- No ho hauria de fer?
- Però com que no, si és precisament el que més desitja...
- Però després serà un problema...
- Però si ara això la fa feliç! Què més dóna el que passarà després?
- Ha de ser responsable i actuar amb peus de plom per després estar contenta, això no la farà feliç!
- Però si ja està contenta, i encara hi pot estar més si ho fa.
- El que ha de fer és gira-se d'esquena i pensar en una altra cosa que a la llarga li faci més profit.
- El que ha de fer és aprofitar! Viure la vida!
- Ai... la vida és molt llarga! I el que vindrà serà la conseqüència del que faci ara...
- Però el que vindrà no ho ha vist ningú i això ho té a tocar!
- Fes-me cas, oblida-te'n i fuig d'aquí.
- Fes-me cas, no pensis en res més que en fer realitat els teus desitjos.
(El diàleg podria ser etern, però finalment, com la majoria, em veig perduda entre fer cas al dimoni o fer cas a l'àngel; acceptant que faci el que faci podré caure en l'error.)
no sé que passa però sempre es més tentador el dimoni...i de vegades val la pena fer-li cas i que "te quiten lo bailao"
ResponEliminaCom diu en Garbí, t'hi posis com t'hi posis, encara que vulguis fer el correcte, t'acabaràs decantant pel dimoni. Jo mateix sempre em dic que crec a l'àngel, però al final... no tenim voluntat.
ResponEliminaM'has recordat les lluites entre els angelets i els dimonis dels diferents personatges de Tintín. Hauria de fer una estadística dels còmics per a saber qui guanya en més ocasions... potser el dimoni!
ResponElimina