"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal
Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dimecres, 10 de febrer de 2010

Premi Pulitzer a la millor fotografia 1994

Després de l'última entrada sobre el curtmetratge "One hundredth of a second" he seguit investigant...

He vist que diversos entesos en fotografia, feien una comparativa entre el curt i una història real, la de la fotografia de Kevin Carter, que va rebre el premi Pultizer al maig del 1994.



Com podem observar, es veu una nena sudanesa amb símptomes clars de desnutrició i amb un voltor a darrere, qui sap si esperant per atacar-la...

La fotogràfia va realitzar-se al 1993, i va ser guardonada l'any següent, i tot i que il·lustra bastant bé la situació de fam al sudàn, posa sobre la taula diversos temes morals, com... què feia el fotògraf tirant fotogràfies enlloc de protegint la nena del voltor? està bé fer fotogràfies sobre la desgràcia o la barbàrie? els periodistes, reporters, fotògrafs, etc. només són espectadors i transmissors o han de jugar algun altre paper? etc.

Les males llengües diuen que Kevin Carter va esperar 20 min. més per veure si podia treure una foto amb el voltor atacant i oferir un desenllaç d'aquest fet, però que finalment el voltor va marxar.

La realitat però sembla que és una altra. Companys del fotògraf expliquen que la nena va sobreviure, que Kevin havia anat al Sudàn a cobrir la tasca de les Nacions Unides, que repartien aliments bàsics a la zona, i que mentre ell feia la fotografia, a uns 20 metres de la nena, hi havia la seva família i la resta de la tribu recollint els aliments que els avions de les Nacions Unides repartien, i que tot i que la imatge dóna la sensació de que allà no hi havia ningú més, en realitat la nena no estava tan desprotegida, a pesar que podria haver estat atacada per l'animal.

Cal dir també, que quan en Kevin Carter va recollir el premi va dir: "Aquesta és la foto més important de la meva carrera però no n'estic orgullós, no la vull ni veure, l'odio. Avui encara estic arrepentit de no haver ajudat a la nena".

També vull explicar que, Kevin Carter no va poder suportar la pressió de les crítiques i altres problemes personals i el 27 de juliol de 1994 (pocs mesos després d'haver rebut el premi) es va suicidar.








4 comentaris:

  1. Buff! Coneixia la foto, però no la història. Se m'han arribat a posar els pèls de punta... M'agradaria pensar en la versió positiva de la història i, en conseqüència, que la nena no estava tan desprotegida com semblava. Però el suïcidi final del fotògraf no fa pensar res positiu, la veritat.
    No sé, segueixo pensant, veient exemples com aquest i el de l'anterior post, que els valors ètics brillen per la seva absència tenint en compte, a més, la despesa econòmica que suposa en aquest cas un premi Pulitzer. El que es podria arribar a fer amb els seus recursos tan econòmics, com humans...

    ResponElimina
  2. Coneixia la foto però no la història, tot plegat molt fort.

    ResponElimina
  3. Sí, jo també havia vist la foto, però ja és ben cert que tota foto té una història darrere. Em semblen sospitoses les seves declaracions i que després és suïcidés. Això és tenir molt càrrec de consciència. Ja veig que quedarà en llegenda.

    ResponElimina
  4. estic flipant... i és que la realitat sempre supera la ficció ...
    ja veig que t'estàs especialitzant en busqueda periodística `^_^´
    petoooons!!!

    ResponElimina