A l'altra banda de la paret (17)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.

Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.

Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…

A l'altra banda de la paret

(Per veure l'escena 18 seguiu l'enllaç a ricderiure bloc)

Escena 17

Dimarts 20 h.

El Joel deixa la fotografia de la Natàlia sobre la taula i recorda que fa una estona l'ha trucat la Rosa i no li ha agafat el telèfon, i pensa...

- Hauria de trucar a la Rosa, però... em fot un pal. Segur que diu de veure'ns i jo ja en començo a estar cansat d'aquest rollo, perquè com sempre, quedarem, farem un te, en explicarem coses banals, ella m'explicarà que ara és molt feliç i que fa allò que sempre havia desitjat, amagant que amb mi no ho podia fer, i després se n'anirà deixant-me 4 dies seguits pensant en ella per res. Saps què, que ara no la trucaré, ja ho faré demà.

I just en aquest instant li sona el telèfon. És la Rosa.

- Hola Rosa.

- Hola Joel, abans t'he trucat.

- Si, ho acabo de veure, ara t'anava a trucar.

- Què tal? Com va el colze?

- Doncs mira, anar fent... la veritat és que ja no em fa gens de mal, però encara l'hauré de portar penjant unes setmanes més.

- Bueno... que les setmanes passen ràpid i d'aquí a dos dies ja podràs tornar a entrenar!

- Si. Bé, i què volies? per què em trucaves?

- No... perquè fa dies que no ens veiem i per si volies quedar per sopar...

- Per sopar? - Llavors el Joel, com cada vegada que la Rosa li proposa fer alguna cosa junts, s'emociona i en té moltes ganes, però a l'hora pensa que potser no li convé, que potser no ho hauria de fer, que potser no l'hauria de veure més, i li diu...

- D'acord, on vols anar?

- Bé, havia pensat de venir a casa teva i fer unes pizzes casolanes, què et sembla?

- Mmmm... bueno, crec que tinc els ingredients, a mi ja em va bé si vols venir...

- Perfecte, doncs en ½ hora sóc a casa teva.

- D'acord, fins ara.

En penjar el telèfon el Joel es comença a posar nerviós i es pregunta com pot ser que el cor encara se li acceleri quan sap que ha de veure a la Rosa. Ja fa 3 anys que ho van deixar, i que ella va marxar del pis amb un munt de projectes a fer, volia viatjar, volia anar a Nicaragua amb una ONG, volia una altra vida... i no el volia a ell. En el primer moment, ell va creure que era una rabieta i no li va donar gaire importància, però al cap de poques setmanes, es va adonar que l'havia perdut; i tot i que la Rosa no va viatjar gaire, no va anar a Nicaragua, i va tornar a viure a casa dels seus pares... com diu el Miquel, la decepció va ser tan gran que el Joel, tot i haver-se embolicat amb algunes noies (i amb una dona de més de 40), no havia pogut oblidar-la. 

Des de llavors, té pànic a pensar en dones i relacions... no vol tornar a patir.

"ding-dong"

- Hola Rosa, que rapida.

- Sí, és que tenia moltes ganes de veure't...

Ui! Quin enredo!
Voleu dir que alguna dona li farà passar la por?



Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:

Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, Escena 5, Escena 6, Escena 7, Escena 8, Escena 9, Escena 10, Escena 11, Escena 12, Escena 13, Escena 14, Escena 15, Escena 16