"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dilluns, 16 de maig de 2011

A l'altra banda de la paret (37)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…

A l'altra banda de la paret
(Per veure l'escena 38 seguiu l'enllaç a ricderiure bloc)




Escena 37

Dimarts 5 h.

El Joel i la Natàlia pugen cap al pis sense dir-se pràcticament res, en arribar al replà la Natàlia diu.

- Entro al meu pis i agafo el raspall de dents i el pijama.
- T'hi acompanyo?
- Mmmm... sí, gràcies, la veritat és que encara no m'ha passat l'ensurt del tot.

Els dos trenquen el precinte de plàstic que ha posat la policia i entren al pis de la Nat, ella agafa quatre coses ràpidament i se'n van cap al pis del Joel. Ell, una mica angoixat perquè no sap com fer-s'ho per dir-li a la Natàlia que dormi amb ell sense ser brusc, inicia la conversa.

- Nat, et sap greu si... bé res...
- Què? digues?
- És que encara no he endreçat l'habitació dels convidats i... Però bé, és igual, dormo al sofà i arreglat...
- Hahaha! Aquesta conversa em sona... escolta, et dic el mateix que aquell dia, si vols dormim junts.
- És que... bé, a mi em va bé, però...
- Però res... no cal parlar-ne més, que ja és tard i demà serà un dia molt llarg.
- D'acord. Però jo abans passaré per la dutxa.
- Fes, fes...

El Joel tot nerviós agafa una samarreta i un pantaló curt i entra al lavabo. -Uau! Dormiré amb la Natàlia. Avui és el meu dia de sort!- Pensa mentre es despulla per posar-se a la dutxa. Un cop dins es sent emocionat, preguntant-se què passarà i si aquesta nit serà millor que l'última que van dormir junts; però per altra banda pensa que el millor potser és dormir i que no passi res, que després les coses sempre van maldades. Un cop ja s'està esbandint el sabó es veu reflexat al mirall i s'adona que fa 4 o 5 dies que no s'afaita, -Ostres! Potser m'hauria d'afaitar... la Rosa sempre es queixava que li feia mal quan portava la barba així. Vinga va, m'afaitaré amb un moment, no sigui cas que...-; i en sortir de la dutxa, s'omple la cara de crema i es passa la fulla d'afaitar, amb tant mal pols que es fa un tall a la barbeta i li comença a sortir una sangada. -Merda!!! M'he tallat, bua, què faig??? Em poso paper...- Agafa un tall de paper de wc i es tapa la ferida. Al cap d'una estona, es treu el paper i es posa aftershave, perquè sinó la cara se li irrita molt, però llavors, empès per la indecisió es planteja que potser s'ha passat de perfum i decideix rentar-se la cara de nou. Es posa el pijama i quan es decideix a sortir s'adona que fa molt que no es talla els ungles dels peus, -Mare meva... ara m'he de tallar les ungles, que com la Natàlia em vegi aquestes urpes no voldrà saber res de mi!- Així, que un cop dutxat i net,  no li queda més remei que fer-se la pedicura, -Hosti, vaig tan lent que semblo més presumit que una dona, va... va...-. Un cop té les ungles tallades, arregla una mica el bany, es posa desodorant i torna a l'habitació.

En entrar s'adona que, tot i que el llum és obert, la Natàlia ja és dins al llit dormint plàcidament. El Joel automàticament pensa -Hosti! S'ha adormit??? Merda!!! He tardat massa... O... potser... és que... sóc tontu! Segur que ella no volia res amb mi; mira que sóc il·lús! Jo aquí emperifollant-me, com si es tractés d'una cita, i ella dormint... és clar... com ha de voler després de tot el que li ha passat avui... ha vingut per necessitat, seré ruc!! A més, després de l'última nit... com puc haver cregut que...???-. Bastant deprimit i cansat, apaga el llum de l'habitació, silencia el mobil, es posa l'allarma a les 11 h. i entra al llit, i anant amb compte de no tocar la Natàlia, s'adorm.




Hosti, voleu dir que no hauria hagut de ser una mica més llençat el Joel??


Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:

4 comentaris:

  1. Jo el que penso és que el noi podria tenir una mica de paciència, encara no he llegit l'altra part, però després del dia que han passat, potser que descansin i tot vagi com una seda, que temps de follar ja en tindran, no? Sembla que aquest sigui l'únic objectiu!

    ResponElimina
  2. hahahaha!!!

    a veure si serà que el sexe mou el món?

    o potser si que no tenen paciencia...
    ara, que al final tampoc no és que els vegi tant obsessionats... el que passa és que no saben com posar-s'hi.
    salut!

    ResponElimina
  3. avui es quan realment haurà fet feina en JOel

    ResponElimina
  4. jajaj, no cal se tant presumit!! sinó mira què passa.... ;)

    ResponElimina