Record que quan era infant
no era gentil en la conversa ni en el tracte
i una tendra inclinació al pecat...
Endebades vaig cercar un aixopluc
i, per això,
no era gentil en la conversa ni en el tracte
i una tendra inclinació al pecat...
Endebades vaig cercar un aixopluc
i, per això,
se m'ajupiren les ales del cor.
Miquel Bauçà
Hi ha records, que de tant bonics, de vegades m'agradaria esborrar-los.
De fet el que m'agradaria és poder recordar sel·lectivament, escollir els records, només quan a mi em convingués. Per exemple, hauria de ser una cosa així: Ara vull recordar quan...
...en despertar-me em posava dins el llit de la meva àvia i em tornarva a adormir
...esperava que el meu pare esmorzés, només perquè em deixés menjar l'última engruna amb la seva cullera
...quan els amics, de tan amics, eren germans
...jugava a "canicas" fins a altes hores de la matinada (i només era mitja tarda)
...anava d'excursió amb el meu pare, envoltada de cabretes
...vaig abraçar la meva neboda per primera vegada
...es va adormir als meus braços per primer cop
...quan vaig pujar per primera vegada a sobre un escenari
...em van fer el primer petó
...vaig sentir i tenir el primer amor
...em vaig fumar el primer porret d'incògnit, com si el món pogués acabar-se si ens descobrien
...vaig dormir per primera vegada acompanyada
...em vaig banyar dins el mar de nit i nueta
...la mort va arribar a la meva vida per primera vegada
...em vaig emborratxar i no podia tornar a casa
Inevitablement, també recordo allò que no es pot explicar, perquè no està bé o perquè no cal dir-ho...
Però fins i tots fent tria dels records se'n col·la algún d'inesperat. Així que hauré d'agraïr no oblidar.
Salut i fins aviat!
La gràcia dels records és justament aquesta, que són inesperats, i que ens els evoquen coses que mai hauríem pensat. Però si t'hi fixes bé, ara volies recordar algunes coses, i escrivint-les les has recordat, oi? No hi fa res que et vinguin altres coses, aquestes són per recordar-les un cop i un altre.
ResponEliminaHem d'agraïr no oblidar, encara que a vegades recordem coses que no ens ve gens de gust reviure a la memòria.
ResponEliminaRecordar és, fet i fet, una part força important del viure.
De fet recordem selectivament però per sort són records que són nostres que ens transporten a la infantesa , a allò que ens emociona....i en recordar-los el transformem una mica els fem més bells o més tendres ( i amb els records que no volem recordar i que per això mateix afloren sense demanar permís també en fem reciclatge i els fem més dolents, més terribles...) perdona m'he enrotllar com una persiana Adbega ...si jo el que volia dir-te és que m'agraden molt els teus records!
ResponEliminacal escriure tots els bons per tal de no oblidar el que ens ha fet feliços
ResponEliminaOstres, Adriana, gràcies per descobrir-me el teu racó. M'agrada! Quina sorpresa veure les paraules de M. Mercè Marçal a l'encapçalament: "A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel." És la segona vegada que la llegeixo en els últims dies, també la van utilitzar les dones del meu poble al programa de la festa major de santa agda. També m'agrada!
ResponEliminaanem seguim...
yolanda