Escena 20
Dissabte 5.30 h.
Mentre el Joel busca les claus de casa, la Natàlia ja ha obert la porta del carrer i tots pugen cap al seu pis. En arribar, el Miquel ràpidament busca el lavabo. Mentre, la Joana, traient-se les sabates, es llença al sofà i li demana a la Natàlia l'ampolla de xupito per rematar la nit. El Joel, mig marejat, s'asseu al costat de la Joana i li reclama a la Natàlia les galetes de xocolata que els hi ha promès. La Natàlia va cap a la cuina a buscar-ho tot i crida.
- Ei! que algú em vingui a ajudar, que entre ampolla, gots i galetes no puc!
La Joana, descaradament fa una empenta al Joel animant-lo a anar-hi mentre ella s'acaba d'estirar del tot al sofà. El Joel s'aixeca per ajudar a la Natàlia i va cap a la cuina.
- Va marreca! Que ja veig que, com quan eres petita, em necessites perquè et faci de mainadera... hahaha!
- Calla i ajuda'm tontet! - li diu la Natàlia amb un somriure de complicitat mentre l'omple de gots, tovallons i altres menesters.
Mentrestant, el Miquel surt del lavabo i s'asseu al costat de la Joana, que li demana que li faci un massatget als peus. Ell hi accedeix, però aprofita per fer-li pessigolles... Així, comencen una batalla de pessigolles i rialles escandaloses que fan que la Natàlia tregui el cap de la cuina per demanar-los-hi que baixin la veu, perquè són quasi les 6 de la matinada i els veïns dormen. Llavors el Joel l'agafa d'un braç, l'estira cap a dins i li diu.
- Nat, deixa'ls que facin!
- Home Joel, que amb aquest escàndol despertaran tota l'escala.
- Però si el veí principal sóc jo i també sóc aquí, i els altres ni ens senten... i si ens senten, no passa res que un dia és un dia. A més, així els hi donem algun tema per parlar demà al matí i no s'avorreixen tant.
- Ostres... doncs a mi no m'agradaria que malparlessin de mi, que encara fa massa poc que visc aquí.
De sobte les rialles del Miquel i la Joana s'aturen, i quan el Joel i la Natàlia surten carregats cap al menjador, se'ls troben l'un damunt l'altre embolicant-se de valent.
- Uff! Tio, què fem ara??
- No sé, jo quasi que me'n vaig cap al meu pis que em sembla que aquí faig nosa.
- Si home, a mi no em deixis aquí sola amb el marron.
- Ai ella! Sempre necessita ajuda, no deus tenir por que el Miquel també se't tiri a sobre... hihihi!
- Aiii Joel! Va... què faig ara? Pren al teu amic, no?
- Noooo! Això no m'ho perdonaria mai el Miquel... però si vols vine a casa meva i demà ja els vindrem a despertar...
La Natàlia, en sentir la proposta del Joel, es posa vermella com un tomàquet preguntant-se si això ho diu per fer-li un favor o si és una proposta d'una altra mena; però sense ni repensar-se'n, segueix al Joel que ja ha obert la porta del replà.
- Nat, prenc les galetes, però els xupitos per part meva ja els pots deixar, que em sembla que ja hem begut prou...
- Vols dir?? Si em pensava que eres un noi valent i atrevit tu... i que la cria era jo... va home, fem l'últim xupitet i a dormir!
- Què vols dir? que no em veus capaç de fotrem un xupito? Si ho faig per tu, que ja vas molt torta i no m'agradaria que em vomitessis al pis...
- Vomitar jo, vaaaa... que quan vulguis et tombo a xupitos!
- Va valenta, agafa l'ampolla doncs!
Només entrar al pis el Joel agafa l'ampolla d'anís sec que porta la Natàlia i en serveix dos gotets.
- Au Nat, a la teva salut! Cap a dins! - i d'un glop es veu el seu got.
- Què? Que no em veus capaç... mira! - I la Natàlia també se'l beu.
- Un altre doncs? - Diu el Joel mentre reomple els gots de nou.
- D'acord! Però aquest cop brindem per...
I tot agafant el got, la Natàlia es treu les sabates i s'asseu al sofà amb els peus a sobre. El Joel, també amb el got a la mà s'asseu al seu costat i pregunta...
- Per què vols brindar?
- Mmmm... per... mmmm... per nosaltres!
- Vaaaa... que típic... no se t'acut res més original...
- Hahaha! I a tu? Em pensava que tenies més iniciativa...
- Que xulilla tu, si no recordo malament ja ho eres bastant xuleta de petita.
- Va calla, que ho devia aprendre de tu lo de xulejar, perquè era el que em feies sempre!
Llavors, el Joel d'esquitllevi veu el rellotge del menjador que marca les 6.30 h.
- Ostres tia, ja són dos quarts de 7.
- Buff! Si ja es fa de dia... què fem? Anem a dormir?
- Quasi que si, no?
- Doncs on dormo?
- Ostres, l'habitació de convidats està super enredada, hi tinc la bicicleta, l'ordinador, i tota la roba que he tret de l'estenedor per sobre del llit, quasi millor que dormis a la meva habitació i jo ja dormiré al sofà.
- Ei, em sap greu, si vols ja dormo jo al sofà...
- No, no, que ni la teva ni la meva mare m'ho perdonarien això... així que dorm tu al llit que jo ja m'espavilo.
- Vinga, doncs decideix el brindis!
- Mmm... ja ho sé! Brindem per una convivència veïnal tant divertida com aquesta nit....
- Ai... que et poses tendre! Hahaha! Au doncs, brindem per això...
Xoquen els dos gotets, amb tant mala sort que el Joel fa un mal gest amb el braç enguixat i dóna un cop massa fort al got de la Natàlia, i els dos xupitos cauen per sobre del sofà.
- Ala! Què has fet? - Diu la Natàlia fent un salt del sofà.
- Hosti, m'ha agafat una punxada al braç i he hagut de canviar la postura, ho sento.
- Tio, però has mullat el sofà, demà farà una pudor d'anís insuportable, i avui ja no hi podràs dormir.
- Bueno, ja posaré una manta o algo i m'hi estiraré a sobre...
- No home, no! Que això ho has de deixar ventilar...
- Però és que l'altra habitació ja t'he dit que...
- Ei, podem dormir junts Joel, que no passa res, i no és la primera vegada que dormo amb un noi eh...
- Ja, però... no sé, em sap greu...
- A veure, per part meva no hi ha cap problema, però si tu no vols jo no t'insistiré que ja tinc moltes ganes d'anar a dormir.
- D'acord, està bé... dormim al meu llit...
Uau!! Dormen junts!!!
Uff... i ara què passarà entre els llençols??
Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:
Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, Escena 5, Escena 6, Escena 7, Escena 8, Escena 9, Escena 10, Escena 11, Escena 12, Escena 13, Escena 14, Escena 15, Escena 16, Escena 17, Escena 18 
