"Així comença la revolució"

Ahir molts de nosaltres ens en vam anar decepcionats a dormir, perquè tot i veure les places de la major part de ciutats catalanes carregades de gent INDIGNADA, la dreta ha augmentat tant a Catalunya com a Espanya. El PP s'ha fet amb la major part del territori espanyol i CiU s'ha quedat amb les 4 diputacions catalanes i molts ajuntaments. En realitat, la indignació no s'ha fet notar gaire a través dels vots, així que només desitjo que es segueixi fent notar a través de les places. Tot i així, cal dir que molts partits minoritaris han augmentat els seus electors, encara que a la majoria d'ajuntaments no s'hagi notat gaire el canvi.

De totes maneres per mi aquesta setmana ha estat molt important, crec que mai havia trobat gent tant diferent als carrers demanant unió social per canviar el sistema. És probable que no aconseguim tots els objectius que es plantegen a les diferents assemblees de plaça, però el treball de formiga que cadascú de nosaltres pot fer ja és molt important, si més no, per crear una consciència social que faci modificar els criteris polítics i la mateixa societat.

Aquest també és un temps de transició, hem d'aconseguir passar de la queixa a l'acció a través del treball i la participació de la comunitat. Amb aquest objectiu i amb la il·lusió que encara sento després d'haver participat activament en la "revolta" ciutadana vull penjar imatges del que s'està vivint aquests dies paral·lelament a les eleccions.

Divendres, empesa per l'emoció de viure d'aprop la provocació d'un canvi, vaig anar a Barcelona, i el que vaig veure a la Plaça Catalunya no pot quedar-se només a la meva memòria, així que vull compartir les imatges que mostren que molta gent de diferents visions polítiques, de diferents edats, amb diferents experiències, etc., es trobaven al mig del carrer per demanar un canvi profund, tant del sistema polític i econòmic, com de la societat en general, de forma pacífica, organitzada i a través del consens. I que no ens manipulin, a les places no només hi ha "perroflautes", com ens han volen fer creure alguns mitjans de comunicació als quals no penso donar cap protagonisme, (els anomenats "perroflautes" també hi eren, i sort en tenim de que sempre hi siguin, així que "llarga vida al perroflauta"), a les places hi ha famílies, nens, joves, adults i avis, que surten al carrer, sinó... fixeu-vos en el perfil social de les imatges i valoreu!

Sent allà vaig rebre notícies de les meves contrades. A Reus la gent, tot i la poca participació inicial, s'havia anat sumant a la causa, hi havia gent dormint a la plaça Mercadal, hi havia acampada, casserolada i altres accions reivindicatives, començava la revolta ganxeta! A pesar de la desil·lusió que d'alguna manera em va provocar tornar al meu poble, Mont-roig, on tot i que la majoria de la gent (jove) comparteix i conviu amb els mateixos problemes que la resta de la societat no estaven disposats a moure un dit pel canvi, almenys a la ciutat més propera a casa meva hi havia gent disposada a sortir al carrer! I, com no, vaig decidir junt amb una amiga tant il·lusionada com jo a agafar els sacs de dormir i passar la nit a Reus.

Des de dissabte fins avui dilluns, les tendes de campanya s'han doblat, les assemblees tenen el triple de gent, la zona d'acampada ha millorat, hi ha lavabos cedits per una empresa de la zona amb higienització i neteja incloses, hi ha cuina, espai per als infants, taules rodones, etc. Així doncs, em sembla que el més important no és fixar-se amb la gent que no es mou o que no té interès, la importància s'ha de donar a la gent que surt al carrer, que "okupa" les "seves" places, que busca un vincle social i que assumeix un compromís comú! Aquesta és la única manera de fe front a notícies com aquesta.

Per contrarestar deixo el vídeo de les declaracions de l'Arcadi Oliveres a l'acampada de Barcelona.