"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dilluns, 25 d’abril de 2011

A l'altra banda de la paret (32)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…

A l'altra banda de la paret
(Per veure l'escena 31 seguiu l'enllaç a ricderiure bloc)


Dimecres 19 h.

El Joel plega de la feina amb la mosca darrere l’orella, fa dies que li va faltant gent a les classes de gimnàstica. La Carme no ha tornat des del passat divendres, igual ja és a la Xina, pensa el Joel; l’Olivia, la companya inseparable de la Carme només va venir el dilluns; la Rita i la Teresa avui no han aparegut en tota la tarda, i això que aquestes no se’n perden una. Deu ser la primavera..., es diu el Joel.

En arribar a casa sent olor de colònia, algú ha perfumat l’escala, en arribar al replà l’olor de perfum és insuportable, així que no hi ha dubte que la Natàlia és qui ha tirat ambientador; sense donar-hi més tombs el Joel es dutxa, es posa la samarreta del Barça, agafa la trompeta i se’n va cap al Paco a mirar la final de la Copa del Rei. Quan arriba al bar ja estan totes les cadires plenes, així que es demana una birra, saluda a la penya i es queda de peu a la barra.

Comença el partit, i el bar ja és ple de gom a gom quan s’obre la porta i entra la Rosa.

- Iep, què fas aquí tan sol? - Li diu la Rosa. El Joel, li fa dos petons i li diu.
- Mira, allà hi ha la penya... però jo he arribat tard i m’he quedat sense cadira.
- Hola Rosa! - Diu el Miquel saludant-la amb la mà des de l’altra banda del bar!
- I tu, què hi fas aquí? que t’has tornat futbolera? - Li pregunta el Joel.
- He vist que feien Barça-Madrid i he pensat que hi serieu... vaja, que hi series...
- Doncs ho has encertat!

El partit, tot i ben jugat, és un desastre, els del Madrid són uns bruts i el Barça no té prou opcions. Arriben a la prorroga i als primers quinze minuts el Madrid marca un gol. La gent es posa nerviosa. Hi ha persones que comencen a sortir i marxen enfadats cap a casa. El Joel està histèric, ell i la Rosa aprofiten per seure els últims minuts. El partit s’acaba. El Barça ha perdut. Fora ja es senten alguns petards aïllats que demostren que els rivals han guanyat.

- I ara què faràs? - Li pregunta la Rosa al Joel.
- Doncs res, anar cap a casa a descansar per aguantar les bromes del conserge de demà durant tot el dia.
- Va home! Que no n’hi ha per tant... Si el Barça hagués guanyat segur que ara aniries a celebrar-ho.
- Sí, però com que ha perdut me’n vaig cap a casa...

Just en aquest moment arriba el Miquel.

- Bua tio! Quin fastig de partit! Va... total, la del rei no la volíem, no? - Diu el Miquel mirant al Joel.
- Home, jo les vull totes. - Respon l’altre tot morrut.
- Bueno, fem l’última birra? - Aprofita per dir la Rosa.
- No, no, jo marxo! - Respon el Miquel.
- Jo també vull marxar. - Diu el Joel.
- Ostres... no entenc com us pot afectar tant el futbol! - Es queixa la Rosa.
- Mira, som així de raros. - Li diu el Joel.
- Doncs jo em piro ja. Ens veiem. - I acomiadant-se dels dos, el Miquel marxa.

El Joel no té ganes de ser més al bar, que de sobte s’ha quedat buit. Vol anar a dormir, però sembla que la Rosa espera alguna proposta. El Joel comença a preguntar-se perquè haurà vingut la Rosa.

- Ei, doncs què, marxem? - Diu el Joel.
- A on? - Pregunta la Rosa.
- A dormir, que alguns demà treballem...
- Ostres, jo em quedaria a xerrar un rato més...
- Ei Rosa, jo vull marxar. Em sap greu.
- I ni em convidaràs a venir amb tu?
- Mmmm... no... avui no... prefereixo estar sol.
- Molt bé. - Diu la Rosa amb un posat molt seriós, com si no hagués esperat aquesta resposta del Joel.

