"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dilluns, 25 d’abril de 2011

A l'altra banda de la paret (32)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…

A l'altra banda de la paret
(Per veure l'escena 31 seguiu l'enllaç a ricderiure bloc)


Dimecres 19 h.

El Joel plega de la feina amb la mosca darrere l’orella, fa dies que li va faltant gent a les classes de gimnàstica. La Carme no ha tornat des del passat divendres, igual ja és a la Xina, pensa el Joel; l’Olivia, la companya inseparable de la Carme només va venir el dilluns; la Rita i la Teresa avui no han aparegut en tota la tarda, i això que aquestes no se’n perden una. Deu ser la primavera..., es diu el Joel.

En arribar a casa sent olor de colònia, algú ha perfumat l’escala, en arribar al replà l’olor de perfum és insuportable, així que no hi ha dubte que la Natàlia és qui ha tirat ambientador; sense donar-hi més tombs el Joel es dutxa, es posa la samarreta del Barça, agafa la trompeta i se’n va cap al Paco a mirar la final de la Copa del Rei. Quan arriba al bar ja estan totes les cadires plenes, així que es demana una birra, saluda a la penya i es queda de peu a la barra.

Comença el partit, i el bar ja és ple de gom a gom quan s’obre la porta i entra la Rosa.

- Iep, què fas aquí tan sol? - Li diu la Rosa. El Joel, li fa dos petons i li diu.
- Mira, allà hi ha la penya... però jo he arribat tard i m’he quedat sense cadira.
- Hola Rosa! - Diu el Miquel saludant-la amb la mà des de l’altra banda del bar!
- I tu, què hi fas aquí? que t’has tornat futbolera? - Li pregunta el Joel.
- He vist que feien Barça-Madrid i he pensat que hi serieu... vaja, que hi series...
- Doncs ho has encertat!

El partit, tot i ben jugat, és un desastre, els del Madrid són uns bruts i el Barça no té prou opcions. Arriben a la prorroga i als primers quinze minuts el Madrid marca un gol. La gent es posa nerviosa. Hi ha persones que comencen a sortir i marxen enfadats cap a casa. El Joel està histèric, ell i la Rosa aprofiten per seure els últims minuts. El partit s’acaba. El Barça ha perdut. Fora ja es senten alguns petards aïllats que demostren que els rivals han guanyat.

- I ara què faràs? - Li pregunta la Rosa al Joel.
- Doncs res, anar cap a casa a descansar per aguantar les bromes del conserge de demà durant tot el dia.
- Va home! Que no n’hi ha per tant... Si el Barça hagués guanyat segur que ara aniries a celebrar-ho.
- Sí, però com que ha perdut me’n vaig cap a casa...

Just en aquest moment arriba el Miquel.

- Bua tio! Quin fastig de partit! Va... total, la del rei no la volíem, no? - Diu el Miquel mirant al Joel.
- Home, jo les vull totes. - Respon l’altre tot morrut.
- Bueno, fem l’última birra? - Aprofita per dir la Rosa.
- No, no, jo marxo! - Respon el Miquel.
- Jo també vull marxar. - Diu el Joel.
- Ostres... no entenc com us pot afectar tant el futbol! - Es queixa la Rosa.
- Mira, som així de raros. - Li diu el Joel.
- Doncs jo em piro ja. Ens veiem. - I acomiadant-se dels dos, el Miquel marxa.

El Joel no té ganes de ser més al bar, que de sobte s’ha quedat buit. Vol anar a dormir, però sembla que la Rosa espera alguna proposta. El Joel comença a preguntar-se perquè haurà vingut la Rosa.

- Ei, doncs què, marxem? - Diu el Joel.
- A on? - Pregunta la Rosa.
- A dormir, que alguns demà treballem...
- Ostres, jo em quedaria a xerrar un rato més...
- Ei Rosa, jo vull marxar. Em sap greu.
- I ni em convidaràs a venir amb tu?
- Mmmm... no... avui no... prefereixo estar sol.
- Molt bé. - Diu la Rosa amb un posat molt seriós, com si no hagués esperat aquesta resposta del Joel.

