"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal

Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

diumenge, 29 de maig del 2011

A l'altra banda de la paret (39)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…

A l'altra banda de la paret
(Per veure l'escena 40 seguiu l'enllaç a ricderiure bloc)



Dimarts 19 h.

El Joel surt del gimnàs i està rebentat, la nit passada li ha passat factura. Arribant a casa li sona el telèfon, és el Miquel.

- Si?
- Hola jove!! Anem a fer una birra??
- Ei, què va! Estic petat, em dutxo, sopo i a dormir avui.
- Nen, però què dius, si només són les set.
- Ja tio, però ahir va ser una nit molt llarga.
- Per què? Què vas fer? Vas sortit?
- Doncs em vaig passar mitja nit a la comissaria.
- Ala tio!! Què t’ha passat?
- A mi res, però ahir li van entrar a robar al pis a la Natàlia, i vam haver d’anar a posar la denúncia i tal i anàvem a dormir a les tantes.
- Hosti! No sabia res, la Joana no m’ha explicat res! I què, com està la Natàlia? Què li han robat? Què diu la poli?
- Ei! Ja en parlarem que ara mateix ja et dic que estic petat.
- Val, val... però mentre sopes vinc a fer-te companyia, adéu!

I el Miquel li penja el telèfon sense que el Joel tingui temps a dir res més. El Joel arriba a casa, i en ser davant la porta del seu pis es fixa que la porta de la Natàlia ja està arreglada. Pensa en fer-li un truc a la porta, però està tan cansat que decideix anar-la a veure demà. Només deixar la bossa a terra i treure’s les sabates ja li sona el timbre de la porta.

- Hola! - diu el Miquel alegrement quan el Joel li obre la porta.
- Hola... ets una mica pesadet eh...
- Ja ho saps! Sóc el Miquel, hehehe!
- Bueno, així què vols?
- No sé, explica’m. Què va passar? Què li van robar?
- Doncs no sé què li van robar... objectes personals, alguns diners que tenia, el portàtil...
- Joder xeic. Putus lladres! I se sap qui van ser?
- Què va! Ahir quan la Natàlia va arribar va veure que li havien rebentat la porta.
- Hosti... i què va fer?
- Va trucar a casa meva i quan vam entrar al seu pis ja no hi eren, vam avisar a la poli que va venir a mirar-s’ho i després vam anar a posar la denúncia. Vam ser allà fins les 5 de la matinada i després vam venir a dormir aquí.
- Com aquí? A casa teva? Junts?
- Si, a casa meva i junts...
- I què? I què?? Va explica... hi va haver marro!
- Tio, ets lo pitjor...
- Sí, sí... lo pitjor... però explica... vau... ejem...
- No! No vam!
- Però... ve debieu dir-vos algo abans de posar-vos al llit...
- Doncs ni això! Quan vam arribar jo em vaig posar a la dutxa i en sortir-ne ella ja dormia.
- Hosti! I quan us heu despertat?
- Quan jo m’he despertat ella ja no hi era, només hi havia una nota que deia “Gràcies!”.
- Bé, almenys t’ha donat les gràcies! Hahaha! Doncs, jo crec que a la Natàlia li moles... potser es va adormir perquè estava cansada...
- Què va! Si li molés no s’hauria adormit que no vaig tardar gaire... però bueno, igualment a mi ella...
- Va, ara no em vinguis a dir que no t’agrada, que quan parles d’ella fas una careta...
- Vinga, no diguis tonteries...
- No dic tonteries, fa anys que et conec i sé perfectament quan una tia et mola...
- Tu ets molt llest no? Doncs bueno, a la Natàlia li tinc un aprecii especial, però no em mola pas...
- A veure, la Natàlia et mola i li fotries un polvo darrere l’altre, el que passa és que entre piqués i malentesos no hi ha manera que us entengueu... i un dia que dormiu junts, resulta que és perquè li han robat. A més, perquè et vas fotre a la dutxa tu?
- Tio, anava tot suat, i... Què cony faig donant explicacions?? Va... marxa que vull anar a dormir aviat, crec que ni soparé.
- Bueno, ja marxo però, quedem demà.
- Hosti, demà no puc, si vols dijous al vespre i fem una birra!
- D’acord, a quina hora et va bé?
- A partir de les vuit.
- Va doncs et truco al migdia i decidim a on, d’acord?
- Val, vinga... marxa!
- Vaaaaaaaaaaaal... adéu!
- Adéu pesat!

El Joel, tal i com tanca la porta se’n va a dormir sense ni sopar.

El Miquel, quan marxa de casa del Joel immediatament truca a la Joana.

- Hola bitxo!
- Hola guapa! Has parlat amb la Natàlia?
- No. Avui no.
- Doncs ara vinc de casa del Joel i m’ha dit que ahir van entrar a robar al pis de la Natàlia.
- Ala! Què dius? I com està?
- Bé, però... bueno, en realitat això no és lo important...
- A no? Doncs què?
- Després del robatori van dormir junts a casa del Joel!
- Oleeee! I què??
- Doncs com sempre, res de res. Es veu que ell es va anar a dutxar i ella mentre es va adormir.
- Hahaha! Per una cosa o per una altra aquests dos si no fem alguna algo no s’enredaran mai, i mira que farien bona parella eh...
- Sí, tens tota la raó!
- Ei, doncs... perquè no fem alguna cosa per ajuntar-los!
- Com què?
- No sé, podem quedar amb ells a algun bar i nosaltres no anar-hi i que quan ells arribin doncs... es trobin.
- En plan cita sorpresa?
- Sí. Vols dir que s’ho prendran malament?
- Home... ara ja són amics i... ho fem per ells... no crec que s’enfadi el Joel.
- Doncs jo crec que la Natàlia tampoc s’enfadarà, així que... vens a casa i ho planegem.
- Val i... em convides a sopar?
- I a dormir...
- Ueeee! Doncs dóna'm 10 minuts i sóc a casa teva!
- Vinga, fins ara...

Ai mare quin enredo aquests amics!!!




Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:

2 comentaris:

  1. Una empenteta no els anirà malament a aquells dos, la veritat. Ara que, els que no s'estan per històries són el Miquel i la Joana, aquests no tenen mai problemes!

    ResponElimina
  2. la falta de comunicació......però ara que no es passin amb l'ajudeta.

    ResponElimina