Tot seguit, la Rosa s’aixeca i sense ni mirar es disposa a marxar. Surten al carrer sense dir-se res, el Joel s’acosta a fer-li una petó a la galta per acomiadar-se, però la Rosa gira la cara i directament li diu adéu i se’n va.

El Joel va cap a casa una mica preocupat per lo de la Rosa. Poster li hauria pogut dir que vingués a dormir, pensa, però està confós, no sap perquè però avui no tenia ganes d’estar amb la Rosa. De fet, no té ganes d’estar amb la Rosa normalment, ja no se’n recorda, no sent el mateix que abans.

En pujar les escales cap al pis, de sobte sent una rialla. És la Nat. Quan arriba al replà s’adona que la porta del terrat està oberta. Sent parlar la Natàlia amb algú. El Joel s’adona que fa dies que no sap res de la Natàlia, pràcticament no l’ha vist i només sent la porta del pis de tant en tant. Silenciosament puja uns quants esglaons en direcció al terrat. En parar l’orella, sent clarament la veu d’un home; - La Natàlia està amb un paio! Per això havia perfumat l'escala...- es diu. Llavors sent que s’aixequen, i ell ràpidament se’n va cap a casa seva. Sense fer soroll tanca la porta i mira per l’espiell, s’hi està una estona però veu que no baixen. Va al lavabo, es renta les dents i en sortir sent que la porta de la Natàlia es tanca; - Ja han baixat!! - es diu. Sense donar-hi gaires tombs se’n va directament al llit, en tancar el llum i relaxar-se comença a sentir gemecs a través de la paret, obre el llum, acosta l’orella a la paret i segueix sentit gemecs i sons molt sexuals; - Ostres, esta fotent un "polvo"? - Es pregunta el Joel apretant bé l’orella. Mira el rellotge de la tauleta de nit, és més de la una de la matinada. Llavors els sons es van convertint cada vegada més en crits. - Ala txeic! I tant que l’està fotent! - Pensa el Joel. Aleshores, sense pensar-s’ho dues vegades, es posa nerviós i fot un parell de cops secs amb el puny a la paret. Els gemecs s'acaben immediatament.

- Hosti, potser m’he flipat! Perquè ho he fet? - Es pregunta el Joel. Llavors, una mica avergonyit torna a estirar-se i tanca el llum. Això l’ha posa’t nerviós i ara li costarà adormir-se.
No pot parar de pensar amb qui deu estar la Natàlia.
No pot parar de pensar en la Natàlia.
Finalment, s’adorm... pensant en la Natàlia.


Ai, ai, ai! Quin sorollam a través de la paret...
Salut i que hi hagi pau!!




Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:

dissabte, 23 d’abril de 2011

Sant Jordi a Blogville

Ja he rebut el meu regaaal! I estic molt contenta!

La meva parella a Blogville ha estat el Francesc Mompó i Valls que m'ha regalat aquesta rosa tan bonica!!



I també m'ha regalat un poema preciós, però per llegir-lo haureu d'anar a fer una visita al seu bloc!! Ja veureu que val la pena!

Feliç dia de St. Jordi!!

Sant Jordi a Blogville

Aquest joc de St. Jordi a Blogville ha estat genial, sobretot perquè ens ha portat a tots/es a conèixer altres blocs interessants i a crear noves relacions a la xarxa blocaire. 

A mi m'ha tocat el Ricard l'autor del bloc clàssics de cinema; crec que amb les pistes ja has anat notant que tu hi coincidies bastant, així que probablement no serà una sorpresa descobrir que sóc la teva parella! Ha estat divertit pensar pistes i acabar fent un regal. L'objectiu era que tu tinguéssis un llibre, i tot i que semblava una tasca fàcil, resulta complicat escollir un llibre per algú que pràcticament no coneixes en absolut i de qui només saps que és un enamorat del cinema. Així que he decidit...

Regalar-te el llibre que m'estic llegint a l'actualitat, "Si tu em dius vine ho deixo tot, però digue'm vine", de l'Albert Espinosa.



Com que no l'he acabat, no puc dir-te si és molt bo, però et puc dir que de moment m'agrada i que els altres llibres de l'Albert Espinosa que he llegit m'han agradat molt. 

Per animar-te a que te'l llegeixis t'he sel·leccionat un parell de fragments molt macos que he llegit fins ara.

