"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

diumenge, 10 d’abril de 2011

A l'altra banda de la paret (27)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…

A l'altra banda de la paret
(Per veure l'escena 28 seguiu l'enllaç a ricderiure bloc)






Escena 26

Dimarts19.45 h.

El Joel torna de la feina molt cansat. Només arribar a casa, omple d'aigua la banyera i hi posa sals relaxants, tornar a la feina després de tants dies és dur. Es connecta l'Spotify a l'ordinador i es submergeix a l'aigua. Al cap de pocs minuts li sona el telèfon, però com que no espera cap trucada decideix no agafar-lo. Uns minuts després li sona el timbre de casa. El Joel no pretén obrir, però el timbre segueix sonant insistentment, així que finalment, s'embolica amb una tovallola i va cap al porter automàtic.
- Qui és?
- Ei Joel! Sóc la Rosa, m'obres?
- Rosa! - I ràpidament obre la porta.
Quan la Rosa entra i el beu tot mullat i amb la tovallola es posa a riure.
- Hosti, eres a la dutxa?
- No tia, m'havia omplert una banyera... però vaja, si t'esperes em dutxo ràpid i surto, o tens pressa?
- No. Passava per aquí a prop i com que feia dies que no et veia he decidit fer-te una visita. Abans de venir t'he trucat, però no me l'has agafat.
- Doncs mira, ahir vaig tornar a la feina i avui ja estic fet caldo. Esperes a que em dutxi?
- I tant... si vols vinc i et frego jo... hahaha!
- Dona... no cal, però si vols...
- Va, va... fes, fes...
- Ara torno.
El Joel es fa una dutxa rapida, es posa els pantalons del pijama, una samarreta i torna amb la Rosa; quan arriba la troba a la cuina, remenant els armaris i cantant la Primavera Trompetera dels Delinqüents que sona pels altaveus.
- Iep! Què busques? - Pregunta el Joel.
- Ei! És que tinc gana, i... he pensat que podem fer algo per sopar, alguna d'aquelles receptes que t'agradaven tant...
- Com un rissoto de parmesà per exemple?
- Síiííí! Pot ser?
- I tant... vinga va!
Els dos es posen a fer el sopar. Mentre cuinen, bromegen, canten, riuen i fins i tot ballen en plan hiphopero una de les cançons de la Mala Rodríguez. Després s'asseuen al sofà a esperar que s'acabi de coure l'arròs.
- I què Rosa, venies per algo o de passada?
- La veritat és que tenia ganes de veure't...
- Uau! Quin honor! Que afortunat que sóc!
- Hahaha! És que com que tu no em vens a veure mai...
- Dona... mai, mai... alguna vegada si que vinc.
- Si, però jo vinc molt més... això és que tu no em trobes a faltar tant com jo?
- Mmmm... de vegades si...
- A si?
- Sí
- I quines vegades...
- Doncs... quan... va deixem-ho estar...
- Hahaha! Fas cara de vergonya i tot... doncs jo et trobo a faltar molt, i últimament penso molt en tu...
- Ostres, ja és l'hora... l'arròs ja estarà...
- Si. Va, sopem?
- Som-hi!
Es serveixen i seuen a taula.
- Joel, i... no em convidaràs a una copeta de vi?
- Dona, és que jo entre setmana no bec, però... si et fa gràcia obrim un vinet del Priorat. Però tu no beguis gaire que sinó no arribaràs a casa.
- Home, si ho necessités em podria quedar a dormir, oi? No hi ha una habitació de convidats en aquest pis?
- Dona, si que et podries quedar, però segur que no seria a l'habitació de convidats...
- A no? Em faries dormir al sofà?
- Rosa, si mai et quedes a dormir serà al meu llit. - Dit això, el Joel s'aixeca, obre l'ampolla de vi i en serveix dues copes.
Sopant i bevent la conversa s'anima.
- Me'n poses més?
- Ai Roseta que amb aquesta copa ens acabem l'ampolla, i jo que avui estava molt cansat, ara ja vaig una mica tocadet.
- Doncs millor, així dormiràs més pla...
- Si, si... el que passa és que ara no només tinc ganes de dormir...
- A no? I de què més tens ganes...
El Joel s'aixeca, recull els plats, omple les dues copes amb el que queda a l'ampolla i mirant-se la Rosa respon.
- Crec que serà millor que no t'ho digui! Hehehe!
- Vaaaa... digues què et ve de gust, igual avui estàs de sort!
- No ho crec... - I dient això agafa la copa i s'asseu al sofà.
La Rosa també s'aixeca, es treu les sabates i s'asseu al costat del Joel posant els peus sobre les seves cames. El Joel només notar els peus de la Rosa sobre seu sent que se li posa la pell de gallina mentre li augmenta la temperatura corporal. Aleshores la Rosa diu:
- Recordes quan estudiàvem i compartíem pis.
- Ho recordo...
- Quan ens asseiem així al sofà sempre em feies massatges...
- Sí, i després del massatge recordo que tu...
- Buff! ...ho recordo, ho recordo...
- Que vols que te'n faci un ara?
- Mmm... si et ve de gust... a mi m'encantaria...
- A mi també m'encantaria...
Llavors la Rosa es treu la samarreta i, mentre es desfà els sostenidors, s'estira boca avall al sofà; el Joel al mateix temps, es treu les sabates i s'asseu a sobre el cul de la noia acariciant-li l'esquena.



Ai,ai,ai! Què deu passar després dels massatges??




Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:

6 comentaris:

  1. Ja es veu que aquí, qui no corre vola! En Joel no perd el temps. I em temo que la reacció de la Natàlia no serà bona, per embolicar una mica més la troca.

    ResponElimina
  2. ara vaig a llegir el proper capítol.......però m'ensumo que la Natàlia farà acte de presència....

    ResponElimina
  3. a tantu que pinten bastos per la Natàlia!!!

    però qui riu últim riu millor...

    salut!!!

    ResponElimina
  4. aiaia... que els massatges són molt perillosos... al tanto que va de canto!

    ResponElimina
  5. Aquesta Rosa no és de fiar... per cert, genial l'aparició d'Els Delinqüents!!

    ResponElimina