"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

diumenge, 3 d’abril de 2011

A l'altra banda de la paret (26)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…

A l'altra banda de la paret
(Per veure l'escena 25 seguiu l'enllaç a ricderiure bloc)






Escena 26

Divendres 18.30 h.

El Joel surt al carrer, ha quedat amb el Miquel i l'Ignasi per fer una canya a un bar proper a casa seva. Quan arriba, els seus amics ja hi són.
- Iep! Què tal?
- Ei! Ja t'han tret el guix? - Diu el Miquel tocant-li el braç.
- Ja veus... - Diu el Joel ensenyant el braç.
- Hosti, trobo que se t'ha quedat escanyolit, oi? - Comenta l'Ignasi.
- Home, tants dies tapat... Ara tornarà a pillar musculatura. A partir de dilluns torno a la feina, que aquesta setmana encara no m'han deixat anar a treballar.
El Joel va a demanar una birra i quan torna diu.
- I què valtros, què expliqueu?
- Això valtros, que ara m'explicava el Miquel que la setmana passada vau intimar amb les veïnes, no? - Diu l'Ignasi rient.
- Hosti, mira que ets bocasses Miquel!
- Ei, que jo no he dit res de tu, només li he explicat lo meu amb la Joana.
- Iep, què has d'explicar tu? - Pregunta sorneguer l'Ignasi.
- Jo?? Res, res... - Diu el Joel mirant malament al Miquel.
- Com que res? Va, xerra?- Reclama l'Ignasi
- Doncs res, que em vaig embolicar amb la veïna. Punt i final.
- Hosti nen, ja veig que no va anar bé.
- Doncs no, va anar fatal. I no en vull parlar.
- D'acord, d'acord... doncs no en parlem més. Total, jo ara he de marxar que tinc sopar d'antics companys de la uni i encara he d'anar-me a dutxar. - Diu mentre recull les seves coses i es prepara per marxar.
- Au doncs! Ens veiem demà? - Pregunta el Miquel.
- No ho sé, depèn de com acabem avui, que aquests la lien molt! Vinga, adéu! - Diu l'Ignasi ja marxant.
- Vagi bé! - S'acomiada el Joel.
- Tio, que radical no? - Li diu el Miquel al Joel.
- Jo? Per què?
- Txeic, perquè tampoc és tan greu lo de la Natàlia...
- Tio, que passo! que no en vull ni parlar, ni saber res... a més, aquesta setmana me l'he trobat un parell de cops més a l'escala i ni em mira, doncs a cagar! Penso que per unes calces no n'hi ha per tant?
- En realitat crec que lo de les calces no li va molestar gaire, crec que li va molestar més lo altre...
- Què? Què és lo altre? Què saps tu? Ja has parlat amb la Joana?
- Doncs si, l'altre dia vam quedar i em vaig disculpar per haver marxat sense ni dir-li adéu i em va comentar que havia estat parlant amb la Natàlia.
- I què t'ha dit?
- Res... que al llit les coses no van anar bé i que la Natàlia s'havia enfadat.
- Com? Què vols dir amb que al llit les coses no van anar bé?
- Ai tio! Tu sabràs... la Joana em va dir que la Natàlia només li havia explicat que eres un ejaculador precoç...
- Però... serà capaç la tia!!! Tu creus que ha d'anar explicant aquestes coses a les amigues. I la Joana déu ni dó, perquè ja podria estar calladeta, no?
- Ei tio, no passa res, només m'ho ha dit a mi en confiança i no em va explicar res més... a veure si et penses que vam estar parlant de valtros.
- Tio, em sembla molt fort!! - El Joel agafa el got i s'acaba la cervesa que li queda d'un glop. Llença un bitllet de 5 € damunt la taula i diu. -  Me'n vaig... no estic d'humor.
- Però tio... - Diu el Miquel mentre veu al Joel sortint per la porta del bar molt emprenyat.
El Joel, molt enfadat, enfila el carrer amunt fins a casa, puja els 4 pisos quasi corrent i en arribar al replà pica al timbre de la Natàlia, al cap de pocs segons la Natàlia obre la porta i ell, sense donar-li ni temps a dir res li diu.
- Tia! Ves-te'n a la merda.
Llavors el Joel es gira, obre la porta de casa seva, entra i es deixa la Natàlia amb un pam de nas.


Ara si que s'ha liat parda!!
Voleu dir que es pot arreglar això??


Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:

8 comentaris:

  1. aquest paio és un animalot!!!!!!!!!!!!

    (pobre Natàlia)

    salut!
    `^_^´

    ResponElimina
  2. ai... quin greu... però mira ja li està bé a la Natàlia, així també veurà les coses d'una altre manera...

    ResponElimina
  3. Amb amics així, qui vol enemics! A veure si la Joana i en Miquel fan alguna cosa per arreglar tot el que han embolicat, perquè destorben més que no ajuden!

    ResponElimina
  4. Està comprovat que "els/les celestines" fan més mal que bé!!

    Vaig seguint la història!!

    Salutttt

    ResponElimina
  5. la que l'ha liat es la Joana perquè es vol enrrollar amb en Joel i aquesta es la manera de posar-hi terra pel mig....però no se'n sortirà

    ResponElimina
  6. i tan un clau treu un altre clau!!! o algo així!! hihihihih.. Han de repetir la sessió de divendres i tot llest.
    La Joana ho solucionarà o almenys ho intenetrà,n?

    ResponElimina
  7. vinga, embolica que fa fort!!! a veure que passa ara, eh... potser haurien de quedar-se tancats tots 4 i dir-se la veritat... quina mala sort que no hi ha ascensor al bloc, o si que n'hi ha?

    ResponElimina