   "Però, de nit, tot canvia. De matinada, fixa't en els edificis alts i veuràs que hi ha pocs llums encesos, molt pocs. Gairebé tothom dorm, tan sols n'hi ha uns quants que estan desperts... I són aquests els que cerquen i els que troben. 
    A altes hores de la matinada, quan tothom dorm, ells estan estimant, o gaudint de converses intenses... I aquests sentiments i aquestes paraules canviaran la seva vida. 
   Jove Dani, sempre has de posar més nits que dies a la teva vida..."

   "Vaig plorar de nou al cotxe, al costat del pare desconegut. 
   És impossible recordar el Sr. Martín i no esclatar a plorar. Recordo que el fill d'una ballarina em va dir un cop que la gent només esclata a riure o a plorar, i que val la pena destrossar-se amb aquests dos sentiments.
   El pare del nen em mirava sorprès. La meva tristesa el superava, però no va dir res. És tan díficil comprendre les llàgrimes dels altres si no es tenen totes les dades. 
   Crec que va ser aleshores quan em vaig adonar que em dedicava a buscar nens perduts per culpa del Sr Martín."


Espero que t'agradi el teu regal de St. Jordi, però a com que és molt evident que a tu t'encanta el cinema, per acabar de rematar aquest St. Jordi blocaire, he decidir regalar-te també la Llegenda de St. Jordi en imatges, que segur que t'agardarà.



Que passis una feliç Diada de St. Jordi!



divendres, 22 d’abril de 2011

Pista de St. Jordi (5)

I ja és divendres! Arriba l'última pista!!



  • Pista 5
    • Què en seria dels fans futbol sense una bossa de pipes? Probablement el mateix que la meva "parella" de St. Jordi sense una bona dosi de crispetes!

dijous, 21 d’abril de 2011

Pista de St. Jordi (4)

Avui dijous una pista més aclaridora...



  • Pista 4:
    • La meva "parella" aquest St. Jordi tindrà una nova escena a recordar a partir del dia 23 d'abril...

dimecres, 20 d’abril de 2011

Pista de St. Jordi (3)

Seguint amb les mateixes intencions que tenia ahir avui penjo una pista nova:



  • PISTA 3
    • La meva parella de St. Jordi és el gran desconegut... tot i que és dels que diu d'on és!

dimarts, 19 d’abril de 2011

Pista de St. Jordi (1 i 2)

Amb el temps una mica just, però amb ganes de confondre el personal (qui avisa no és traïdor), des d'avui fins dissabte aniré penjant pistes per anar preparant el terreny de la meva "parella" de St. Jordi! Com que la meva intenció era fer-ne una cada dia, però ahir no vaig poder fer entrada, avui posaré dues pistes, però la resta dels dies només en posaré una...









  • PISTA 1
    • La meva parella de St. Jordi té una vocal puntejada... que li dóna melodia al nom. Un nom molt maco, per cert!

  • PISTA 2
    • La meva parella de St. Jordi potser no rebrà només un llibre, vist la seva dèria blocaire, probablement estarà més content amb un altre tipus de regal.






diumenge, 17 d’abril de 2011

A l'altra banda de la paret (29)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…

A l'altra banda de la paret
(Per veure l'escena 30 seguiu l'enllaç a ricderiure bloc)



Escena 29

Divendres a les 19 h.


El Joel és al gimnàs.

- Molt bé noies! La classe s'ha acabat, fins la propera setmana, adéu!

Mentre recull les tovalloles i les màrfegues de terra, les alumnes van sortint de la classe de Pilates. Ell, amb ganes d'anar cap a casa, decideix que no es dutxa i que ja ho farà al pis. Es fa la bossa, es posa el xandall i surt del gimnàs. En ser al carrer, de sobte sent el clàxon d'un cotxe.

- Ei! Joel. Perdona, tens un moment?
- Ostres Carme... és que no m'he dutxat i vaig capa casa...
- Només serà un segon, és que tinc un problema i...
- I no podem parlar-ne dilluns?
- És que és personal, et sap greu? No et prendré gaire estona...
- Està bé, què et passa?
- Anem a fer un cafè i en parlem?

El Joel no en té cap ganes de parlar amb la Carme, es sent entre l'espasa i la paret, però finalment es munta al cotxe.

