Juicy Salif

Fa rabia, però tots vivim bastant de cara a la galeria, i sempre volem quedar bé amb tothom. I de vegades per voler quedar bé fem el ridícul (alguns més que els altres, eh...).

Sense anar més lluny, fa dues setmanes vaig fer 40 anys i em van fer una festa d'aniversari. En aquesta festa hi havia aquells amics que tens a prop sempre i aquells que només veus a les festes d'aniversari; i tots ells van fer-me un regal. I, ja se sap, quan es tracta de regals d'aniversari de vegades ens regalen coses molt útils, de vegades coses que ens encanten i altres vegades coses que no ens agraden gens i que no sabem que fer-ne un cop arribem a casa (o sigui, un "pongo"!).

Doncs bé, el dia de la meva festa d'aniversari va venir la Janina, una amiga no massa amiga (ja m'enteneu oi?), amb la qual vaig tenir relació en un curs de tai-chi que vaig fer fa un parell d'anys.  Ella és hostessa de vol de no sé quina companyia molt important de Suïssa i es passa la vida volant, amb lo qual és complicat tenir-hi una relació massa propera. La Janina, és molt "pija", molt snob i presumeix sempre de molt bon tipet (que a mi, sincerament, no m'agrada perquè no té ni pit ni cul...), i a més utilitza un accent molt estrany que ella diu que se li enganxa de parlar tants idiomes (que consti que jo estic segura que és forçat...), que la fa molt popular.

Doncs la Janina també em va portar un regal. Jo, la veritat, és que estava atabalada amb tantes emocions i quan vaig obrir el seu regal em vaig quedar parada (amb cara de poker, sabeu?), perquè de dins l'emboltori en vaig treure una espècie d'aranya d'acer inoxidable que feia més por que altra cosa, però ràpidament vaig dedicar-li un somriure d'orella a orella mentre deia: Oohohohohooo! Que monoooooo!!, perquè la Janina no s'adonés que allò em semblava ben bé un trasto que faria cap a la papererea de seguida que posés els peus a casa, però és clar, qui sap si allò era una obra d'art moderna (i jo no podia pas demostrar que no en tenia ni idea...). Ella de seguida em va dir: Ai! M'alegro que t'agradi! És original, oi? Espero que el facis servir cada dia... I jo tot i dir: I taaaaant!; per dins pensava: perquè coi ho he de fer servir això jo??; però sense perdre ni un segon més en la qüestió, vaig seguir atenent a la resta de convidats.

Un parell d'hores després la Janina es va acostar a mi i em va dir: Bé Dolors, jo ja he de marxar perquè demà de bon matí surto cap a Ginebra, però d'aquí a un parell de setmanes tindré uns dies de vacances, si vols, podem quedar per esmorzar i... vinc a casa teva i em fas un suc, d'acord?; i jo, pensant que això són frases típiques que es diuen (i després mai arriba el dia d'anar a esmorzar.), li vaig dir: A veure si és veritat que quedem!; i la vaig acomiadar.

Avui a les 9.30 h. del matí m'ha trucat la Janina i m'ha dit: Hola Dolors, estic pel barri, em convides a esmorzar?; i jo (tot i no tenir-ne gaires ganes), li he dit: i tant, ja pots venir quan vulguis!. I ràpidament, m'he posat les sabates i he sortit al carrer a buscar suc (perquè he recordat que em va dir que volia suc el dia de la festa!), i quan he arribat a casa i l'he posat a la nevera, m'he recordat del seu regal, així que ràpidament he rebuscat dins l'armari dels enredos (on van acabar gran part dels regals d'aniversari), fins que he trobat l'horrible aranya que em va regalar i ràpidament l'he col·locat a sobre el moble de la tele.

Quan la Janina ha arribat, jo ja tenia la taula parada amb una gerra de suc de taronja, torrades, melmelada i unes pastes del forn de sota casa. Ens hem assegut a taula i la Janina s'ha mirat la gerra de suc i ha dit: T'ha anat bé el regal, oi? Ara tastarem si el suc és bo; jo que no entenia de cap de les maneres perquè tenia aquella fixació amb el suc, només he somrigut mentre assentia amb el cap (o sigui, mentre li seguia la corrent.). Fins que després del primer glop ha dit: Ai Dolors! Si això sembla "Fruco"...; i jo he respòs: Ai, és que és "Fruco", que no t'agrada aquesta marca?; i ella ha dit: Però em pensava que hauries fet servir l'espremedor que jo et vaig regalar... que no t'ha anat bé?.

I llavors immediatament he entès que, per voler quedar bé acabaria fent el ridícul inventant-me qualsevol excusa que encara em deixaria més en evidència.




I fins aquí la meva aportació a RELATS CONJUNTS!