"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dissabte, 12 de març de 2011

Tempesta solar - Octubre del 2012

Ahir, el dia va començar amb les informacions sobre el terratrèmol del Japó i el tsunami posterior que ens va deixar a tots impressionats davant una catàstrofe de tanta magnitud. Al llarg de tot el dia (igual que avui) els mitjans de comunicació ens han anat donant informació detallada de tot el que va passant al Japó i a la resta de la terra que voreja l'oceà Pacífic però, és clar, per més que tots estem espantats i ens sentim totalment indefensos davant les forces del planeta, com que no hem viscut aquesta situació, no podem entendre-ho en pròpia pell, i tampoc ho desitjo pas.

Bé, anem al tema. Ahir al vespre, anant amb cotxe escoltava RAC1, on anaven entrevistant a espanyols i catalans residents al Japó i geòlegs i altres entesos en terratrèmols, en una de les entrevistes a no sé quin geòleg, li van preguntar quina importància tenia el fet que, com a conseqüència del sisme, s'hagués desplaçat l'eix central de la Terra, la qual cosa sembla una catàstrofe, i l'home va dir que no tenia cap importància per la vida ni per la natura, que el moviment de l'eix, tot i modificar la rotació del planeta en relació al Sol, només es percebia com a modificacions en la llum solar en mil·lèsimes de segon i que això era pràcticament imperceptible per les persones. Tot seguit li van preguntar sobre possibles catàstrofes com aquesta al nostre país i sobre altres perills relacionats amb els elements naturals del planeta Terra. L'expert, després de dir que era improbable que un terratrèmol així afectés a la Península Ibèrica, tot i que no és un fet impossible, va dir que el que realment ens hauria de preocupar a tots és la tempesta solar que afectarà al nostre planeta a l'octubre del 2012; i també va dir que no havíem de relacionar aquesta tempesta amb la fi del món, augurada pels Mayes el desembre del 2012. En aquest cas, l'especialista deia que no ens hem de preocupar per si passarà o no passarà, perquè passarà segur, el que ens ha de preocupar és saber si estem preparats per assumir les conseqüències d'aquest fet i si aquestes es poden prevenir d'alguna manera.



Com no, els periodistes van demanar més informació sobre aquesta tempesta solar de la qual no havien sentit a parlar, i el geòleg va dir que la tormenta solar es preveu que sigui la de màxima magnitud mai registrada a la Terra, i que afectarà principalment a les comunicacions del planeta, sobretot a les comunicacions via satèl·lit, la qual cosa provocarà molt problemes en un món com l'actual. Per altra banda, també va informar que, les tempestes solars, afecten molt a les persones, sobretot a aquelles que pateixen algun tipus de malaltia mental, i que, principalment, afecten a les persones que viuen als Països Nòrdics.

Jo, en tot el dia no he pogut deixar de pensar-hi, i a més m'he dedicat a informar-me millor sobre el tema, tot i que per Internet hi ha molta informació contradictòria, però bé, el que està clar és que si els satèl·lits s'espatllen o es cremen, que és el que pot passar, els sistemes elèctrics donaran molts problemes, es veuran afectades les emissores de radio de tot tipus (navals i aèries sobretot), l'Internet, els telèfons mòbils, el GPS i els aparells electrònics com poden ser les targetes de crèdit. Així doncs, el problema principal, és que avui en dia tenim una gran dependència de tots aquests aparells, per la qual cosa, en algunes publicacions s'opina que, davant l'actual impossibilitat de prevenir una tormenta solar que pot provocar grans problemes, els governs mundials haurien de cooperar i elaborar estratègies que permetin compartir tota la informació que permetria anticipar-se als problemes que la tormenta pot provocar, però que avui en dia, no hi ha ni la més mínima informació sobre cap protocol d'actuació unitari, ni res que s'hi assembli, almenys a Internet.



Dit això, molt em temo que, si alguna cosa pot anar malament... anirà malament; així que blocaires, prepareu-vos que venen maldades, i aprofitem aquests mesos per utilitzar la xarxa que potser d'aquí quatre dies ja no la podrem fer servir.

6 comentaris:

  1. be vist això.....ens haurem de desvirtualitzar i penjar els nostres apunts en algun lloc públic, en paper i dies després anar a recollir els comentaris......a que serà xulo!!!! després si que ens caldrà nevera i màquina de cafès.....

    ResponElimina
  2. Jo ja n'havia sentit a parlar de la tempesta solar del 2012....sigui el sigui tampoc ho podrem evitar....tanmateix ja veurem...això del Japó ha estat una gran tragèdia que encara no ha acabat .....a part dels milers de morts i desapareguts hi ha perill de fuita de les centrals nuclears....i ningú ho havia previst ....amb això vull dir que les pitjors coses no són les anunciades sinó les que ningú s'imagina que passaran

    ResponElimina
  3. Garbi, bona pensada! Tornem enrere en el temps...
    Elfreelang, quanta raó tens, el pitjor és lo imprevisible!

    ResponElimina
  4. Bé, no és una cosa que s'hagi de menystenir, però tot plegat em sona una mica a allò de l'efecte 2000. No sé si realment es generaran tants problemes com es comenta, però em semblaria totalment sorprenent que els nostres governs es posessin d'acord per actuar conjuntament i evitar desastres. Tu ho creus possible això? No, jo més aviat veig més viable que algú descobreixi com prevenir-ho, s'ho guardi, i després pretengui fer negoci amb això. Així funciona el nostre món actual. El que podria fer aquesta tempesta és cremar les neurones a més d'un que s'ho mereix. Dius que afecta a malalts mentals? Se'n troben molts en alts càrrecs.

    Perdona que frivolitzi. Abans acabarem tots socarrimats que no pas se'ns aporti una solució 'des de dalt'.

    ResponElimina
  5. Des d’aquest insignificant espai que en diem Terra, on hi passem un exigu temps que en diem Vida intentem explicar el Passat i el Futur. Som espectadors de la inexorable expansió, el vertiginós viatge cap el no res, la transformació constant. I fins i tot hem gosat donar-li un nom: Big Bang.
    Salut.

    ResponElimina