Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a…
A l'altra banda de la paret
Escena 9
Dilluns 10 h.
El Joel de bon matí ha hagut d’aixecar-se per anar al metge a buscar la baixa. Després torna a casa i espera que el Miquel, que no treballa, el passi a recollir per anar a portar la baixa a la feina.
- Uolaaa! El metge m’ha donat un mes de baixa tio, i estic cagat! A veure si ara aprofitaran i em fotran al carrer!
- Doncs ja en serem dos.
- Bueno, més val no pensar-hi, que ja fa 4 anys que hi treballo i no crec que ho hagi fet tan malament.
- Què va! Si tens a totes les dones enamorades, sortirien a manifestar-se totes amb malles i banyador si sabessin que t’han fotut al carrer. Jajaja!
El Joel puja al cotxe i paren just davant del Gimnàs Penya-roja. El Joel baixa nerviós, entrega la baixa, observa que ningú se’l mira malament, i surt més tranquil.
- Vinga va, anem a fer un entrepà que et convido a esmorzar.
Deixen el cotxe aparcat allà mateix i deambulen pel carrer buscant un bar, quan de sobte una noia que es creuen pel carrer els hi fa un somriure i saluda al Miquel picant-li l’ullet.
- Tio, aquesta paia t’ha picat l’ullet! Qui era? Està boníssima!
- Ei! Era la teva veïna, vaja... no ho sé segur però ahir sortia de la porta del davant de casa teva amb una altra noia.
- Però què dius?? Mare meva, no me la imagino amb aquell pijama tan horrorós. I estic cagat de trobar-la a l’escala per si em diu algo de lo de la roba estesa.
- Què va, si segur que ni se n’ha adonat.
- I com és que t’ha picat l’ullet??
- Perquè sóc un seductor!
- Va, calla!
- Jajaja! Ahir quan baixava amb l’Ignasi de deixar la roba al terrat les vam veure sortir i ens vam saludar, i li dec haver agradat.
- Què dius? Us van pillar baixant del terrat!
- No, no ens van pillar, només ens van veure baixar les escales, podríem haver pujat a fumar, a mirar els estels, a prendre l’aire... no ens van veure pas amb la roba, a més la vam deixar ben penjada allà on l’haviem trobat.
- Hosti Miquel, espero que no se n’hagi adonat, a veure si vindrà amb el seu novio a demanar-me explicacions.
- Quin novio? Aquesta que ens hem creuat té novio??
- Bueno, si és la meva veïna... Ahir quan em vaig posar al llit vaig sentir perfectament com fotia un polvo, i no es tallava ni un pèl, perquè fotia uns crits que em posaven catxondo i tot.
- En serio. Ostres, jo també n’hi fotria un de polvo a aquesta. I a la que anava amb ella també.
- Ei! Ara que hi penso, no vaig sentir cap veu masculina en l’acte sexual “transparedal”; hosti, vols dir que són lesbianes?
Entren a un bar i continuen la conversa tot esmorzant.
- Ei nen!! Quina passada! Tens unes lesbianes de veïnes! M’encanta... la meva fantasia sexual és veure dues lesbianes follant i després unir-me al joc!
- Si són lesbianes no t’hi voldràn, ruc!
- Ei, que jo vaig veure una peli on...
- Va, no m’expliquis pel·lícules. Pensant-hi bé, si al terrat només hi havia roba de noia és que, probablement no hi ha cap home al pis, i a més, hi havia un fart de calces i tangues estesos, que no crec que tots siguin d’una sola persona.
- Uaa! Segur que són lesbianes.
- Doncs la veritat és que a mi això ja em deixa més tranquil.
- I a mi em posa calent, mmm... ara vindré més a visitar-te!
- Va tio, no siguis rastrero!
- Va Joel, no em diguis que no et dóna morbo tenir unes veïnes lesbis?
- A mi tant me fa, total jo no n’he de fer res...
- Hosti Joel, no t’entenc, des de que ho vas deixar amb la Rosa que vas perdre l’interès amb les dones! Bé, amb les de menys de 30 anys, perquè ja sé que a les del gimnàs les tens contentes! Hehehe! A veure si encara et trobarem un dia acompanyat d’una senyora de 50 anys!
- Tio, tu ets ruc o què? A veure si em tiraré a ta mare que últimament ve molt a la classe d’spinning!
- Pobre de tu capullo!
- Doncs calla i deixa’m en pau! I acaba’t l’esmorzar que ja me’n penedeixo d’haver-te convidat!
El Joel, de mal humor, s’aixeca i va cap al mostrador a pagar.
- Va, no t’emprenyis! Però tenint unes veïnes tan maques, ja t’hi podries relacionar, no? T’hi presentes i els hi dius: Hola, sóc el Joel i visc al davant, si necessiteu qualsevol cosa només cal que truqueu al timbre!
- Tu has vist moltes pel·lícules americanes, no? Tu creus que aniré a presentar-me? Que vinguin elles, o ells, o els que siguin, que són els que venen nous. A més, no tinc cap necessitat de conèixer nova gent. Vinga va. Marxem.
Els dos amics surten al carrer, pugen el cotxe i van fins a casa dels pares del Joel, on l’esperen per dinar. Una mica més contents que minuts abans, els dos amics s’acomiaden i acorden trobar-se al dia següent.
Això és tot per avui!
Fins aviat!
Si voleu llegir els capítols anteriors seguiu els enllaços:
