"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dissabte, 27 de novembre de 2010

Díficil el·lecció!



Avui és el dia de reflexió abans de les properes eleccions al Parlament de Catalunya i jo, tot i així, encara no sé a qui votaré, ni tant sols si votaré! Per primera vegada, sento que no cal anar a votar.

No em sento representada per cap partit polític, i totes les fórmules que demostrarien això a través del vot, ja sigui fent-lo nul o votant en blanc, no em semblen pas satisfactòries, perquè finalment serà com deixar via lliure al partit majoritari, que en aquest cas crec que, inevitablement, serà CiU. 

Recordo, que a les últimes el·leccions hi va haver un índex molt alt de persones que no van anar a votar,  i tot i que la majoria de partits van dir que l'augment de l'abtenció per part de la població catalana l'havien entès com un càstig, no hi ha hagut cap canvi, ni en la forma de fer política ni en cap altre sentit. Potser s'hauria de fer una jornada de reflexió el dia següent a les eleccions per valorar coses com aquestes, i sortir al carrer a preguntar a la gent perquè no va anar a votar. Tothom que es queda a casa el dia de les eleccions no és pas que no sàpiguen de què va, o que passin de tot, jo no dic que d'aquests no n'hi hagi, però dubto que siguin la majoria.

Realment, penso que constantment se'ns entavana a través dels mitjans de comunicació perquè ens decantem per un o altre grup polític amb tonteries, sense que cap dels partits tingui una intenció real de millorar la situació de la població com a motiu principal per arribar al govern. I en l'últim mes, sentir els eslògans publicitaris dels partits polítics catalans, t'acaba de deprimir. El poder és l'objectiu, i després ja decidiràn com ho fan i com gestionen els recursos dels quals disposen.

La major part del debat electoral d'aquesta setmana passada es va centrar en fer-se critíques els uns als altres en relació a la situació econòmica actual, la qual cosa va deixar en una posició bastant crítica al PSC. Jo crec que l'estat econòmic del país, ni és responsabilitat d'un sol partit, ni es solucionarà  amb cap dels que esperen ser escollits, però tot i així, no li resto importància al tema, tot i que em sembla que l'han explotat excessivament. Se m'acut que el lema "la unió fa la força", hauria estat un bon eslògan per a unes eleccions com les de demà, seria una bona fórmula per millorar en tots els sentits, i en el debat l'únic que ho va dir va ser el representat del ICV. Per mi, ho fagin millor o pitjor, sempre serà més positiu que al govern hi hagi diferents colors que no un de sol.

En realitat no sé molt bé què faré demà, ja ho he dit, però tinc clar el que faria si pogués i si servís d'alguna cosa; cridaria a la ciutadania i els convidaria a presentar-se als col·legis electorals amb una pancarta com aquesta:





Què en dirien els mitjans de comunicació davant d'una revolta ciutadana com aquesta?? Sería boníssim!! Perquè de vegades les coses no són blanques o negres, i els polítics sembla que no se n'adonin.

Com a última opció també valoro anar a votar a la CORI, a veure si així ho entenen que hi ha gent que no es sent representada per ningú i que volen una altra cosa.


Novembre estèril



De vegades sembla que em dónes l'esquena, mentre al pit et floreixen margarides. Em sento com la terra bruta i escopida que ni els animals volen trepitjar. I la memòria, traint-me, em retorna imatges d'altres temps en que jo era qui regava les teves flors i tu qui collia els rams per regalar-me'ls.

La vida ens posa a prova constantment, i els ulls ja no volen restar oberts davant la por, la teva por que provoca el meu pànic. I els tanco, per no obrir-los mai més.

novembre - 2009


En llegir-lo he tornat a experimentar la mateixa sensació que quan el vaig escriure. Ni és un poema bonic, ni em desperta sentiments agradables, però és un reflex d'una època que ni puc ni vull oblidar, de tot s'aprèn, i rememorar certs records, fa adonar-te que els temps dolents dónen pas a temps millors.

