Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…
A l'altra banda de la paret
(Per veure l'escena 15 seguiu l'enllaç a ricderiure bloc)
Escena 16
Dimarts 19:00
Sona el timbre. El Joel i la Natàlia estan asseguts al sofà rient davant un escampall de fotografies de la seva infància.
- És timbre de casa, no? - Pregunta la Natàlia
- Sí. No sé qui deu ser, vaig a mirar.- El Joel s'aixeca, obre la porta, i abans que pugui veure qui és, el Miquel i l'Ignasi li entren fins al menjador tot xerrant sobre una pel·lícula que porten per mirar amb el Joel.
- Ai! Hola...- Diu el Miquel en veure la Natàlia asseguda al sofà amb un parell de fotografies a les mans.
- Hola.- respon tímidament la Natàlia, mirant l'Ignasi que entra darrere el seu amic..
- Ei, perquè no m'heu trucat? - Pregunta el Joel, mentre veu que la Natàlia es posa vermella com un tomàquet.
- Pensàvem que estaries avorrit...- Diu l'Ignasi amb una mitja rialla als llavis.
- No volíem molestar... si vols marxem i ja la mirarem demà. - Diu el Miquel mirant al Joel amb cara de complicitat.
Llavors, la Natàlia que ja té quasi totes les fotos recollides diu.
- No, no... si jo ja he de marxar..
Guarda les últimes fotos dins la caixa, l'agafa i s'aixeca sense mirar a cap dels tres nois, dirigint-se a la sortida.
El Joel, una mica descol·locat, l'acompanya a la porta i li diu.
- Em sap greu Natàlia, ja ens veurem un altre dia.
- No et preocupis, jo també he vingut sense avisar, i la veritat és que no pretenia estar tanta estona.
- Bé... fins aviat.
- Adéu.
El Joel tanca la porta i quan entra es troba als dos amics totalment callats i mirant-lo fixament. Llavors el Miquel diu.
- Tio, ni ens has presentat la veïna? Què hi feia aquí?
- Ha vingut a ensenyar-me unes fotos de quan érem més petits...
- Unes fotos de quan vosaltres éreu petits?- Pregunta l'Ignasi sorprès.
- Sí. Perquè resulta que fa anys la seva família vivia al bloc dels meus pares, i les nostres mares eren amigues, i sovint jo li feia com de cangur.
- Xeic, que fort! Com és que no ens n'havies dit res? L'última notícia que en tenia és que no suportaves als nous veïns perquè et posaven bancs-traveta, et tiraven gats quan pujaves per les escales, t'ocupaven l'estenedor... I ara resulta que sou amics.- Diu l'Ignasi.
- Home, amics, amics no som...- Intenta explicar-se el Joel.
- Ignasi, és que tot va canviar el dia que el Joel va descobrir que la veïna era lesbiana...- Diu el Miquel fent conya.
- Ei! Que allò eren suposicions... però crec que m'equivocava. Vaja, no sé si és o no és lesbiana, però ara sé que viu sola.- Diu el Joel una mica atabalat.
- Viu sola?? Doncs amb lo bona que està, jo també m'hauria fet amic seu.- Diu l'Ignasi fent una rialla.
- Així que viu sola. A veure tio explica't.- El pressiona el Miquel.
- A veure. Fa uns dies va venir a portar-me un encàrrec que li havien deixat per mi, em va dir que es deia Natàlia i va marxar. Al cap d'uns dies, arribava a casa i em vaig trobar la seva mare, que em va reconèixer i que em va fer recordar-la; com que havia estat molt amiga de la meva mare s'hi va posar en contacte i van voler fer una trobada, vam quedar per fer un cafè i avui ha vingut a ensenyar-me unes fotos que havia trobat. Fi de la història. Quina pel·lícula voleu mirar?
- No, no, no. Res de pel·lícules... Així que heu fet una trobada amb les mares, que cutre tio, perdona que t'ho digui, i la xiqueta, que tan petita no deu ser, se't presenta a casa amb fotos de quan éreu petits. Uiuiui! Aquesta tia se't vol follar.
- Però què dius? Tu és que més sortit no pots anar, només penses amb la polla.
- A veure tio, si ha perdut temps en seleccionar unes fotos on tu, que ni sabies qui era, apareguessis de petit, és que buscava una excusa per venir a casa teva.- Diu l'Ignasi amb un to que intenta aproximar-lo a la objectivitat.
- Pots comptar que se n'ha posat una a la tauleta de nit i tot.- Diu el Miquel burleta.
- Ei tios, aquesta noia té 5 o 6 anys menys que jo i a més feia tant anys que no ens veiem que ni tant sols ens coneixem, ha volgut ser simpàtica, m'ha portat unes fotos, heu arribat i ha marxat. No sigueu flipats ara. I si voleu que us sigui sincer... jo passo de mirar pel·lícules ara. Vull anar a dormir aviat que dma vaig al metge a primera hora perquè em mirin el colze.
- Bueno tio. Ja marxem. Ja veig que al final només t'hem molestat.- Diu el Miquel aixecant-se del sofà.
- Ei, que no m'heu molestat, però ja és tard i no em ve de gust enredar-me a...
- Ei tranquil, ja vindrem un altre dia. Vinga Miquel, marxem i si vols nem a fer una birra al Paco.
- Au anem!
I el Joel acompanya els amics a la porta i torna al sofà.
En seure veu que, a terra, sota la tauleta hi ha quedat una fotografia, és d'ell quan tenia uns deu anys amb la Natàlia, molt petita, penjada a la seva esquena com un sac de patates... I s'adona que no recorda gaires coses de la seva infància. No havia recordat mai més la Natàlia.
A veure si comença a fer memòria el Joel...
Fins la propera escena!
Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:
;) anem bé
ResponEliminaOstres, m'ha agradat especialment el tros final sobre el fet que no recordés a la Natàlia... i la pobra penjada a la seva esquena! Si és que el noi tenia poc tacte de jove...
ResponEliminaQue inoportuns els amics, joder! Ja haguessin pogut anar a fer la birra directament!
ResponEliminadoncs a fer memòria... segur que ara li pica més la curiositat!!! bona feina, nois!
ResponElimina