- Taxista piti, piti! Serà poca vergonya! És que hi ha gent que...
- Senyora, no es preocupi...
- Oh! I com vol que no em preocupi??? Que m'ha deixat xopa, vaig tota mullada, miri, miri...
- No es preocupi, ara pujo la cal·lefacció del taxi i li deixo una tovallola perquè s'eixugui.
- És que no hi ha dret, ves si no m'ha vist que creuava pel costat del toll, i el paio encara ha accelerat. Una multa li haurien de posar, per incívic i mal educat!
- Potser no se n'ha adonat que hi havia un toll i com que aqui no estem gaire acostumats a la pluja...
- Va home va, no el defensi que aquest home no té justificació. I ara jo que?? M'hauré de presentar a la'entrevista de feina tota mullada i, és clar, diràn "on va així aquesta dona?" i ja no me la donaràn; i a més, hauré de portar la jaqueta nova a la tintoreria, oh... i el pantaló pots comptar que també, i encara em costarà diners!
___________________________________
Amb aquesta entrada participo per primera vegada a les propostes del blog "relats conjunts", on a través del que et suggereix una imatge pots deixar anar la imaginació i escriure una història, que posteriorment pots comparar amb les d'altres bloggaires.
Però jo faig una nova proposta als bloggaires que llegeixin aquesta entrada, m'agradaria que vosaltres també participeciu, però allargant la meva història... com continuaria la història del taxi??
Vinga va... a veure si us animeu!!
Benvinguda a Relats Conjunts, doncs, espero que segueixis participant. Un bon relat per començar.
ResponEliminaRespecte a continuar-lo, a veure si algú s'hi anima. Jo sóc habitual a RC i aviat en vindrà un altre, o això espero. Com que també participo en altres propostes de relats, deixarem que algú altre s'animi a continuar aquesta història.
Benvinguda i felicitats pel relat!
ResponEliminamhas fet venir al cap que laltre dia a reus un pao va passar amb una furgo que hi posava "se bende" i va esquitxar el cabró! està ben pensat!
ResponEliminaBona entrada, si jo ho hagues de continuar faria que la noia al final acabes amb un afair amb el taxista, que entre que va mullada, que li deixa la tovallola i tot plegat......l'oportunitat fa el lladre, no?.
ResponEliminaEns veiem a la propera entrega!!!!
molt bé!!! clar se suposa que ella ara a dins el taxi es treu la roba... i el taxista es fa el tímid... i ella la descarada... jajaj...
ResponEliminaa veure quin dia m'apunto també amb això dels relats conjunts...
Oh!! No els puc suportar aquests que sembla que ho facin expressament d'esquitxar a la gent!!
ResponEliminaBon relat! :-)
Doncs jo el continuaria dient que
La noia arriba finalment a l'entrevista de la feina... la roba encara està mig molla i, sobre tot els pantalons ben tacats... ella molt nerviosa.
Amb cara entre trista i enfadada s'espera a que la cridin i... no!! Quan entra al despatx del cap de personal veu que és l'animal que l'ha esquitxat! És inconfusible amb aquelles ulleres de muntura vermella, el cabell ben curt i la perilla! És ell!!
Quan l'home la veu, amb aquella pinta bruta i molla... li diu que aquella no es forma de presentar-se a una entrevista de treball i ella, en un rampell, i traient tots els nervis que ja porta acumulats, li deixa anar que ha estat ell que l'ha deixat amb tan lamentable aspecte. Li descriu el seu cotxe i el lloc on ha estat...
A més, convençuda de que la feina ja no li donaran, li deixa anar una sèrie de paraules que no reproduiré però que no sonen gens boniques.
Llavors, sorprenentment, ell deixa anar un somriure... Admet que ha passat per allí amb el seu cotxe i que ha estat ell però, tal com deia el taxista, li assegura que no l'havia vist.
I, el que ella no s'esperava. Ell valora la seva sinceritat i la seva valentia en dir-li el que pensava, tot i arriscant-se a no obtenir la feina... i, per tant... LI DÓNA!! ;-))
Visca Assumpta! M'ha encantat, sobretot pel final feliç, jejeje! I a més has estat la més valenta, que no només ha donat una bona opció sinó que l'has escrit! M'encanta! Gràcies!
ResponEliminaMoooooooltes gràcies!! M'alegra molt que t'hagi agradat! :-)
ResponEliminaAi, jo tinc el gran problema de que em costa molt, molt, molt fer que els relats no acabin bé ;-)
Una vegada fins i tot em vaig "obligar" a mi mateixa a fer un relat que acabés malament, per veure què tal :-)