"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

diumenge, 13 de març de 2011

A l'altra banda de la paret (20)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…

A l'altra banda de la paret
(Per veure l'escena 19 seguiu l'enllaç a ricderiure bloc)


Escena 20

Dissabte 5.30 h.

Mentre el Joel busca les claus de casa, la Natàlia ja ha obert la porta del carrer i tots pugen cap al seu pis. En arribar, el Miquel ràpidament busca el lavabo. Mentre, la Joana, traient-se les sabates, es llença al sofà i li demana a la Natàlia l'ampolla de xupito per rematar la nit. El Joel, mig marejat, s'asseu al costat de la Joana i li reclama a la Natàlia les galetes de xocolata que els hi ha promès. La Natàlia va cap a la cuina a buscar-ho tot i crida.
- Ei! que algú em vingui a ajudar, que entre ampolla, gots i galetes no puc!
La Joana, descaradament fa una empenta al Joel animant-lo a anar-hi mentre ella s'acaba d'estirar del tot al sofà. El Joel s'aixeca per ajudar a la Natàlia i va cap a la cuina.
- Va marreca! Que ja veig que, com quan eres petita, em necessites perquè et faci de mainadera... hahaha!
- Calla i ajuda'm tontet! - li diu la Natàlia amb un somriure de complicitat mentre l'omple de gots, tovallons i altres menesters.
Mentrestant, el Miquel surt del lavabo i s'asseu al costat de la Joana, que li demana que li faci un massatget als peus. Ell hi accedeix, però aprofita per fer-li pessigolles... Així, comencen una batalla de pessigolles i rialles escandaloses que fan que la Natàlia tregui el cap de la cuina per demanar-los-hi que baixin la veu, perquè són quasi les 6 de la matinada i els veïns dormen. Llavors el Joel l'agafa d'un braç, l'estira cap a dins i li diu.
- Nat, deixa'ls que facin!
- Home Joel, que amb aquest escàndol despertaran tota l'escala.
- Però si el veí principal sóc jo i també sóc aquí, i els altres ni ens senten... i si ens senten, no passa res que un dia és un dia. A més, així els hi donem algun tema per parlar demà al matí i no s'avorreixen tant.
- Ostres... doncs a mi no m'agradaria que malparlessin de mi, que encara fa massa poc que visc aquí.
De sobte les rialles del Miquel i la Joana s'aturen, i quan el Joel i la Natàlia surten carregats cap al menjador, se'ls troben l'un damunt l'altre embolicant-se de valent.
- Uff! Tio, què fem ara??
- No sé, jo quasi que me'n vaig cap al meu pis que em sembla que aquí faig nosa.
- Si home, a mi no em deixis aquí sola amb el marron.
- Ai ella! Sempre necessita ajuda, no deus tenir por que el Miquel també se't tiri a sobre... hihihi!
- Aiii Joel! Va... què faig ara? Pren al teu amic, no?
- Noooo! Això no m'ho perdonaria mai el Miquel... però si vols vine a casa meva i demà ja els vindrem a despertar...
La Natàlia, en sentir la proposta del Joel, es posa vermella com un tomàquet preguntant-se si això ho diu per fer-li un favor o si és una proposta d'una altra mena; però sense ni repensar-se'n, segueix al Joel que ja ha obert la porta del replà.
- Nat, prenc les galetes, però els xupitos per part meva ja els pots deixar, que em sembla que ja hem begut prou...
- Vols dir?? Si em pensava que eres un noi valent i atrevit tu... i que la cria era jo... va home, fem l'últim xupitet i a dormir!
- Què vols dir? que no em veus capaç de fotrem un xupito? Si ho faig per tu, que ja vas molt torta i no m'agradaria que em vomitessis al pis...
- Vomitar jo, vaaaa... que quan vulguis et tombo a xupitos!
- Va valenta, agafa l'ampolla doncs!
Només entrar al pis el Joel agafa l'ampolla d'anís sec que porta la Natàlia i en serveix dos gotets.
- Au Nat, a la teva salut! Cap a dins! - i d'un glop es veu el seu got.
- Què? Que no em veus capaç... mira! - I la Natàlia també se'l beu.
- Un altre doncs? - Diu el Joel mentre reomple els gots de nou.
- D'acord! Però aquest cop brindem per...
I tot agafant el got, la Natàlia es treu les sabates i s'asseu al sofà amb els peus a sobre. El Joel, també amb el got a la mà s'asseu al seu costat i pregunta...
- Per què vols brindar?
- Mmmm... per... mmmm... per nosaltres!
- Vaaaa... que típic... no se t'acut res més original...
- Hahaha! I a tu? Em pensava que tenies més iniciativa...
- Que xulilla tu, si no recordo malament ja ho eres bastant xuleta de petita.
- Va calla, que ho devia aprendre de tu lo de xulejar, perquè era el que em feies sempre!
Llavors, el Joel d'esquitllevi veu el rellotge del menjador que marca les 6.30 h.
- Ostres tia, ja són dos quarts de 7.
- Buff! Si ja es fa de dia... què fem? Anem a dormir?
- Quasi que si, no?
- Doncs on dormo?
- Ostres, l'habitació de convidats està super enredada, hi tinc la bicicleta, l'ordinador, i tota la roba que he tret de l'estenedor per sobre del llit, quasi millor que dormis a la meva habitació i jo ja dormiré al sofà.
- Ei, em sap greu, si vols ja dormo jo al sofà...
- No, no, que ni la teva ni la meva mare m'ho perdonarien això... així que dorm tu al llit que jo ja m'espavilo.
- Vinga, doncs decideix el brindis!
- Mmm... ja ho sé! Brindem per una convivència veïnal tant divertida com aquesta nit....
- Ai... que et poses tendre! Hahaha! Au doncs, brindem per això...
Xoquen els dos gotets, amb tant mala sort que el Joel fa un mal gest amb el braç enguixat i dóna un cop massa fort al got de la Natàlia, i els dos xupitos cauen per sobre del sofà.
- Ala! Què has fet? - Diu la Natàlia fent un salt del sofà.
- Hosti, m'ha agafat una punxada al braç i he hagut de canviar la postura, ho sento.
- Tio, però has mullat el sofà, demà farà una pudor d'anís insuportable, i avui ja no hi podràs dormir.
- Bueno, ja posaré una manta o algo i m'hi estiraré a sobre...
- No home, no! Que això ho has de deixar ventilar...
- Però és que l'altra habitació ja t'he dit que...
- Ei, podem dormir junts Joel, que no passa res, i no és la primera vegada que dormo amb un noi eh...
- Ja, però... no sé, em sap greu...
- A veure, per part meva no hi ha cap problema, però si tu no vols jo no t'insistiré que ja tinc moltes ganes d'anar a dormir.
- D'acord, està bé... dormim al meu llit...


Uau!! Dormen junts!!!
Uff... i ara què passarà entre els llençols??



Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:

9 comentaris:

  1. aquí hi ha marroooooo !!!!

    la pròxima serà forta!!!!!

    `^_^´

    ResponElimina
  2. I ara ens fareu esperar fins diumenge que ve!?? Sereu desgraciats! Doncs jo penso que en Joel es queda fregit just quan la Natàlia anava a prendre la iniciativa, ale! Jo penso que aquesta nit, com a molt uns 'arrumacus' i ja està.

    ResponElimina
  3. Ai, ai, ai!! Aquest anís sec hem recorda a les casalles i als seus efectes secundaris! jeje

    ResponElimina
  4. vinga que passi ràpid la setmana... ja hauria de ser diumenge un altre cop!

    ResponElimina
  5. avui no és el dia per embolicar-se...però farà rumiar molt a la Natàlia

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Ric... no siguis xivato!
    Xexu... a veure si et sorprendrem a les properes escenes!
    Olga... és cazalla!!
    Maria... calma que d'aquí a res torna a ser diumenge!
    Garbi... qualsevol dia és bo per embolicar-se!
    Mercader... a veure si aconseguim mantenir-vos l'addicció!

    Gràcies a tots pels comentaris!

    ResponElimina
  8. molt bo el brindis accidentat, no es veie venir!!! hihihi..
    Com veus ja m'estic posant al dia altre vegada!!

    ResponElimina