Fins aviat!

dissabte, 20 de novembre de 2010

Dibuixos Animats

 Aquests dies pel Facebook hi ronda la següent notificació als murs de la gent:

Del 15 al 22 novembre canvia la foto del teu perfil
de Facebook per una d'un heroi de dibuixos animats de la teva infància i
convida als teus amics a fer el mateix... l'OBJECTIU? Aquests dies serà
la SETMANA DELS DRETS DE LA INFÀNCIA!!! Durant una setmana no veurem ni
una sola cara "real" al Facebook pero serà una invasió de... ...reco ......rds
d'infància! VINGA... tornem-nos nens!
I la veritat és que he de dir que a mi aquesta proposta m'ha fet venir records molt xulos, perquè jo de petita me'n feia un fart de mirar dibuixos animats. Uns dels primers dibuixos que recordo eren Jaki i Nuca, que jo creia que eren gossos, en lloc d'ossos i que, no sé perquè, crec que a tots els nens ens van impactar... avui en dia encara hi ha un fart de gossos que es diuen Nuca, i dic jo que deu ser per això, no? També em ve al cap que de molt petita mirava els dibuixos d'una nena que es deia Candy  i, que si no recordo malament, feia màgia, i això em tenia impressionada, jo debia voler ser com ella. Recordo els Gnomos, que es feien aquells petons amb el nas, i els temuts Trolls, que feien molta pudor i eren molt rucs. També m'encantava el Lucky Luke, que era un xulillo de la hòstia i sempre fumava! I d'altres com la Heidi, els Pica-Pedra, el Heman, l'Oso Yogui, el Dartacan i los 3 Mosqueperros els Barrufets, l'Inspector Gadget, l'Scooby Doo o los Diminutos, i tots els que em dec deixar.

En realitat, no tinc molt clar els anys que tenia quan veia aquestes coses, però si que recordo que a la meva vida, i suposo que a la de tots els de la meva generació, hi va haver un canvi radical quan va aparèixer el Club Super 3, perquè allò va ser la bomba, de sobte van aparèixer dibuixos en català, nous i impressionants totes les tardes, que ens van atrapar a tots com a bojos, l'Arale, els Bobobops, el Musculman i,  fins i tot, la Història de Catalunya que la feien els diumenges. Però la gran sensació, l'amo de l'època, la sèrie de dibuixos reina de les tardes a totes les cases, la que feia que deixessim de jugar al carrer i fessim cap a davant la tele era Bola de Drac, que tots anomenavem pel nom del protagonista, Son Goku.

Al mateix temps, més o menys, vam començar a veure Tele5 i Antena3, on també hi feien dibuixos que ens resultaven molt moderns; recordo que pel matí en mirava uns d'unes noies que jugaven a volleyball que m'agradaven molt, es deien la Panda de Julia, i també feien el Chicho Terremoto, però els meus preferits, que no sé de quines de les dues cadenes eren, sempre van ser en Ranma, que era un noi que si es mullava amb aigua freda, es convertia en noia, i si es mullava amb aigua calenta, en noi, i el Lupin, que era el capo d'un grup de lladres importants que atracaven museus i robaben peces d'art o joies; eren increïbles, tan en Ranma com el Lupin m'ajudaven a despertar-me pels matins, m'agradava molt.

Però abans d'acabar aquesta entrada, he de fer una menció especial a una serie que a mi m'agradava molt i que no era de dibuixos però recordo veure-la durant molt de temps tots els dissabtes al matí, la Punky Brewster, que era la meva ídol! Feia el que volia, era súper maca, portava els mitjos de colors i vivia amb el seu avi! Era una passada.



dimecres, 17 de novembre de 2010

Relats Conjunts






- Estanislau, aquest viatge no m'ha acabat de convèncer, trobo que no hem vist casi res, ha estat com anar amb avió però més llarg i veient-ho tot des de més lluny.
- Però Roser, això és igual, lo important és que només un 1% de la població mundial es pot permetre unes vacances com les nostres.
- Ja ho sé, però ves, aquí tancats sense poder sortir, vestits com si fossim entrepans de formatge embolicats amb paper de plata i menjant capsules amb gust de delicies que jo no sé notar.
- Roser, pensa la cara que farà la Josefina quan li diguis que has estat a l'espai, que has vist la terra des de lluny i la lluna de més a prop.
- Si Estanislau, ja ho sé que la Josefina, la Palmira i la Montserrat es moriràn d'enveja, però... quan tornem jo vull que em portis a Marbella, que m'ho vas prometre.
- D'acord Roser, però ara deixa'm tranquil que vull fer una bacaineta, que en aquests llits en forma d'ou flotant s'hi està molt bé i si he d'anar a Marbella més val que descansi aquests últims dies a l'espai.
 

dijous, 11 de novembre de 2010

Mira'm

Per qüestions de feina i per interès personal, com no, emprenc una nova aventura bloggaire, paral·lela a aquesta, a través d'un nou blog, el Mira'm, on hi aniré penjant curtmetratges i altres històries audiovisuals que espero que siguin del vostre interès.

