"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

divendres, 12 de febrer de 2010

VERSOS DE TARDOR





 


Jesús Tibau moltes gràcies!!!

Relats conjunts: Carta del senyor alcalde als veïns




LA NIT ESTELADA Vincent Van Gogh 1889


Benvolguts veïns i veïnes de Fartsdetot,

La situació de crisi actual és innegable, sabem que molts de vosaltres, fartsdetonencs i fartesdetonenques, ho esteu passant malament, i cada vegada us costa més arribar a final de mes. L'economia del consistori també ha fet una decaiguda molt gran, i els pressupostos municipals d'enguany han minvat respecte els anys anteriors, mentre que la despesa s'ha mantingut. 

Tots hem de ser conscients que s'hauran de prendre mesures per afrontar aquesta situació tan nefasta, així doncs, m'adreço a vosaltres per informar-vos d'una acció d'estalvi energètic que afectarà a tothom però que disminuirà la despesa econòmica de l'ajuntament. A partir del proper dilluns dia 15 de febrer de 2010, les bombetes dels fanals i faroles dels nostres carrers no s'encendran. Amb aquesta acció es permetrà un estalvi municipal molt elevat, que permetrà el manteniment de la resta de serveis.

Generalment, el consum energètic de l’enllumenat urbà és el més important en un municipi i la suspensió de la despesa energètica pot representar un estalvi econòmic substancial en el pressupost ordinari del nostre consistori. A part d’aquesta motivació econòmica, per emprendre una política de millora hi entren en joc altres aspectes com són els de la sostenibilitat o el de la imatge pública, ja que nosaltres volem ser un municipi capdevanter en emprendre accions d'estalvi per superar la crisi.

Sabem que d'entrada aquesta sembla una mesura molt dràstica, però si ens fixem en el nostre cel quan és de nit (i que normalment no veiem per culpa de la contaminació lumínica nocturna) veurem que la nostra ubicació sobre la muntanya i mirant a mar, un 94% de les nits permet veure clarament la lluna i els estels, i si ens hi fixem, fins i tot podem veure la via làctea i moltes constel·lacions estelars, que il·luminen suficientment els carrers del nostre poble.

Per tot l’anterior resulta necessari configurar un marc de referència i equilibri entre la suspensió del servei al ciutadà i la garantia de benestar dels convilatans sense l’enllumenat públic, amb aquest objectiu l'ajuntament repartirà dos llums solars a cada unitat familiar, perquè els col·loquin als extrem de les seves façanes de tal manera que garanteixi la visibilitat bàsica per poder accedir a les vivendes i per conèixer la resta de veïns en creuar-se quan realitzin alguna deambulació nocturna.

Abans de finalitzar aquest escrit, també m'agradaria dir que considero que a nivell social aquesta mesura pot ser molt profitosa per diferents motius. En primer lloc penseu que s'acabaran les xafarderies nocturnes, ja que no hi haurà prou visibilitat com per saber si anem a dormir sols o acompanyats, també millorarà la natalitat municipal, perquè hi haurà més racons on concebre critaures. Aquesta acció, en l'època estival, també representarà un estalvi econòmic per a les famílies, perquè disminuirà l'acumulació de mosquits i formigues voladores al voltant de les faroles, la qual cosa permetrà rebaixar la despesa en repelent d'insectes als veïns que surten a fer-la petar a la fresca.

Per acomiadar-me només els diré que pensin en positiu i que aprofitin les vetllades nocturnes per mirar al cel o per altres coses més íntimes.

Rebin una cordial salutació del seu alcalde.


Albí Dedia Solmolesta
Alcalde de Fartsdetot



dimecres, 10 de febrer de 2010

Premi Pulitzer a la millor fotografia 1994

Després de l'última entrada sobre el curtmetratge "One hundredth of a second" he seguit investigant...

He vist que diversos entesos en fotografia, feien una comparativa entre el curt i una història real, la de la fotografia de Kevin Carter, que va rebre el premi Pultizer al maig del 1994.



Com podem observar, es veu una nena sudanesa amb símptomes clars de desnutrició i amb un voltor a darrere, qui sap si esperant per atacar-la...

La fotogràfia va realitzar-se al 1993, i va ser guardonada l'any següent, i tot i que il·lustra bastant bé la situació de fam al sudàn, posa sobre la taula diversos temes morals, com... què feia el fotògraf tirant fotogràfies enlloc de protegint la nena del voltor? està bé fer fotogràfies sobre la desgràcia o la barbàrie? els periodistes, reporters, fotògrafs, etc. només són espectadors i transmissors o han de jugar algun altre paper? etc.

