"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dimecres, 30 de març de 2011

Verí 147



 Feia anys que ho preparava. Aquell era el seu dia.Va barrejar-se entre la resta d'emmascarats de la comparsa. Era impossible distingir homes de dones . Ni tan sols les formes eren clares. Va esperar fins al carrer més cèntric, hi havia milers de persones mirant i xisclant al voltant de la rua, i tots ells anaven canviant de lloc contínuament. Quan la va tenir davant, entre cortines de confeti, va tirar-li el dard directament al coll, on va quedar enganxat fins al final de la rua. Només faltaven 147 minuts i tot s'acabaria. Ell ja seria al cotxe en direcció a casa, i ella... ella ja seria morta.



Nova aportació a
Relats conjunts!!




8 comentaris:

  1. Uf, quina mala idea! Però és clar, guarnits així, és molt difícil que algú vegi alguna cosa. Bona pensada, tràgic, però molt encertat.

    ResponElimina
  2. Amagats darrere d'una disfressa ens permetem fer qualsavol cosa?
    M'ha agradat!

    ResponElimina
  3. El mal rotllo que em provoca tanta màscara no és pas gratuit.

    ResponElimina
  4. Coi nena!
    Però amb 147 minuts hi ha temps de sobres per trobar un antídot!! :D :P

    ResponElimina
  5. osti quin carnaval més letal i verinós! bon relat!

    ResponElimina
  6. Abdega,
    necessitaria un email teu de contacte pels Blogs, llibres i roses! Me l'envies?

    ResponElimina