"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

diumenge, 8 de maig de 2011

A l'altra banda de la paret (36)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…

A l'altra banda de la paret
(Per veure l'escena 35 seguiu l'enllaç a ricderiure bloc)



Escena 36

Dimarts 3.05 h

El Joel i la Natàlia arriben a comissaria, en arribar es troben que a la sala d’espera hi ha 3 persones més i s’asseuen a esperar que els cridin.

- Tio! Quina putada lo del portàtil! - Es queixa la Natàlia.
- Ei Nat, això és el de menys...
- Ja, però és que hi tenia informació de la feina i, em sap molt greu, haver perdut les fotos. Són molts anys de records...
- Va Nat, no hi pensis...
- Buff! Et juro que si pogués els hi fotria una bona tunda als lladregots aquests! No poden anar a casa dels rics, han de venir a la meva! Quina merda!
- Nat, lo important és que tu no eres a casa quan han entrat i que no t’ha passat res.
- Tens raó Joel... sort que m’ha trucat la Joana i he sortit a fer una copa amb ella i el Miquel.
- A sí? Jo també vaig estar amb ells dissabte.
- Sí, ja m’ho ha dit la Joana. També m’ha comentat que vau estar parlant, i que et va explicar lo de les calces i...
- Sí, em va demanar disculpes i em va explicar que va ser ella qui va posar les calces dins la meva bústia. Hosti quina peça aquesta amiga teva... em cau bé però
- La Joana està una mica sonada, però és molt maca. I el Miquel també sembla simpàtic.
- Ho és. El Miquel és de puta mare!

Llavors el Joel es fixa en una màquina de cafès que hi ha a la sala d’espera de la comissaria.

 
- Ei! Fem un cafè? Ja són més de les 3 i aquí encara ens hi haurem d’estar força estona.
- D’acord, perquè sinó no aguantaré.
- Sol?
- Sí, i amb molt sucre.
- Mmm... ets una noia dolça tu? - Li comenta el Joel picant-li l’ullet.

La Natàlia no respon, però nota que s’ha enrojolat i aparta la mirada del Joel. Ell s’aixeca per treure els cafès i mentre els treu es mira la Natàlia de lluny, que maca pensa, a veure si no la caguem més. Recull el primer cafè i torna a llençar monedes, llavors pensa en la Carme, el lloguer, les amenaces, la Carme vestida d’aeròbic llençant-se li al damunt, la màquina pita, el segon cafè ja està llest, l’agafa i li porta a la Natàlia. Llavors un policia surt i crida la Natàlia per prendre-li les dades. Després la tornen a fer esperar a la sala, on seuen de nou amb el cafè entre les mans i llavors el Joel diu.

- Natàlia. Potser no és el millor moment, però jo també et volia demanar disculpes.
- Per?
- Perquè el meu comportament de les últimes setmanes tampoc ha estat el més encertat.
- Va tio, no passa res! Avui m’has ajudat molt i això ja ha compensat amb escreix tota la resta.
- Bé, una cosa no treu l’altra. Tu et vas disculpar i jo penso que també ho he de fer, que vaig ser un flipat, sobretot el dia que et vaig picar a la porta i et vaig enviar a la merda.
- Bueno, una mica flipat si que vas ser, però suposo que m’ho mereixia, no hauria d’haver-li explicat segons quines coses a la Joana.
- Doncs la veritat és que hauria preferit que no ho fessis, però entenc que deu ser una de les teves millors amigues i que s’expliqueu tot el que us passa. Bé, per part meva també està oblidat això.

Just en aquest instant, surt de nou el policia i fa passar a la Natàlia cap a dins a posar la denúncia. El Joel l’acompanya. Durant més de mitja hora la policia els hi fa preguntes sobre el què ha passat, el que creu que li han robat, etc. També pregunten al Joel si ha sentit algun soroll, si ha vist algú, etc. Tot seguit els tornen a fer sortir, però aquesta vegada només han d’esperar a que els hi passin la còpia de la denúncia.

- Ostres Joel, ja són quarts de cinc, em sap greu.
- No et preocupis que jo demà al matí puc dormir, no entro fins a les 12 h.
- Jo crec que demà no aniré a treballar, perquè si he de parlar amb els de l’asseguradora, fer papers, demanar que m’arreglin la porta... Ostres, la porta!!! Què faré avui? Hauré de dormir amb la porta oberta?? Joder!!
- Vols dir que si truques a un serraller 24 h. no t’ho arreglarà.
- Però és que se’m farà encara més tard, i la veritat és que estic molt cansada... i avui prefereixo no dormir al meu pis, crec que trucaré als meus pares...
- Natàlia, no truquis als teus pares a aquestes hores perquè els espantaràs i tampoc et deixaran tranquil·la. Sí vols pots venir a casa meva. I demà al matí ja ho veuràs tot d’una altra manera...
- Mmm... potser tens raó, però... em sap greu, ja t’he molestat prou avui.
- Natàlia, tu hauries fet el mateix, a més, per mi no és una molèstia que et quedis a dormir amb mi.
- Amb tu??
- Vull dir... a casa meva... si vols... ehmmmm...
- Hahaha! Que sí, que sí, que ja t’he entès!! Val, està bé...

Llavors torna a sortir el policia, li dóna la còpia de la denúncia a la Natàlia i els hi diu que ja poden marxar i que si necessiten alguna altra cosa o si troben les seves pertenences ja li faràn un truc.

La Natàlia i el Joel surten de la comissaria i es munten de nou a la moto. Durant el trajecte la Natàlia es va posant cada vegada més nerviosa -Dormiré amb el Joel!!- Pensa tota l’estona. El Joel, també va pensant en el mateix -Merda! No he endreçat l’habitació de convidats! Es pensarà que vull aprofitar-me de la situació perquè dormi amb mi... ostres... és que en realitat... m’agradaria tant que volgués dormir amb mi...-.

I cadascú amb els seus pensaments baixa de la moto quan el Joel aparca davant del seu edifici.


Voleu dir que després de tanta tempesta haurà arribat la calma??
 




Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:

7 comentaris:

  1. Per segona setmana, la cosa va massa bé, i ara que han de tornar a compartir sostre per dormir, segur, segur que es 'liarà parda' altra vegada. Com si ho veiés... pinta massa bé això...

    ResponElimina
  2. Això diuen, que després de la tormenta sempre arriba la calma, però com ja he dit..... qui sap!! La Carme aquella no fa massa gràcia...

    ResponElimina
  3. A veure si va bé... podria anar bé...

    ResponElimina
  4. Uooo impacient jaa per el següent!!!! jejeje

    hi ha un tros repetit!!!

    ResponElimina
  5. Ei Cristina! Gràcies per la observació, ja ho he arreglat! Ja veig que tots/es teniu ganes que les coses entre el Joel i la Natàlia millorin, però aquests dos són imprevisibles!!

    ResponElimina
  6. A veure que passa...però tot com una bassa d'oli no serà. Alguna en porteu de cap, i això m'agrada

    ResponElimina
  7. Ostres, feia dia que no passava per aquí i deu ni dó tot el que va succeint. I ara ho heu deixat en un bon punt... ja veurem si tot i que les circumstàncies han estat moooolt favorables, finalment en surt alguna de punxa.

    ResponElimina