a posar-hi cullerada.

(Jordi) - Així que potser tens una nova veïna, i si té calces i tangues no deu ser pas una vella.

(Ignasi) - I ja t’has fixat en la talla dels sostens? Igual val la pena portar-se bé amb la veïna... hehehe!

(Miquel) - Ei tios!! Anem a fer un estudi sociològic sobre la veïna a través de la seva roba interior??

(Joel) - Però què dieu, si no sé ni la cara que té, i amb lo picat que estic, no vull ni veure-la! A més, ara comença el futbol!

(Miquel) - Doncs quan el futbol s’acabi pugem a veure les calcetes de la veïna i ens imaginem la seva cara.

(Jordi) - Sí, sí!! I el seu cul, hahaha!

I Just llavors el Messi marca el primer gol del partit.

- Goooooooooooooooooool!!!!!!!!!

Si voleu llegir les escenes anteriors seguiu els enllaços:

- Presentació Natàlia
- Presentació Joel
- Escena 1
- Escena 2
- Escena 3
- Escena 4


Ale, fins la propera!!