La mirada des d'aquell forat

Participació a la proposta del blog Mar i Cel.

Ella no era guapa, no tenia un cos maco, els homes sempre s'havien rigut d'ella i l'havien ridiculitzat. Però ella era molt intel·ligent. 

L'altra era guapa, amb un cos esbelt i desitjada per tots els homes, també pels més rics i poderosos, però com es sòl dir, li faltaven deu minuts de bullir, era més aviat justeta, tot i que prou espavilada en les arts de la seducció. 

Ja feia anys que s'afavorien l'una a l'altra. Ella feia la feina bruta (que en aquest cas no quedava clar quina era més bruta de les dues) mentre l'altra s'encarregava de les tasques amatòries.

Ella esperava al cuarto fosc, mentre l'altra s'emportava a l'habitació contigua als mascles lascius que esperaven poseir-la. 

En entrar a l'habitació els despullava i posava la seva roba al penjador de la paret, on sempre hi havia alguna peça de roba penjada.

Un cop nuets, els allitava. 

Mentre, ella mirava a través del forat fins que veia que el nivell d'excitació de la parella arribava al punt més àlgid, i aprofitant els crits que els amants feien, escudrinyava fins a l'última butxaca de la roba dels homes a través d'aquell forat. 

A ella, la mirada des d'aquell forat li permetia guanyar-se la vida i a l'altra també.

Relat enllestit!

Espero que us agradi!

(Basat en la feina de les gateres, que vaig conèixer a través del Llibre "La Barcelona calenta" d'Elisabet Parra)