"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

diumenge, 29 de maig de 2011

A l'altra banda de la paret (39)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…

A l'altra banda de la paret
(Per veure l'escena 40 seguiu l'enllaç a ricderiure bloc)



Dimarts 19 h.

El Joel surt del gimnàs i està rebentat, la nit passada li ha passat factura. Arribant a casa li sona el telèfon, és el Miquel.

- Si?
- Hola jove!! Anem a fer una birra??
- Ei, què va! Estic petat, em dutxo, sopo i a dormir avui.
- Nen, però què dius, si només són les set.
- Ja tio, però ahir va ser una nit molt llarga.
- Per què? Què vas fer? Vas sortit?
- Doncs em vaig passar mitja nit a la comissaria.
- Ala tio!! Què t’ha passat?
- A mi res, però ahir li van entrar a robar al pis a la Natàlia, i vam haver d’anar a posar la denúncia i tal i anàvem a dormir a les tantes.
- Hosti! No sabia res, la Joana no m’ha explicat res! I què, com està la Natàlia? Què li han robat? Què diu la poli?
- Ei! Ja en parlarem que ara mateix ja et dic que estic petat.
- Val, val... però mentre sopes vinc a fer-te companyia, adéu!

I el Miquel li penja el telèfon sense que el Joel tingui temps a dir res més. El Joel arriba a casa, i en ser davant la porta del seu pis es fixa que la porta de la Natàlia ja està arreglada. Pensa en fer-li un truc a la porta, però està tan cansat que decideix anar-la a veure demà. Només deixar la bossa a terra i treure’s les sabates ja li sona el timbre de la porta.

- Hola! - diu el Miquel alegrement quan el Joel li obre la porta.
- Hola... ets una mica pesadet eh...
- Ja ho saps! Sóc el Miquel, hehehe!
- Bueno, així què vols?
- No sé, explica’m. Què va passar? Què li van robar?
- Doncs no sé què li van robar... objectes personals, alguns diners que tenia, el portàtil...
- Joder xeic. Putus lladres! I se sap qui van ser?
- Què va! Ahir quan la Natàlia va arribar va veure que li havien rebentat la porta.
- Hosti... i què va fer?
- Va trucar a casa meva i quan vam entrar al seu pis ja no hi eren, vam avisar a la poli que va venir a mirar-s’ho i després vam anar a posar la denúncia. Vam ser allà fins les 5 de la matinada i després vam venir a dormir aquí.
- Com aquí? A casa teva? Junts?
- Si, a casa meva i junts...
- I què? I què?? Va explica... hi va haver marro!
- Tio, ets lo pitjor...
- Sí, sí... lo pitjor... però explica... vau... ejem...
- No! No vam!
- Però... ve debieu dir-vos algo abans de posar-vos al llit...
- Doncs ni això! Quan vam arribar jo em vaig posar a la dutxa i en sortir-ne ella ja dormia.
- Hosti! I quan us heu despertat?
- Quan jo m’he despertat ella ja no hi era, només hi havia una nota que deia “Gràcies!”.
- Bé, almenys t’ha donat les gràcies! Hahaha! Doncs, jo crec que a la Natàlia li moles... potser es va adormir perquè estava cansada...
- Què va! Si li molés no s’hauria adormit que no vaig tardar gaire... però bueno, igualment a mi ella...
- Va, ara no em vinguis a dir que no t’agrada, que quan parles d’ella fas una careta...
- Vinga, no diguis tonteries...
- No dic tonteries, fa anys que et conec i sé perfectament quan una tia et mola...
- Tu ets molt llest no? Doncs bueno, a la Natàlia li tinc un aprecii especial, però no em mola pas...
- A veure, la Natàlia et mola i li fotries un polvo darrere l’altre, el que passa és que entre piqués i malentesos no hi ha manera que us entengueu... i un dia que dormiu junts, resulta que és perquè li han robat. A més, perquè et vas fotre a la dutxa tu?
- Tio, anava tot suat, i... Què cony faig donant explicacions?? Va... marxa que vull anar a dormir aviat, crec que ni soparé.
- Bueno, ja marxo però, quedem demà.
- Hosti, demà no puc, si vols dijous al vespre i fem una birra!
- D’acord, a quina hora et va bé?
- A partir de les vuit.
- Va doncs et truco al migdia i decidim a on, d’acord?
- Val, vinga... marxa!
- Vaaaaaaaaaaaal... adéu!
- Adéu pesat!

El Joel, tal i com tanca la porta se’n va a dormir sense ni sopar.

El Miquel, quan marxa de casa del Joel immediatament truca a la Joana.

- Hola bitxo!
- Hola guapa! Has parlat amb la Natàlia?
- No. Avui no.
- Doncs ara vinc de casa del Joel i m’ha dit que ahir van entrar a robar al pis de la Natàlia.
- Ala! Què dius? I com està?
- Bé, però... bueno, en realitat això no és lo important...
- A no? Doncs què?
- Després del robatori van dormir junts a casa del Joel!
- Oleeee! I què??
- Doncs com sempre, res de res. Es veu que ell es va anar a dutxar i ella mentre es va adormir.
- Hahaha! Per una cosa o per una altra aquests dos si no fem alguna algo no s’enredaran mai, i mira que farien bona parella eh...
- Sí, tens tota la raó!
- Ei, doncs... perquè no fem alguna cosa per ajuntar-los!
- Com què?
- No sé, podem quedar amb ells a algun bar i nosaltres no anar-hi i que quan ells arribin doncs... es trobin.
- En plan cita sorpresa?
- Sí. Vols dir que s’ho prendran malament?
- Home... ara ja són amics i... ho fem per ells... no crec que s’enfadi el Joel.
- Doncs jo crec que la Natàlia tampoc s’enfadarà, així que... vens a casa i ho planegem.
- Val i... em convides a sopar?
- I a dormir...
- Ueeee! Doncs dóna'm 10 minuts i sóc a casa teva!
- Vinga, fins ara...

Ai mare quin enredo aquests amics!!!




Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:

dimarts, 24 de maig de 2011

"Així comença la revolució"

Ahir molts de nosaltres ens en vam anar decepcionats a dormir, perquè tot i veure les places de la major part de ciutats catalanes carregades de gent INDIGNADA, la dreta ha augmentat tant a Catalunya com a Espanya. El PP s'ha fet amb la major part del territori espanyol i CiU s'ha quedat amb les 4 diputacions catalanes i molts ajuntaments. En realitat, la indignació no s'ha fet notar gaire a través dels vots, així que només desitjo que es segueixi fent notar a través de les places. Tot i així, cal dir que molts partits minoritaris han augmentat els seus electors, encara que a la majoria d'ajuntaments no s'hagi notat gaire el canvi.




De totes maneres per mi aquesta setmana ha estat molt important, crec que mai havia trobat gent tant diferent als carrers demanant unió social per canviar el sistema. És probable que no aconseguim tots els objectius que es plantegen a les diferents assemblees de plaça, però el treball de formiga que cadascú de nosaltres pot fer ja és molt important, si més no, per crear una consciència social que faci modificar els criteris polítics i la mateixa societat.

Aquest també és un temps de transició, hem d'aconseguir passar de la queixa a l'acció a través del treball i la participació de la comunitat. Amb aquest objectiu i amb la il·lusió que encara sento després d'haver participat activament en la "revolta" ciutadana vull penjar imatges del que s'està vivint aquests dies paral·lelament a les eleccions.

Divendres, empesa per l'emoció de viure d'aprop la provocació d'un canvi, vaig anar a Barcelona, i el que vaig veure a la Plaça Catalunya no pot quedar-se només a la meva memòria, així que vull compartir les imatges que mostren que molta gent de diferents visions polítiques, de diferents edats, amb diferents experiències, etc., es trobaven al mig del carrer per demanar un canvi profund, tant del sistema polític i econòmic, com de la societat en general, de forma pacífica, organitzada i a través del consens. I que no ens manipulin, a les places no només hi ha "perroflautes", com ens han volen fer creure alguns mitjans de comunicació als quals no penso donar cap protagonisme, (els anomenats "perroflautes" també hi eren, i sort en tenim de que sempre hi siguin, així que "llarga vida al perroflauta"), a les places hi ha famílies, nens, joves, adults i avis, que surten al carrer, sinó... fixeu-vos en el perfil social de les imatges i valoreu!






Sent allà vaig rebre notícies de les meves contrades. A Reus la gent, tot i la poca participació inicial, s'havia anat sumant a la causa, hi havia gent dormint a la plaça Mercadal, hi havia acampada, casserolada i altres accions reivindicatives, començava la revolta ganxeta! A pesar de la desil·lusió que d'alguna manera em va provocar tornar al meu poble, Mont-roig, on tot i que la majoria de la gent (jove) comparteix i conviu amb els mateixos problemes que la resta de la societat no estaven disposats a moure un dit pel canvi, almenys a la ciutat més propera a casa meva hi havia gent disposada a sortir al carrer! I, com no, vaig decidir junt amb una amiga tant il·lusionada com jo a agafar els sacs de dormir i passar la nit a Reus.

Des de dissabte fins avui dilluns, les tendes de campanya s'han doblat, les assemblees tenen el triple de gent, la zona d'acampada ha millorat, hi ha lavabos cedits per una empresa de la zona amb higienització i neteja incloses, hi ha cuina, espai per als infants, taules rodones, etc. Així doncs, em sembla que el més important no és fixar-se amb la gent que no es mou o que no té interès, la importància s'ha de donar a la gent que surt al carrer, que "okupa" les "seves" places, que busca un vincle social i que assumeix un compromís comú! Aquesta és la única manera de fe front a notícies com aquesta.

Per contrarestar deixo el vídeo de les declaracions de l'Arcadi Oliveres a l'acampada de Barcelona.