Tot seguit, la Rosa s’aixeca i sense ni mirar es disposa a marxar. Surten al carrer sense dir-se res, el Joel s’acosta a fer-li una petó a la galta per acomiadar-se, però la Rosa gira la cara i directament li diu adéu i se’n va.

El Joel va cap a casa una mica preocupat per lo de la Rosa. Poster li hauria pogut dir que vingués a dormir, pensa, però està confós, no sap perquè però avui no tenia ganes d’estar amb la Rosa. De fet, no té ganes d’estar amb la Rosa normalment, ja no se’n recorda, no sent el mateix que abans.

En pujar les escales cap al pis, de sobte sent una rialla. És la Nat. Quan arriba al replà s’adona que la porta del terrat està oberta. Sent parlar la Natàlia amb algú. El Joel s’adona que fa dies que no sap res de la Natàlia, pràcticament no l’ha vist i només sent la porta del pis de tant en tant. Silenciosament puja uns quants esglaons en direcció al terrat. En parar l’orella, sent clarament la veu d’un home; - La Natàlia està amb un paio! Per això havia perfumat l'escala...- es diu. Llavors sent que s’aixequen, i ell ràpidament se’n va cap a casa seva. Sense fer soroll tanca la porta i mira per l’espiell, s’hi està una estona però veu que no baixen. Va al lavabo, es renta les dents i en sortir sent que la porta de la Natàlia es tanca; - Ja han baixat!! - es diu. Sense donar-hi gaires tombs se’n va directament al llit, en tancar el llum i relaxar-se comença a sentir gemecs a través de la paret, obre el llum, acosta l’orella a la paret i segueix sentit gemecs i sons molt sexuals; - Ostres, esta fotent un "polvo"? - Es pregunta el Joel apretant bé l’orella. Mira el rellotge de la tauleta de nit, és més de la una de la matinada. Llavors els sons es van convertint cada vegada més en crits. - Ala txeic! I tant que l’està fotent! - Pensa el Joel. Aleshores, sense pensar-s’ho dues vegades, es posa nerviós i fot un parell de cops secs amb el puny a la paret. Els gemecs s'acaben immediatament.

- Hosti, potser m’he flipat! Perquè ho he fet? - Es pregunta el Joel. Llavors, una mica avergonyit torna a estirar-se i tanca el llum. Això l’ha posa’t nerviós i ara li costarà adormir-se.
No pot parar de pensar amb qui deu estar la Natàlia.
No pot parar de pensar en la Natàlia.
Finalment, s’adorm... pensant en la Natàlia.


Ai, ai, ai! Quin sorollam a través de la paret...
Salut i que hi hagi pau!!




Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:

7 comentaris:

  1. Una cosa, primerament, calia recordar el tema de la Copa del Rei? ho podríem haver obviat, no?

    En segon lloc, què cabrona és la Natàlia!!! He llegit l'altra part i em preguntava per què agafa l'ordinador, i això que fa és tenir molta mala bava!!! Avui... pobre Joel. Sí, ja sé que es va tirar la Rosa l'altre dia, la Natàlia podria haver fet el mateix amb el titafreda del Carles, però això no, home, això no!

    ResponElimina
  2. Jajaja! Boníssim el teu comentari... jo penso exactament igual que tu! La Nat és una bruixa, però el Joel... quin caràcter, eh??

    ResponElimina
  3. entre el barça i el polvo de la Natàtia, no sé jo si aixecarem els ànims d'aquest nano....Esperem que el barça guanyi i que la Nàtalia jugui net, o millor les dues coses

    ResponElimina
  4. Ualaaaa!!! Pobre Joel! si es que sou facils d'enredar els homes, jejeje!
    Cada cop estic més enganxada nois!!!

    ResponElimina
  5. doncs això només és el principi!!!!!
    prepareu-vos per que la Nat és terrible!!!!!

    `^_^´

    ResponElimina
  6. Quina manera de complicar les coses ;)

    ResponElimina
  7. Uooo ja torno a star al dia!! fantàstic!

    ResponElimina