Avui, fent ús de la xarxa social, o sigui, xafardejant pel Facebook he vist que un dels anònims amb més amics de la meva comarca, el Té la mà Maria havia fet una entrada de video. Jo no acostumo ni a mirar-me'ls, perquè normalment vaig per feina, safata d'entrada, xat, perfil, "vistasso general" i fora, però mira avui m'hi he entretingut i us asseguro que ha valgut la pena, jutjeu valtros mateixos...
One hundredth of a second (2006) és el quart curtmetratge de Susan Jacobson, amb el qual s'ha endut molts premis, ja que com hem pogut comprobar no deixa indiferent a ningú. Com li he comentat a en Té la mà maria, el més fort de tot és que ambdues coses passen constantment a diferents racons del món.
Només se m'acudeixen preguntes com, quant de temps més aquests fets només han de servir per guanyar premis o omplir telenotícies?? quant de temps més serem mers espectadors o guardonats?? quantes altres pel·lícules hauràn d'explicar-nos el que tots sabem?
Jo no tinc resposta, només tinc rellotge...
jope que fort aquest curt...
ResponEliminaaquest any vaig veure un recull del world press o photo i n'hi havia alguna semblant a aquesta...
és increible com es pot menysvalorar la vida d'algú...
ai mare!
salut!!!
per cert t'està quedant un bloc molt xulo!!!!
ResponEliminamolt ben documentat, felicitats
ResponEliminauna abraçada
pd. també t'incloc a la meva llista d'amics i amigues
Al novembre també vaig penjar aquest vídeo al meu bloc acompanyat d'una reflexió.
ResponEliminaLa veritat és que la situació produeix ràbia, impotència...
Quan la desgràcia, la mort d'uns és el reconeixement i l'èxit d'uns altres, estem realment preparats per suportar-ho i acceptar-ho?