"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal

Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dimarts, 29 de setembre del 2009

Hitler no es va suïcidar.

Ahir al vespre mirant les notícies mentre sopava en vaig sentir una que em va fer escandalitzar, bé, la majoria m'escandalitzen, però una em va captar l'atenció en extrem i m'ha portat a buscar informació sobre la mort de Hitler.

La notícia és que s'ha descobert que el crani que s'ha guardat durant més de 60 anys com a prova de la mort de Hitler en una caixa forta del Kremlin rus que mai es va mostrar a la opinió pública i que per tant no va ser estudiat, no era de Hitler. Ara s'ha investigat i s'ha comprovat que l'ADN del genocida no es correspon amb el del crani, sinó que es tracta del crani d'una dona de menys de 40 anys morta d'un tret al cap. Al 1945 Hitler tenia 56 anys.

Llavors, si l'única prova de la mort de Hitler és un crani que ara sabem que no era seu, com sabem que Hitler va morir?

Segons la història oficial, el dia 1 d'abril de 1945, Hitler va suïcidar-se d'un tret al cap al bunker a Berlín on s'amagava acompanyat d'Eva Braun, la seva amant, en veure's envoltat per les tropes russes i americanes. Quan les tropes russes van entrar al bunker van trobar els seus cossos cremats, perquè Hitler ho havia ordenat així als seus homes perquè no volia que el seu cos fos sotmès a "escarni públic", així doncs segons la versió oficial, mai ningú va veure el cos mort de Hitler. Només una mandíbula, un fragment de crani i els trossos de sofà on suposadament va morir Hitler --impregnats amb restes de sang--  van ser conservats.

Totes les restes van ser traslladades a Moscou al final de la guerra i van ser emmagatzemades en secret durant dècades, fins que el 1970 el KGB les va incinerar i en va llençar les cendres a un riu. Abans de la incineració només se li va permetre estudiar les restes del dictador a Bellantoni durant una hora, temps durant el qual va obtenir mostres d'ADN, que va traslladar posteriorment al seu laboratori a Connecticut, on s'ha arribat a la conclusió que el crani corresponia a una dona i no a Hitler.

A mitjans de la dècada dels 70 el govern rus, per desmentir algunes notícies que apuntaven a que Hitler havia escapat, també va públicar unes fotos que suposadament mostraven les restes de Hitler que  van trobar els soldats i s'havien pogut estudiar, i que encara apareixen a alguns llibres d'història. 



Evidentment, les fotos són falses i increïbles.  En realitat es tracta d'un doble que distava molt d'assemblar-se a Hitler, diversos estudis han demostrat que les mides del cos i les formes dels seus membres no tenen cap tipus de relació amb les de Hitler; però el més curiós és que distava molt de ser un cadaver incinerat, perquè la seva cara es reconeixia i resulta impensable que els ajudants de Hitler descuidéssin aquest detall en incinerar-lo. A més, d'aquest cos es pot extreure molt més que un cràni i una mandíbula.

Des del 1945 hi ha centenars d'articles que informen sobre aquesta història i dónen una versió contrària a la oficial, fins i tot hi ha molts testimonis que diuen haver vist a Hitler a Argentina durant els anys posteriors a la caiguda del III Reich, però mai s'ha dut a terme una investigació seriosa per part dels diferents governs que hagi permès descobrir quina és la veritat, sinó tot el contrari, les investigacions que s'han dut a terme des de diferents països, que són molt nombroses, sempre s'han torbat amb entrebancs i pressions quan intentaven desmentir la versió oficial .

Què va passar? Què va fer Hitler?

Al final de la guerra, le tropes americanes i russes que van entrar a Alemanya, estaven més interessades en atrapar als científics alemanys que s'encarregaven de la fabricació d'armament de guerra que en atrapar al propi Hitler, motiu pel qual en els últims dies Hitler va poder escapar. La mentida del seu suïcidi va sorgir perquè, en aquell moment, els americans i els russos, creien que podrien tornar a ser capdevanters de l'hegemonia mundial amb aquella gesta, i dir que Hitler havia escapat hauria estat vergonyós i vés a saber els interessos que hi havia a canvi de salvar-li el cap a Hitler.

Així que alguns creuen que van decidir no admentre que Hitler s'havia escapat amb la seva amant davant dels nassos de tota la població mundial per vergonya. I d'altres afirmen que es tracta de cercles de poder mundial que van muntar aquesta versió oficial per sostenir grans interessos econòmics i polítics internacionals.

Totes les contrainvestigacions dutes a terme en els anys posteriors a la guerra, apunten a Argentina com a residència de Hitler la resta de la seva vida. L'any 1945 Argentina estava governada per Perón i Evita, que acollien als nazis que marxaven d'Europa, dontant-los-hi identitats falses i documentació, a canvi de diners i beneficis polítics i militars. http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=202464

I molts articles i llibres parlen del nombrosos desembarcaments de nazis a través de submarins alemanys a les costes argentintes, alguns dels quals resten enfonzats a pocs metres de la costa. Fins i tot he trobat algún article que vincula a Eva duarte, Evita, amb els espies alemanys http://www.lavozylaopinion.com.ar/cgi-bin/medios/vernota.cgi?medio=lavoz&numero=ult¬a=ult-21.

I la veritat?

Probablement la veritat no la sabrem mai, si més no, segur que no serà a través d'un comunicat oficial, però hi ha nombrosos autors que han donat una nova veritat fruit de la seva propia investigació, un exemple és Abel Basti. Aquest autor ha escrit un llibre que sembla molt interessant fruit d'un treball d'investigació que pretén demostrar que el Führer no es va suïcidar a Berlín sino que probablement va fugir a l'Argentina amb el suport dels americans http://www.hitlerargentina.com.ar/index.html.

Actualment a Hitler ja no el trobarà ningú, perquè tenint en compte que va néixer l'any 1889, ja no és viu segur, però considero que el genocidi comès sota les seves ordres mereix que hi donem dos tombs més...


dimecres, 23 de setembre del 2009

Festival a Tarragona!

Aquests últims dies he estat festival rere festival a Tarragona, que celebra les festes de Sta. Tecla, i m'ho he passat tan bé que l'ocasió mereix una entrada al blog!

No faré pas una crònica de tots els actes que s'han fet ni de tots els concerts que he vist... però hi ha un acte que mereix ser explicat i reconegut com a festival mític tarragoní, només comparable amb la Patum de Berga, i és la Baixada de l'Àliga. Vaia festassa! Per qui no hi ha anat o no n'ha sentit a parlar, cal dir que és una festa flipant en una nit entre setmana i on la majoria de la gent, el dia següent ha d'anar a treballar i, tot i així, està a petar de gent.

Doncs el festival és simple, a la plaça de la Seu de Tarraco s'hi acumula tot un munt de gent amb l'únic objectiu de seguir el seguici festiu, format per l'Àliga al davant i els gegants i la resta del bestiàri al seu darrere, acompanyats cada un per una banda. Explicat així sembla que la cosa no tingui massa gràcia ni sigui gaire captivadora, però és tot el contrari.

L'acte començava a les 12 en punt de la nit, però us asseguro que a les 11 tant la plaça, com les escales de la catedral i tots els carrers que hi fan cap estaven a petar de penya que anaven carregats amb la seva "mamadeta" o calimotxo, indispensables per no deshidratar-se entre aquella multitud, i que una hora abans ja cantaven totes les cançons hagudes i per haver, traient a relluir els draps bruts del seu territori amb ritmes com "boti, boti, boti, de Reus qui no boti". Fins que a l'hora exacta va sortir l'Àliga al peu de l'escala, la qual cosa va fer exclamar fins a punts insospitats tota la gent que hi havia allà reunida. A més l'animal anava vestit d'infermera preparada per vacunar a tothom contra la grip A. I llavors va començar a sonar el Paquito xocolatero, que va fer que tota la plaça fes moviments eròtics durant uns minuts, que van servir de preludi de la cançó estrella que esperava tota la gent allàr reunida, l'Amparito Roca, que ja no va deixar de sonar en tota la nit! Flipant!

A partir d'aquest moment comença el festival. L'Àliga baixa les escales entre centenars o milers de persones aclamant-la i ballant al ritme de l'Amparito, fent que el pocs metres que ens separen de la plaça del Rei es fagin intransitables, mentre des dels balcons els veïns van tirant aigua per remullar tota aquella gentada. Llavors el seguici va entrant a la plaça del Rei on fa una curta paradeta, fins que arriba l'últim grup del seguici, i de seguida continua la festassa en el mateix format, fins a la plaça de la font, on cada personatge fa el seu ball i la on gent comença a dispersar-se.

Impressionant!

Jo ho havia vist, sabia el que era, però mai hi havia estat al mig, fins enguany... i us asseguro que hi tornaré!
Aquí us deixo unes imatges!


divendres, 18 de setembre del 2009

He de deixar de FUMAR!

Txeic... he de deixar de fumar! De fet tothom hauria de deixar de fumar... sobretot després de veure això!



Una imatge val més que mil paraules, no?

Au, doncs ja l'heu vist!