A l'altra banda de la paret (22)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.

Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.

Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…

A l'altra banda de la paret

(Per veure l'escena 21 seguiu l'enllaç a ricderiure bloc)

Escena 22 (Escena amb contingut X, no apta per a menors de 18 anys)

Dissabte a les 7.30 h.

El Joel és al llit i no sap si posar-se els calçotets i dormir, si esperar per si la Natàlia vol tornar-hi, si disculpar-se pel què ha passat o si posar-se a riure com ha fet ella. La situació li resulta bastant dramàtica i còmica alhora. Sent com la Natàlia tanca l'aixeta i segueix rient, instants després la veu tornar amb un somriure a la cara i el rollo de paper higiènic a la mà; el Joel s'incorpora una mica i resta expectant, mentre contempla el cos de la noia. La Natàlia se li acosta i li neteja el nas amb un tros de paper.

- Què tinc?

- Hahaha! Jo anava bruta, m'has fet un petó i... hahaha!

- Ostres em sap greu Nat...

- Tranquil, això passa a les millors famílies...

- Ja, però no era la meva intenció...

I mentre, la noia se li asseu a sobre, s'acosta a la seva orella i molt sensualment li pregunta - I quina era la teva intenció?

El Joel ràpidament torna a excitar-se, però no gosa fer cap moviment - A veure si tornaré a fer el pena..., però... sembla que ella vol...- Pensa mentre es deixa llepar l'orella per la Natàlia.

Tot seguit la Natàlia es posa sobre seu, separa les cames i l'apresa, poc a poc comença a fer moviments pelvis, cavalcant-lo lentament i respirant-li de forma compassada a cau d'orella. Això a ell el posa a cent.

- Bua Natàlia... m'encanta...- Diu molt fluix el Joel.

Sense pensar-s'ho més la besa apassionadament i l'acaricia. Ella li agafa les mans i les treu de sobre el seu cos, agafant-li fort els braços i estirant-lo del tot al llit mentre exagera encara més el moviment de la seva pelvis sobre el Joel.

- Uff! Natàlia!

Ella el mira, li somriu i pressiona els braços del Joel contra el llit perquè ell no pugui tocar-la. Lentament la Natàlia arrossega la seva llengua per sobre la pell d'ell, primer el coll, després el pit... - Ufffff! M'està llepant... m'encanta, però...-, mentre pensa això el Joel sent que la Natàlia el deixa anar i li acaricia el melic amb la llengua i poc a poc la fa arribar fins al ventre. - Buaaaa! He de fer alguna cosa... si em segueix llepant encara em passarà el d'abans...- Llavors li agafa el cap i l'estira amunt altre cop. I aprofita que la té a damunt per donar-se el tomb i posar-se sobre d'ella. Ella es deixa fer.

- Per fi tinc la situació controlada!- Pensa el Joel mentre li fa petons al coll, rere l'orella, a les espatlles,... i li acaricia els pits i la panxa amb els dits.

- Tornem-hi Joel? - Pregunta la Natàlia.

- Si.

- Condons?

- Al calaix de la tauleta. Agafa'l.

La Natàlia fa cas, obre el calaix de la tauleta de nit, obre el llum i quan mira d'agafar els preservatius, sorpresa! Veu unes calces que li resulten familiars... són les seves calces!!

- Tio, ets un pervertit! - Diu la Natàlia amb veu d'enfadada mentre fa un gest per treure's el Joel de sobre.

- Tia, què passa? - Pregunta el Joel tot estranyat.

- Això dic jo! Què passa? Perquè tens unes calces meves al calaix?

- Teves? Doncs tu sabràs perquè me les vas posar a la bústia?

- A la bústia? Però què dius, tio!! Ets... ets... ets un guarro! Un mentider! Un lladre! I encara em dius que les vaig posar jo, però tu de què vas??

- Natàlia, estàs sonada o què? Jo no te les he robat les calces, et juro que estaven a la meva bústia.

- Sí, igual que el meu pijama no? Au tio, vés a cagar! - I mentre diu això, s'aixeca del llit i comença a vestir-se.

- Ei! On vas? Tia! No podem ni parlar-ne!

- Passo! Ja t'aclariràs, pensava que eres d'una altra manera...

- Tia! Si no em deixes ni explicar-te..., jo també em pensava que eres diferent, veig que segueixes sent una cria!

- Joel... vés a la merda! I les calces te les pots confitar! - I la Natàlia agafa les seves coses i se'n va!

El Joel sorprès, enfadat i decepcionat es queda sol i despullat a sobre el llit. - No m'ho puc creure! Però de què va aquesta, què es creu, que sóc un acossador sexual o què?- Enrabiat i ressacós, es posa els calçotets i va a la cuina a menjar alguna cosa abans d'adormir-se; llavors sent el timbre de la porta de casa. - Serà la Natàlia? - Pensa ell. Obre la porta i veu al Miquel amb calçotets, descalç i amb la roba a la mà.

- Tio, què li has fet a la Natàlia? - Pregunta el Miquel amb cara de pocs amics.

- Jo? Res! Per què?

- Xeic, ha tornat al pis, m'ha despertat, m'ha donat les meves coses i m'ha fet marxar. La Joana ni se n'ha enterat perquè dormia, i no li he pogut ni dir adéu. Així que... algo haurà passat aquí, no?

- Miquel, aquesta paia està sonada! Jo... vaig a dormir!

Tot i publicar amb un dia de retard... espero que hagi valgut la pena esperar!

Hi ha hagut marro, però s'ha montat un sidral...

Això com s'ha d'arreglar ara?

Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:

Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, Escena 5, Escena 6, Escena 7, Escena 8, Escena 9, Escena 10, Escena 11, Escena 12, Escena 13, Escena 14, Escena 15, Escena 16, Escena 17, Escena 18, Escena 19, Escena 20