- D'acord.

La Carme és una de les seves alumnes, té 42 anys, per la seva edat és una dona molt maca i exuberant, i està carregada de pasta. Malviu amb el seu marit, que no li fa ni cas, però que amb el seu sou li permet viure la mar de bé sense haver de treballar. Fa un parell d'anys, en un sopar de classe el Joel i Carme es van embolicar, ell no sap com es va deixar enredar per anar a casa d'ella aprofitant que el seu marit era de viatge, però sempre se n'ha penedit, sobretot els mesos següents en que ella sempre buscava l'oportunitat de quedar-se a soles amb ell, fer-li regals, convidar-lo a sopar, etc. Des de fa un any sembla que la cosa s'ha calmat, però... ell encara es sent pressionat cada vegada que la Carme se li acosta.

En arribar a una cafeteria, no gaire cèntrica per sort, baixen del cotxe i s'asseuen a una taula. Demanen 2 tallats i ella immediatament li diu:

- Joel... crec que hauré de deixar de venir al gimnàs.
- Per què? Que et passa res?
- És que al Lluís, el meu marit, les coses a la feina no li van gaire bé. Des de fa dos anys l'empresa només té pèrdues i estan pensat de deslocalitzar-la i instal·lar-se a la Xina; i si és així, haurem d'anar a viure allà, com a mínim un parell d'anys, fins que es recuperi l'economia.
- Ostres... llavors si que hauràs de deixar el gimnàs! Però segur que allà trobaràs moltes alternatives per seguir estant en forma, fer tai-chi o qualsevol altra esport oriental, que els xinesos són uns cracks en la matèria.
- Però... Joel, jo no hi vull anar a la Xina. Jo no vull deixar el gimnàs. Jo no vull deixar de veure't.
- Mmmm...
- Ja sé que sóc més gran que tu, però, des d'aquella nit jo...
- Carme, no hi pensis més en allò, va passar perquè estàvem de festa, i els dos estàvem deprimits...
- No Joel, jo amb el meu marit fa anys que no sóc feliç, i quan et vaig conèixer, vas despertar en mi sentiments que feia anys que no sentia...
- Carme, jo no vull estar amb tu, jo no sento el mateix...
- Però Joel, si tu i jo ens entenem, i ens ho podríem passar molt bé...
- Carme, jo no t'estimo, em sap greu si t'he donat una impressió que no era, però...
- Però de vegades l'amor ve després... potser si provem de veure'ns més sovint... jo estic disposada a deixar al Lluís.
- No Carme, si vols deixa-ho amb el Lluís, però no per mi... jo... jo... jo he tornat amb al Rosa i estic molt enamorat.
- Com?
- Doncs, fa unes setmanes que ens estem veient i hem decidit tornar-ho a provar.
- Però, jo em pensava que... bé, és igual, no vull fer més el ridícul, marxem!

I deixant els tallats a mitges, s'aixequen es munten al cotxe i sense dir-se ni paraula la Carme porta al Joel a prop de casa i marxa sense ni mirar-lo.

Mare meva quin embolic, pensa el Joel, sort que m'he inventat això de la Rosa, sinó... quin "berenjenal". Espero que no ho sàpiga que és mentida. De fet, crec que no hi tronaré mai més amb la Rosa, ja no és el que era. Al llit seguim funcionant molt bé, en la relació quotidiana també ens entenem, però... jo l'últim dia me'n vaig adonar que ja no és el mateix... que no hi puc tornar, que no hi vull tornar.

En arribar al portal es troba de cara amb la Natàlia que surt del bloc. La mira, ella també el mira, però no es dirigeixen la paraula. Ostres... quin mal rollo amb la Nat. Pensa el Joel. Si no fos tan cria...


Ai aquest Joel que té cops amagats...




Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:

divendres, 15 d’abril de 2011

República Catalana



Catalans : 
 
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. 
D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. 
 
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. 
Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. 
 
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. 
 
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. 
 
Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya. 

Barcelona, 14 d'abril de 1931. 

El President 
FRANCESC MACIÀ MACIÀ 

diumenge, 10 d’abril de 2011

A l'altra banda de la paret (27)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…

A l'altra banda de la paret
(Per veure l'escena 28 seguiu l'enllaç a ricderiure bloc)






Escena 26

Dimarts19.45 h.

