"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal

Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibres. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 de juliol del 2011

El vertigen del trapezista

Després de més d'un mes d'aturada total de les dinàmiques blocaires, retorno amb ganes d'entrar de nou a la blogosfera.

Aprofitaré aquesta entrada per recomanar el llibre d'un amic blocaire que la majoria de vosaltres coneixeu, en Jesús M. Tibau, perquè qui més qui menys, alguna vegada haurà participat a algun dels seus jocs literaris.

A mi m'agrada molt llegir, per això St. Jordi és una de les meves festes populars preferides. Enguany, entre altres llibres que em vaig comprar, també va caure a la meva bossa El vertigen del trapezista, que a més va ser el primer que em vaig llegir tan bon punt vaig arribar a casa.


Aquest llibre, darrere un títol tan "trepidant", amaga 34 contes de tota mena, que són molt ràpids de llegir i que sempre et porten a una magnifica reflexió. El que més destacaria és el realisme que desprenen, ja que totes les històries que hi podeu llegir s'apropen molt a la realitat de la gent d'apeu i això, probablement és el que més m'ha agradat. A més, jo que sóc de Mont-roig del Camp, un poble proper a Cornudella del Montsant i que he passejat per la Serra del Montsant en diferents ocasions, pràcticament podia imaginar-me al mig de totes les històries, imaginava els carrers, els personatges, etc. I quan un llibre et fa sentir "com a casa" sempre és d'agrair.

Així doncs, us recomano que el compreu i el llegiu quan en tingueu ocasió, i per posar-vos la mel a la boca, us penjo un vídeo on podreu llegir l'últim fragment del llibre.


Apa, salut i fins aviat!!!



dimecres, 22 de desembre del 2010

Dubtes vitals



Estava enfadat am si mateix, però després se li va acudir que en el fons és bastant natural no saber el que un vol:
L'home no pot saber mai què és el que ha de voler perquè no té més que una vida i no la pot ni comparar amb les seves vides anteriors ni corregir-la en les posteriors.
Què és millor, estar amb la Tereza o quedar-se sol?
No existeix cap mena de possibilitat de compovar quina decisió és la millor, perquè no existeix cap comparació possible. L'home ho viu tot de seguida per primera vegada i sense cap preparació. Com si un actor representés la seva obra sense el més petit assaig. Però, quin valor pot tenir la vida si el primer assaig de viure ja és la vida mateixa? Per això la vida sempre sembla un esbós. Però tampoc esbós no és la paraula precisa, perquè un esbòs és sempre l'esborrany d'alguna cosa, la preparació per a una pintura, mentre que l'esbós que és la nostra vida és esbós per a res, un esbós sense pintura.
"Einmal ist keinamal", Tomás es repetia per a si mateix aquest proverbi alemany. El que s'esdevé només una vegada és com si no s'esdevingués mai. No poder viure més que una sola vida és com no viure'n cap.

"La insostenible lleugeresa del ser"
Milan Kundera

dimarts, 14 de desembre del 2010

Un got d'aigua


Un conferenciant parlava sobre la gestió de la tensió. Va aixecar un got d'aigua i va preguntar a l'auditori:
- Quant creieu que pesa aquest got d'aigua?
Les respostes van oscil·lar entre els 20 i els 500 grams. Aleshores, ell afegí:
- El pes absolut no importa. Depèn del teps que el sostingui. Si el sostinc durant un minut, no passa res. Si el sostinc durant una hora, em farà mal el braç. Si el sostinc durant un dia sencer, haureu de trucar a una ambulància. I el pes és exactament el mateix, però com més temps el sostinc més pesat es torna. -I conclogué-: Si duem les nostres càrregues tota l'estona, més tard o més d'hora ja no serem capaços de continuar; la càrrega s'anirà tornant cada cop més pesada. El que hem de fer és deixar el got en algun lloc i descansar una mica abans de tornar-lo a sostenir. De tant en tant, hem de deixar la càrrega de banda. Només si descansem podrem continuar. Així, doncs, abans d'entrar aquesta nit a casa, deixeu fora la vostra càrrega, en un racó. Demà -si ho creieu convenient- la podreu recollir una altra vegada en sortir.




"No són contes... és la vida!"
Relats d'ecologia emocional
Jaume Soler i Maria Mercè Conangla