"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dimarts, 24 de maig de 2011

"Així comença la revolució"

Ahir molts de nosaltres ens en vam anar decepcionats a dormir, perquè tot i veure les places de la major part de ciutats catalanes carregades de gent INDIGNADA, la dreta ha augmentat tant a Catalunya com a Espanya. El PP s'ha fet amb la major part del territori espanyol i CiU s'ha quedat amb les 4 diputacions catalanes i molts ajuntaments. En realitat, la indignació no s'ha fet notar gaire a través dels vots, així que només desitjo que es segueixi fent notar a través de les places. Tot i així, cal dir que molts partits minoritaris han augmentat els seus electors, encara que a la majoria d'ajuntaments no s'hagi notat gaire el canvi.




De totes maneres per mi aquesta setmana ha estat molt important, crec que mai havia trobat gent tant diferent als carrers demanant unió social per canviar el sistema. És probable que no aconseguim tots els objectius que es plantegen a les diferents assemblees de plaça, però el treball de formiga que cadascú de nosaltres pot fer ja és molt important, si més no, per crear una consciència social que faci modificar els criteris polítics i la mateixa societat.

Aquest també és un temps de transició, hem d'aconseguir passar de la queixa a l'acció a través del treball i la participació de la comunitat. Amb aquest objectiu i amb la il·lusió que encara sento després d'haver participat activament en la "revolta" ciutadana vull penjar imatges del que s'està vivint aquests dies paral·lelament a les eleccions.

Divendres, empesa per l'emoció de viure d'aprop la provocació d'un canvi, vaig anar a Barcelona, i el que vaig veure a la Plaça Catalunya no pot quedar-se només a la meva memòria, així que vull compartir les imatges que mostren que molta gent de diferents visions polítiques, de diferents edats, amb diferents experiències, etc., es trobaven al mig del carrer per demanar un canvi profund, tant del sistema polític i econòmic, com de la societat en general, de forma pacífica, organitzada i a través del consens. I que no ens manipulin, a les places no només hi ha "perroflautes", com ens han volen fer creure alguns mitjans de comunicació als quals no penso donar cap protagonisme, (els anomenats "perroflautes" també hi eren, i sort en tenim de que sempre hi siguin, així que "llarga vida al perroflauta"), a les places hi ha famílies, nens, joves, adults i avis, que surten al carrer, sinó... fixeu-vos en el perfil social de les imatges i valoreu!






Sent allà vaig rebre notícies de les meves contrades. A Reus la gent, tot i la poca participació inicial, s'havia anat sumant a la causa, hi havia gent dormint a la plaça Mercadal, hi havia acampada, casserolada i altres accions reivindicatives, començava la revolta ganxeta! A pesar de la desil·lusió que d'alguna manera em va provocar tornar al meu poble, Mont-roig, on tot i que la majoria de la gent (jove) comparteix i conviu amb els mateixos problemes que la resta de la societat no estaven disposats a moure un dit pel canvi, almenys a la ciutat més propera a casa meva hi havia gent disposada a sortir al carrer! I, com no, vaig decidir junt amb una amiga tant il·lusionada com jo a agafar els sacs de dormir i passar la nit a Reus.

Des de dissabte fins avui dilluns, les tendes de campanya s'han doblat, les assemblees tenen el triple de gent, la zona d'acampada ha millorat, hi ha lavabos cedits per una empresa de la zona amb higienització i neteja incloses, hi ha cuina, espai per als infants, taules rodones, etc. Així doncs, em sembla que el més important no és fixar-se amb la gent que no es mou o que no té interès, la importància s'ha de donar a la gent que surt al carrer, que "okupa" les "seves" places, que busca un vincle social i que assumeix un compromís comú! Aquesta és la única manera de fe front a notícies com aquesta.

Per contrarestar deixo el vídeo de les declaracions de l'Arcadi Oliveres a l'acampada de Barcelona.




4 comentaris:

  1. Hola Adriana,

    Chapeau pel post!

    Montse.

    ResponElimina
  2. Plas, plas, plas!
    testimo neni, no decaiguis, lluita!!!!
    Tan aviat com pugui tenvio els documents, tagradaran, un peto enorme des de Bergen!

    ResponElimina
  3. Adri, tens raó, és bonic veure com la gent es mobilitza, com protesta, com fa bandera del seu inconformisme. No ens hem de cansar de lluitar per demanar el que ens correspon.
    Però mentres un sector de la població surt a demanar per tots, l´altre, a "l´altra banda de la paret" va unificant forces i pintant de blau tot el territori. Farà un any que erem més d´un milió a Barcelona també, lluitant pels nostres drets com a poble, on ha quedat això? On quedaran aquestes protestes d´ara? On són els joves que fins ara han dit que "jo passo de política"? Necessitem al jovent motivat, i no només cridant al carrer, us necessitem a les urnes, no serveix de res protestar si no fem ús dels nostres drets fonamentals. Com pararem aquest blau que planeja i ens recorda que els rics sempre són rics i els pobres sempre són pobres. I mentrestant, nosaltres protestem...
    Una protesta sense acció només és un titular de premsa!
    Gràcies, pel teu escrit! Molts petons activistes!!!!

    ResponElimina
  4. Judit, tens tota la raó, una protesta sense acció només és un titular de premsa... que és la única cosa que acostumem a aconseguir.

    Ahir llegia un escrit que em va fer canviar la perspectiva del que jo mateixa havia anomenat "revolució"; en ell hi deia que la història demostra que qualsevol canvi global per aconseguir la justícia social, sempre ha suposat moltes llàgrimes i molta sang. Mentre llegia, m'adonava que tot l'escrit era totalment coherent i lògic, fins al punt que en algun dels arguments m'hi sentia ridículament reflectida. Així que, probablement aquests dies estem sent uns somniadors (conscients) que ens hem il·lusionat amb una utopia.

    Però aquests dies a les places s'hi respira un ambient molt maco i moltes ganes de fer comunitat/societat/política, i els que en algun moment ens hi hem apropat, hem sentit una glopada d'aire fresc que ens ha despertat il·lusió i ganes de fer coses. Per mi és una experiència molt enriquidora i espero poder-la aprofitar.




    Moltes gràcies pel teu comentari; et deixo l'enllaç de l'escrit. Val la pena.

    http://www.kaosenlared.net/noticia/diez-obviedades-sobre-esperanzas-ilusiones-infracultura-anti-politica.

    ResponElimina