El Joel torna de la feina molt cansat. Només arribar a casa, omple d'aigua la banyera i hi posa sals relaxants, tornar a la feina després de tants dies és dur. Es connecta l'Spotify a l'ordinador i es submergeix a l'aigua. Al cap de pocs minuts li sona el telèfon, però com que no espera cap trucada decideix no agafar-lo. Uns minuts després li sona el timbre de casa. El Joel no pretén obrir, però el timbre segueix sonant insistentment, així que finalment, s'embolica amb una tovallola i va cap al porter automàtic.
- Qui és?
- Ei Joel! Sóc la Rosa, m'obres?
- Rosa! - I ràpidament obre la porta.
Quan la Rosa entra i el beu tot mullat i amb la tovallola es posa a riure.
- Hosti, eres a la dutxa?
- No tia, m'havia omplert una banyera... però vaja, si t'esperes em dutxo ràpid i surto, o tens pressa?
- No. Passava per aquí a prop i com que feia dies que no et veia he decidit fer-te una visita. Abans de venir t'he trucat, però no me l'has agafat.
- Doncs mira, ahir vaig tornar a la feina i avui ja estic fet caldo. Esperes a que em dutxi?
- I tant... si vols vinc i et frego jo... hahaha!
- Dona... no cal, però si vols...
- Va, va... fes, fes...
- Ara torno.
El Joel es fa una dutxa rapida, es posa els pantalons del pijama, una samarreta i torna amb la Rosa; quan arriba la troba a la cuina, remenant els armaris i cantant la Primavera Trompetera dels Delinqüents que sona pels altaveus.
- Iep! Què busques? - Pregunta el Joel.
- Ei! És que tinc gana, i... he pensat que podem fer algo per sopar, alguna d'aquelles receptes que t'agradaven tant...
- Com un rissoto de parmesà per exemple?
- Síiííí! Pot ser?
- I tant... vinga va!
Els dos es posen a fer el sopar. Mentre cuinen, bromegen, canten, riuen i fins i tot ballen en plan hiphopero una de les cançons de la Mala Rodríguez. Després s'asseuen al sofà a esperar que s'acabi de coure l'arròs.
- I què Rosa, venies per algo o de passada?
- La veritat és que tenia ganes de veure't...
- Uau! Quin honor! Que afortunat que sóc!
- Hahaha! És que com que tu no em vens a veure mai...
- Dona... mai, mai... alguna vegada si que vinc.
- Si, però jo vinc molt més... això és que tu no em trobes a faltar tant com jo?
- Mmmm... de vegades si...
- A si?
- Sí
- I quines vegades...
- Doncs... quan... va deixem-ho estar...
- Hahaha! Fas cara de vergonya i tot... doncs jo et trobo a faltar molt, i últimament penso molt en tu...
- Ostres, ja és l'hora... l'arròs ja estarà...
- Si. Va, sopem?
- Som-hi!
Es serveixen i seuen a taula.
- Joel, i... no em convidaràs a una copeta de vi?
- Dona, és que jo entre setmana no bec, però... si et fa gràcia obrim un vinet del Priorat. Però tu no beguis gaire que sinó no arribaràs a casa.
- Home, si ho necessités em podria quedar a dormir, oi? No hi ha una habitació de convidats en aquest pis?
- Dona, si que et podries quedar, però segur que no seria a l'habitació de convidats...
- A no? Em faries dormir al sofà?
- Rosa, si mai et quedes a dormir serà al meu llit. - Dit això, el Joel s'aixeca, obre l'ampolla de vi i en serveix dues copes.
Sopant i bevent la conversa s'anima.
- Me'n poses més?
- Ai Roseta que amb aquesta copa ens acabem l'ampolla, i jo que avui estava molt cansat, ara ja vaig una mica tocadet.
- Doncs millor, així dormiràs més pla...
- Si, si... el que passa és que ara no només tinc ganes de dormir...
- A no? I de què més tens ganes...
El Joel s'aixeca, recull els plats, omple les dues copes amb el que queda a l'ampolla i mirant-se la Rosa respon.
- Crec que serà millor que no t'ho digui! Hehehe!
- Vaaaa... digues què et ve de gust, igual avui estàs de sort!
- No ho crec... - I dient això agafa la copa i s'asseu al sofà.
La Rosa també s'aixeca, es treu les sabates i s'asseu al costat del Joel posant els peus sobre les seves cames. El Joel només notar els peus de la Rosa sobre seu sent que se li posa la pell de gallina mentre li augmenta la temperatura corporal. Aleshores la Rosa diu:
- Recordes quan estudiàvem i compartíem pis.
- Ho recordo...
- Quan ens asseiem així al sofà sempre em feies massatges...
- Sí, i després del massatge recordo que tu...
- Buff! ...ho recordo, ho recordo...
- Que vols que te'n faci un ara?
- Mmm... si et ve de gust... a mi m'encantaria...
- A mi també m'encantaria...
Llavors la Rosa es treu la samarreta i, mentre es desfà els sostenidors, s'estira boca avall al sofà; el Joel al mateix temps, es treu les sabates i s'asseu a sobre el cul de la noia acariciant-li l'esquena.