Les males llengües diuen que Kevin Carter va esperar 20 min. més per veure si podia treure una foto amb el voltor atacant i oferir un desenllaç d'aquest fet, però que finalment el voltor va marxar.

La realitat però sembla que és una altra. Companys del fotògraf expliquen que la nena va sobreviure, que Kevin havia anat al Sudàn a cobrir la tasca de les Nacions Unides, que repartien aliments bàsics a la zona, i que mentre ell feia la fotografia, a uns 20 metres de la nena, hi havia la seva família i la resta de la tribu recollint els aliments que els avions de les Nacions Unides repartien, i que tot i que la imatge dóna la sensació de que allà no hi havia ningú més, en realitat la nena no estava tan desprotegida, a pesar que podria haver estat atacada per l'animal.

Cal dir també, que quan en Kevin Carter va recollir el premi va dir: "Aquesta és la foto més important de la meva carrera però no n'estic orgullós, no la vull ni veure, l'odio. Avui encara estic arrepentit de no haver ajudat a la nena".

També vull explicar que, Kevin Carter no va poder suportar la pressió de les crítiques i altres problemes personals i el 27 de juliol de 1994 (pocs mesos després d'haver rebut el premi) es va suicidar.








dilluns, 8 de febrer de 2010

One hundredth of a second



Avui, fent ús de la xarxa social, o sigui, xafardejant pel Facebook he vist que un dels anònims amb més amics de la meva comarca, el Té la mà Maria havia fet una entrada de video. Jo no acostumo ni a mirar-me'ls, perquè normalment vaig per feina, safata d'entrada, xat, perfil, "vistasso general" i fora, però mira avui m'hi he entretingut i us asseguro que ha valgut la pena, jutjeu valtros mateixos...





One hundredth of a second (2006) és el quart curtmetratge de Susan Jacobson, amb el qual s'ha endut molts premis, ja que com hem pogut comprobar no deixa indiferent a ningú. Com li he comentat a en Té la mà maria, el més fort de tot és que ambdues coses passen constantment a diferents racons del món.

Només se m'acudeixen preguntes com, quant de temps més aquests fets només han de servir per guanyar premis o omplir telenotícies?? quant de temps més serem mers espectadors o guardonats?? quantes altres pel·lícules hauràn d'explicar-nos el que tots sabem?

Jo no tinc resposta, només tinc rellotge...

dissabte, 6 de febrer de 2010

Relats conjunts


DEMANANT UN TAXI Lisbeth Firmin 2004

- Taxista piti, piti! Serà poca vergonya! És que hi ha gent que...
- Senyora, no es preocupi...
- Oh! I com vol que no em preocupi??? Que m'ha deixat xopa, vaig tota mullada, miri, miri...
- No es preocupi, ara pujo la cal·lefacció del taxi i li deixo una tovallola perquè s'eixugui.
- És que no hi ha dret, ves si no m'ha vist que creuava pel costat del toll, i el paio encara ha accelerat. Una  multa li haurien de posar, per incívic i mal educat!
- Potser no se n'ha adonat que hi havia un toll i com que aqui no estem gaire acostumats a la pluja...
- Va home va, no el defensi que aquest home no té justificació. I ara jo que??  M'hauré de presentar a la'entrevista de feina tota mullada i, és clar, diràn "on va així aquesta dona?" i ja no me la donaràn; i a més, hauré de portar la jaqueta nova a la tintoreria, oh... i el pantaló pots comptar que també, i encara em costarà diners!

___________________________________

Amb aquesta entrada participo per primera vegada a les propostes del blog "relats conjunts", on a través del que et suggereix una imatge pots deixar anar la imaginació i escriure una història, que posteriorment pots comparar amb les d'altres bloggaires.

Però jo faig una nova proposta als bloggaires que llegeixin aquesta entrada, m'agradaria que vosaltres també participeciu, però allargant la meva història... com continuaria la història del taxi?? 

Vinga va... a veure si us animeu!!


dijous, 4 de febrer de 2010

Buscant una sortida digna


M'enganxo de nou a la iniciativa d'en Jesús Tibau, amb un escrit un pèl dramàtic:
 







Que desfagis el nus, 
que em despertis d'aquest malsòn.
Porto anys lligat a un llit de vidres
que es claven cada vegada més 
dins la meva carn.

Et demano un acte d'amor, 
buscant una sortida digna
d'aquesta vida que ja no té sentit.

Si m'estimes, fes-ho.