L'enllaç per accedir-hi és el següent: http://mirammiram.blogspot.com/

Espero que us agradi!

dilluns, 8 de novembre de 2010

Microconte (Joc de lletres)



Microconte desestressant


Em vaig treure el rellotge i la meva vida va canviar; ser escriptor va tornar a ser un plaer, el temps no em perseguia i els escrits eren millors, l'editorial no m'apretava, perquè les vendes augmentaven i ara visc com un dofí en un mar tranquil. Treu-te'l!!


Aquesta és la meva aportació al Joc de lletres del blog TUMATEIX LLIBRES, vinga animeu-vos a participar!

dimecres, 3 de novembre de 2010

Què fa una "Noia llegint una carta davant una finestra"?

Em reenganxo a les propostes de Relats Conjunts a través d'aquesta imatge; 




El 9 d’abril de 1609, un decret va forçar l’expulsió dels moriscos de la monarquia hispànica, començant pels valencians. En Jacint, tement ser perseguit, trobat i expulsat cap a l'Àfrica, o en el pitjor dels casos, mort a mans de qualsevol, tot i no conèixer altra terra que la valenciana, es va veure obligat a fugir, sense dónar informació a ningú d'on anava o d'on s'amagava, ni tan sols a l'Elisenda. 

Des d'aquell any l'Elisenda, pel seu aniversari, rebia un poema sense remitent, però que ella sabia del cert que era d'en Jacint, perquè sempre hi havia una rameta de farigola a dins del sobre, que era el regal que Jacint li feia cada 3 de novembre com a felicitació d'aniversari. Per l'Elisenda aquesta carta era l'únic símbol d'amor i l'únic lligam que tenia amb el Jacint des de feina 8 anys. Però també era la il·lusió que li mantenia l'esperança de seguir esperant la tornada del seu estimat.

Un any més, l'Elisenda llegia i rellegia la carta a la seva cambra fins a adormir-se, esperant l'arribada del seu vell amor, el Jacint.



dimarts, 2 de novembre de 2010

Floretes de tardor

Fa mesos que tinc el blog abandonat i lo més fort és q escric però no publico... i no és per una qüestió social, vull dir que no té a veure amb critèris de publicació relacionats amb posar al blog només allò que consideri que la gent pot trobar interessant de llegir, sinó que té a veure més aviat amb una qüestió de deixadesa personal.


Però fa uns dies vaig obrir el correu electrònic i vaig veure hi havien aparegut un parell de floretes animant-me a seguir escrivint i publicant entrades... les floretes, en realitat, són regals que altres bloggaires fan per "condecorar" el teu blog, tot i que, sent realista, les dues floretes que jo he rebut tenen més a veure amb una qüestió d'amistat; ja que sóc totalment conscient que el meu blog, després de mesos aturat, no mereix gaires premis. De totes maneres a tothom li agrada que li regalin flors i a mi m'ha posat contenta i m'ha animat a fer-me present de nou.

Aquesta és la meva flor:


Seguint la cadena floral i les seves instruccions, regalaré flors a aquells blogs que segueixo habitualment i que mereixen un premi!! 

Instruccions:


1. Desar la imatge i postejar-la al teu blog.
2. Donar el premi a 12 bloggers més.
3. Posar un link als nomenats.
4. Fer saber als nomenats que han rebut un premi comentant el seu blog.
5. Compartir l'apreci i posar un link de la persona que has rebut el premi.


Els meus bloggaires premiats amb una floreta són:
- La Maria pel seu blog ANIMALIA ple de creativitat 
- L'Isaac pel seu blog IBLAMA BLOG replet de propostes interessants 
- El Ricard pel seu blog RICDERIURE BLOG carregat d'entusiasme 
- L'Andreu pel seu blog EL BLOG D'EN XAPIX sorgit de les bones intencions 
- La "dona infidel" pel seu blog CONFESSIONS D'UNA DONA INFIDEL desbordant d'erotisme 
- El Cesc pel seu blog NATTAHNAM on les coses es veuen d'una altra manera 
- El Xexu pel seu blog BONA NIT I TAPA'T que sovint desperta rialles 
- El Joan Ramón pel seu blog LA GARROFA DE MONT-ROIG que no se'n perd una 
- La Judith pel seu blog A CAVALL DE VENT amb molta personalitat i molt personal 
- Al Xitus pel seu blog CALAIX DE LA TARDA BOIROSA que et submergeix en la quotidianitat
- Per la "Nets" i el seu blog E ARA QUÈ? que diu les coses molt clares 
(I com no podia ser d'una altra manera...)
- Pel Jesús pel seu blog TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN generador de cultura 


Per finalitzar l'entrada només vull felicitar als premiats i agraïr l'empenta dels meus dos floristes el Ricard i l'Andreu!