Ai,ai,ai! Què deu passar després dels massatges??




Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:

divendres, 8 d’abril de 2011

No m'agraden els gats!

Des de petita que tinc clar que no m'agraden els gats, suposo que la influència materna (ma mare els hi té por) ha fet que mai m'hagin fet gràcia els felins, que sempre he  acusat de traïdors i malèvols, tot i no haver conviscut mai amb cap d'ells. Però des de sempre que, quan vaig a casa la gent que tenen gats, no me'ls puc treure de sobre.


Fa un parell d'anys que vaig anar a viure amb una amiga, ella sempre ha tingut gat a casa seva, i viure sense gat per ella era complicat. Des del primer dia que insisteix que tinguem un gat, i jo mai hi he accedit, perquè... no m'agraden els gats!


Però fa vora mig any tot va canviar; la meva companya em va aparèixer a casa amb un mini-gat que havia trobat mig abandonat, i és clar, a mi no m'agraden els gats, però com que sóc una noia sensible, en sentir "gat abandonat" vaig permetre que el portés a casa de forma temporal... uns dies després vaig descobrir que, tot i que no m'agraden els gats, m'agrada el nostre gat.


Només vaig posar una condició perquè es quedés a viure amb nosaltres, escollir jo el seu nom... per això el nostre gat es diu MEU! I em sembla que li va agradar bastant, perquè els primers mesos només feia que dir: meeeu, meeeu, meeeu!

Ara ja és molt més gran, però és que en aquesta foto està tan guapo!

Així que ara a casa som tres, i estic feliç de tenir un gat, tot i que he de dir que és molt entremeliat. Però encara que ho deixi tot ple de pels, que esgarrapi les portes, que es mengi tot el que troba, fins i tot les plantes (té deliri pel potus!), m'amagui les joies, em desperti a mossegades, em tiri l'alè mentre dormo o trenqui tots els gots i plats que troba pel seu camí, crec que l'estimo.

A més, un animal de companyia, sobretot, sobretot, fa companyia!

dimarts, 5 d’abril de 2011

Recordeu aquesta data: 6 de gener del 2015

Aquest matí m'he trobat una notícia blocaire molt interessant, fa uns dies que corre pels blocs però jo l'he descobert avui, LA TROBADA VIRTUAL BLOCAIRE.



Un parell de blocaires molt previsores han tingut una idea molt original per mantenir el contacte amb les persones que el dia 6 de gener del 2015 formin part de la blogosfera i per aquelles que alguna vegada n'han format part. Fins i tot han creat un bloc especial per la data assenyalada, Roda el món i torna al bloc.

Jo m'hi he apuntat, no sé on seré aquell dia, no sé com serà la meva vida, no sé si tindré bloc, però "avui" penso que serà molt maco participar-hi! Per això, i perquè sóc molt despistada, he decidit posar-me el meu propi comptador al bloc; així, si la meva dèria blocaire dura ho aniré veient, i sinó, sabré a quin lloc he de buscar per recordar la data. 

Així què, ens trobem el proper 6 de gener de 2015??

diumenge, 3 d’abril de 2011

A l'altra banda de la paret (26)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…

A l'altra banda de la paret
(Per veure l'escena 25 seguiu l'enllaç a ricderiure bloc)






Escena 26

Divendres 18.30 h.

El Joel surt al carrer, ha quedat amb el Miquel i l'Ignasi per fer una canya a un bar proper a casa seva. Quan arriba, els seus amics ja hi són.
- Iep! Què tal?
- Ei! Ja t'han tret el guix? - Diu el Miquel tocant-li el braç.
- Ja veus... - Diu el Joel ensenyant el braç.
- Hosti, trobo que se t'ha quedat escanyolit, oi? - Comenta l'Ignasi.
- Home, tants dies tapat... Ara tornarà a pillar musculatura. A partir de dilluns torno a la feina, que aquesta setmana encara no m'han deixat anar a treballar.
El Joel va a demanar una birra i quan torna diu.
- I què valtros, què expliqueu?
- Això valtros, que ara m'explicava el Miquel que la setmana passada vau intimar amb les veïnes, no? - Diu l'Ignasi rient.
- Hosti, mira que ets bocasses Miquel!
- Ei, que jo no he dit res de tu, només li he explicat lo meu amb la Joana.
- Iep, què has d'explicar tu? - Pregunta sorneguer l'Ignasi.
- Jo?? Res, res... - Diu el Joel mirant malament al Miquel.
- Com que res? Va, xerra?- Reclama l'Ignasi
- Doncs res, que em vaig embolicar amb la veïna. Punt i final.
- Hosti nen, ja veig que no va anar bé.
- Doncs no, va anar fatal. I no en vull parlar.
- D'acord, d'acord... doncs no en parlem més. Total, jo ara he de marxar que tinc sopar d'antics companys de la uni i encara he d'anar-me a dutxar. - Diu mentre recull les seves coses i es prepara per marxar.
- Au doncs! Ens veiem demà? - Pregunta el Miquel.
- No ho sé, depèn de com acabem avui, que aquests la lien molt! Vinga, adéu! - Diu l'Ignasi ja marxant.
- Vagi bé! - S'acomiada el Joel.
- Tio, que radical no? - Li diu el Miquel al Joel.
- Jo? Per què?
- Txeic, perquè tampoc és tan greu lo de la Natàlia...
- Tio, que passo! que no en vull ni parlar, ni saber res... a més, aquesta setmana me l'he trobat un parell de cops més a l'escala i ni em mira, doncs a cagar! Penso que per unes calces no n'hi ha per tant?
- En realitat crec que lo de les calces no li va molestar gaire, crec que li va molestar més lo altre...
- Què? Què és lo altre? Què saps tu? Ja has parlat amb la Joana?
- Doncs si, l'altre dia vam quedar i em vaig disculpar per haver marxat sense ni dir-li adéu i em va comentar que havia estat parlant amb la Natàlia.
- I què t'ha dit?
- Res... que al llit les coses no van anar bé i que la Natàlia s'havia enfadat.
- Com? Què vols dir amb que al llit les coses no van anar bé?
- Ai tio! Tu sabràs... la Joana em va dir que la Natàlia només li havia explicat que eres un ejaculador precoç...
- Però... serà capaç la tia!!! Tu creus que ha d'anar explicant aquestes coses a les amigues. I la Joana déu ni dó, perquè ja podria estar calladeta, no?
- Ei tio, no passa res, només m'ho ha dit a mi en confiança i no em va explicar res més... a veure si et penses que vam estar parlant de valtros.
- Tio, em sembla molt fort!! - El Joel agafa el got i s'acaba la cervesa que li queda d'un glop. Llença un bitllet de 5 € damunt la taula i diu. -  Me'n vaig... no estic d'humor.
- Però tio... - Diu el Miquel mentre veu al Joel sortint per la porta del bar molt emprenyat.
El Joel, molt enfadat, enfila el carrer amunt fins a casa, puja els 4 pisos quasi corrent i en arribar al replà pica al timbre de la Natàlia, al cap de pocs segons la Natàlia obre la porta i ell, sense donar-li ni temps a dir res li diu.
- Tia! Ves-te'n a la merda.
Llavors el Joel es gira, obre la porta de casa seva, entra i es deixa la Natàlia amb un pam de nas.


Ara si que s'ha liat parda!!
Voleu dir que es pot arreglar això??


Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços: